dimecres, 20 de juliol del 2016

L’Ares del Maestrat del bisbes (SAÓ, JUNY 2016)

El 2003, a la vila d’Ares del Maestrat, es va subscriure un decàleg per impulsar l’ús del valencià en l’Administració. Ja sabem que aquell tímid intent del PP a favor del valencià va fracassar del tot, curiosament, per la mateixa animadversió del PP per la nostra llengua. Afortunadament el passat dia 4 de desembre, el nou Govern de la Generalitat va impulsar aquest decàleg d’Ares del Maestrat.

La pregunta que em faig és, ¿quan hi haurà un “Ares del Maestrat” dels bisbes valencians? ¿Quan els cinc bisbes del País Valencià apostaran en ferm per la nostra llengua a l’Església? El Vaticà II demanà introduir les llengües vernacles a la litúrgia, cosa que s’ha anat fent al llarg d’aquests anys a totes les cultures i a tots els països, llevat del nostre.

La meua petició per un “Ares del Maestrat” del bisbes valencians està motivada pel fet que l’Església Valenciana és l’única del món que no reconeix a la litúrgia i als estudis als Seminaris, la llengua pròpia del poble que serveix.  


¿Cal recordar als bisbes valencians que la llengua de Sant Vicent Ferrer i de Sor Isabel de Villena continua proscrita als nostres temples? ¿Cal recordar-los les paraules del papa Francesc, el passat 23 de setembre en la canonització de Sant Juníper Serra? El papa deia, de Sant Juníper Serra: “Va saber deixar la seua terra i sabé eixir a l’encontre dels altres, aprenent a respectar els seus costums i peculiaritats”, a més de “defendre la dignitat de la comunitat nativa”. I en el missatge del papa Francesc amb motiu del Domund, el papa deia: “Hui la missió s’enfronta al repte de respectar tots els pobles, a partir de les pròpies arrels, i de salvaguardar els valors de les respectives cultures”.

El 5 d’octubre de 1995 el papa Joan Pau II, en la seua visita a l’ONU digué: “La nació té un dret fonamental a l’existència; a la pròpia llengua i cultura mitjançant la qual un poble s’expressa i promou la seua sobirania espiritual”. Això no val per als valencians? Quan l’estiu passat el papa Francesc anà a la ciutat boliviana de Santa Cruz de la Sierra, digué: “Els pobles volen que la seua cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions siguen respectades”. ¿I per què això no val per als cristians valencians?


¿Per què aquestes paraules dels papes Francesc i Joan Pau II valen per als cristians de Salamanca, de París, de Tòquio o de Hwange, però no per als de Borriana, Xàtiva o Elx? ¿Quan serà possible una Declaració d’Ares del Maestrat per part dels bisbes valencians? Serà possible aquest miracle? Així li ho demane a Sant Vicent Ferrer, ja que si els bisbes valencians fan un “Ares del Maestrat” en l’Església, aquest serà el miracle més gran de tots els de Sant Vicent Ferrer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT