La recerca del rostre de Déu (LEVANTE-EMV; 30/07/2016)

Aquest és el títol de la Constitució Apostòlica del papa Francesc sobre la vida contemplativa femenina, un text signat el 29 de juny, solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau. Aquesta Constitució Apostòlica que va ser presentada a Roma el passat 22 de juliol, consta de dotze temes de reflexió i de discerniment: formació i pregària, la Paraula de Déu, l´Eucaristia i la Reconciliació, la vida fraterna i l´autonomia dels monestirs, les Federacions i la clausura, el treball, el silenci i els mitjans de comunicació i l´ascesi. El papa Francesc ha volgut en aquest text expressar la seua acció de gràcies per la vida consagrada i d´una manera particular per la vida contemplativa monàstica.

El papa presenta la recerca del rostre de Déu com un "diàleg d´amor amb el Creador" (nº 1), ja que la vida contemplativa és sempre un camí de comunió i d´experiència amb Déu. Per això el papa presenta les persones consagrades com aquelles que "segueixen el Senyor d´una manera profètica". Són els hòmens i les dones cridades a "descobrir els signes de la presència de Déu en la vida quotidiana" (nº 2). D´ací que les persones contemplatives esdevenen "raigs de la única llum de Crist que resplendeix en el rostre de l´Església" i que per això se situen "en el mateix cor de l´Església i del món" (nº 3).

Com en altres documents, aquesta Constitució Apostòlica sobre la vida contemplativa, presenta la vocació monàstica com a "profecia i signe" (nº 4), per ser així un camí arrelat en "el silenci del claustre" (nº 5).

El papa Francesc, que es pregunta "què seria l´Església sense les contemplatives" (nº 6), exhorta les monges a ser "torxes que acompanyen els camins dels hòmens i de les dones en la nit fosca" (nº 6) del nostre món. Per això el papa també demana que les contemplatives "siguen sentinelles de l´aurora que anuncia l´eixida del sol" (nº 6).

És cinquanta anys després del Vaticà II, que el papa Francesc ha considerat necessari oferir a l´Església aquest text, per mostrar "la meua estima" per la vida contemplativa (nº 8).

El papa presenta la vida contemplativa com "una història d´amor apassionat pel Senyor i per la humanitat" (nº 9), ja que les monges, amb una vocació de comunió, no només no obliden el món, sinó que viuen, per mitjà de la pregària, la solidaritat amb ell. Les monges són unes dones que amb "la pregària personal i comunitària" descobreixen "el Senyor com a tresor" de les seues vides. D´ací que la contemplativa esdevé una "persona centrada en Déu" (nº 10).

El número 13 d´aquest text està centrat en la formació, tan important en les comunitats, i el número 15 fa referència al discerniment vocacional i espiritual, que no s´ha de deixar portar "per la temptació del nombre" de membres de cada comunitat.

La pregària, "que alimenta la vostra contemplació" (nº 16), ha de ser el nucli de la vida personal i comunitària, una pregària fonamentada en "la centralitat de la Paraula de Déu", que ens faça "escoltar amb gust les lectures santes" (nº 19), com demanava Sant Benet als monjos. Per altra part, la Lectio Divina o lectura orant de la Paraula de Déu, ha de nodrir la vida de les comunitats contemplatives, i sobretot l´Eucaristia, "sagrament de l´encontre amb la persona de Jesús" (nº 22), que esdevé el cimal de la vida comunitària.

Pel que fa a la vida fraterna, el papa la presenta com l´element "essencial de la vida religiosa i en particular, de la vida monàstica" (nº 24), i per això exhorta les comunitats a "viure una autèntica comunió fraterna" (nº 25).

Els números 28 i 29 estan dedicats a l´autonomia dels monestirs i el 30 a les federacions entre monestirs. El número 31 tracta de la clausura, que és "signe de la unió exclusiva de l´Església amb el seu Senyor" i el 32, del treball de les comunitats, vist com "participació en l´obra de Déu". També és important en la vida monàstica el silenci, que no s´ha de confondre amb el mutisme, ja que el silenci esdevé el mitjà més apropiat per "a poder escoltar Déu i la humanitat" (nº 33).

Pel que fa als mitjans de comunicació, el papa els presenta com a "útils per a la formació", però sense caure en una possible "evasió de la vida fraterna en comunitat" (nº 34).

El papa presenta també l´ascesi, que ens ajuda a alliberar-nos de "tot allò que és típic de la mundanitat" (nº 35), i presenta les monges com a "fars que il·luminen el camí" (nº 36) de la humanitat.

Entre les conclusions finals, el papa insisteix en la importància de la formació permanent de les monges i demana que s´evite "reclutar candidates d´altres països" per "omplir" els monestirs envellits i amb poques vocacions.
Aquest text, com el dedicat a les famílies, és un regal que el papa Francesc fa a l´Església, per posar en relleu la vocació contemplativa, present en les Dominiques d´Oriola i de Paterna, les Caputxines d´Alacant i de València, les Clarisses d´Elx i de Vila-real, les Carmelites Descalces d´Altea, Godelleta i Puçol, les Cartoixanes de Benifassà, les Cistercenques de Benaguasil o les Agustines d´Oriola.