Cada any, el diumenge de la Santíssima Trinitat, l'Església celebra la jornada Pro Orantibus, un dia de pregària per als monjos i les monges de vida contemplativa.
El monaquisme va néixer a l'Egipte entre els segles III i IV, des d'on s'estengué a Palestina, Síria i el Nord d'Àfrica. Però va ser amb Sant Benet, al segle VI, quan la vida monàstica s'expandí per tot Europa.
Els monjos som homes dedicats a la pregària, al treball i l'acolliment. És amb aquests tres elements, que fem de cada monestir una llar oberta a tots aquells que volen fer una experiència de silenci, que afavoreixi la trobada amb Déu, amb els altres i amb un mateix. I això ho hem de saber compartir amb tots aquells que truquen al monestir en recerca de pau, ja que com ha dit el P. Josep M. Soler, Abat de Montserrat, "L'hora present de l'Església i de la societat té necessitat de testimonis, d'homes i de dones que visquin el bon zel evangèlic".
Al monestir, els monjos trobem en Crist la llum que il·lumina les nostres foscors i l'alegria en el camí de la fe. I també l'amor gratuït dels uns als altres. Un amor sense fronteres, sense barreres! L'abat Cassià Just escrivia: "No hi ha res tan bonic com una comunitat en què les persones comencen a tindre's confiança i a estimar-se. Per això el monaquisme ens és font de vida, ja que sempre que acollim els altres, siguin qui siguin, som acollits per Déu".
És amb l'amor fratern i el servei mutu, que el monestir esdevé manifestació de la bondat i de la misericòrdia de Déu. I és també amb el silenci (en un món tan ple de soroll!) que aprenem a descobrir Déu present en la nostra vida.
Conten d'un pelegrí que preguntà a un monjo que estava traient aigua del pou: Què aprens en la teua vida de silenci? El monjo li respongué: Mira al fons del pou. Què hi veus? El caminant mirà a dins del pou, i contestà: Només veig una mica d'aigua. El monjo tornà a dir-li al pelegrí: Contempla el silenci del cel i de les muntanyes que hi ha al voltant del monestir. Després d'això, el monjo li digué: Ara torna a mirar a dins del pou i di?gues què hi veus. Ara hi veig el meu rostre reflectit en la superfície de l'aigua, respongué l'home. I el monjo digué: Això és, germà meu, el que jo aprenc en la meva vida de silenci. Vaig començar reconeixent el meu rostre reflectit en el fons del pou sempre que venia a treure aigua. Després, de mica en mica, vaig anar descobrint allò que hi ha més a sota de la superfície de l'aigua, fins a veure les algues que creixen al fons del pou. I en els dies en què la llum del sol ho permet i l'aigua és especialment cristal·lina, arribo a veure també les pedretes del fons i fins les restes d'un càntir trencat i oblidat, que va caure fa molts anys. Em preguntaves, continuà el monjo, què aprenc del silenci? Aquesta és la meva resposta: vull descobrir la profunditat de la meva ànima, el racó més profund del meu cor i de la meva pròpia vida. Vaig venir al monestir buscant Déu, perquè sabia que ell m'envoltava amb la seva presència. I cada dia veig amb més claredat, que Déu també està en el més profund del pou, com algú que dóna sentit, llum i vida a tots els qui miren l'interior del propi pou, amb el desig de buscar-lo.
Com ha dit mossèn Teodor Suau, "Per a nosaltres, cristians i creients en la Trinitat, la contemplació no sols és recuperar el silenci de les coses; és a l'interior d'aquest silenci, copsar la petjada del Déu Amor. I deixar-nos captivar pel seu encís".
En un món caracteritzat per les presses, el silenci ens acosta a Déu, als altres i a un mateix. Un silenci que no és ni mutisme ni absència de soroll, sinó aquella actitud que ens mostra allò que hi ha al nostre interior i que ens ajuda a descobrir Déu en els altres. És així com els monjos, en el silenci, la pregària i el servei, en l'acolliment dels hostes i en el treball, fem del monestir una família, "una escola de comunió fraterna", com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, on l'amor i l'Evangeli són el centre de les nostres relacions. Per això, els monjos i les monges tenim la missió "d'ensenyar l'art de la felicitat que no enganya, que és la de l'Evangeli".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada