Segurament molt pocs dels lectors d´aquest article, per no dir-ne cap, sabran qui és Nguyen Van Ly. Es tracta d´una prevere vietnamita de 70 anys, que fa uns dies va ser alliberat pel règim comunista del Vietnam. Aquest capellà, considerat una icona de la lluita per la llibertat religiosa i els drets civils en aquest país del sud-est asiàtic, ha passat els últims vint anys a la presó o sota arrest domiciliari.
Nguyen Van Ly va nàixer el 1946 i és prevere de la diòcesi d´Huê. Va estar empresonat entre 1997 i 2004, i el 2007 va ser condemnat de nou a huit anys més de presó i a cinc anys d´arrest domiciliari pel fet d´haver violat l´article 88 del Codi Penal, que és el que s´aplica per empresonar activistes a favor de la democràcia i en defensa dels drets humans. Va ser en el judici de 2007 quan un policia va tapar la boca de Nguyen, en una imatge que va donar la volta al món com a signe de repressió i de negació de la llibertat. És per això que el 2013 Nguyen Van Ly va ser proposat candidat al Premi Nobel de la Pau.
L´empresonament de Nguyen Van Ly no és l´únic cas conegut entre els cristians perseguits, ja que són milers els deixebles de Jesús de Natzaret que en ple segle XXI són assassinats o tancats a la presó, simplement a causa de la seua fe. Si l´1 d´abril de 1933 els nazis van pintar l´estrella de David i la paraula "Jueu" als comerços dels jueus d´Alemanya, el juliol de 2014 els jihadistes de l´Iraq van pintar en roig l´equivalent a la lletra "N", de natzaré o cristià, a les casses dels cristians de Mosul, davant la indiferència i el silenci d´Occident.
Són milers els cristians que s´estan eliminant en ple segle XXI a Síria i a Iraq, però també a d´altres llocs són perseguits, com al Vietnam. Més de 100000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic, o bé han estat crucificats, decapitats o abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acaben morint de set i de fam, davant el silenci ignominiós d´Europa
Com ja vaig dir en un altre article, dels 1,5 milions de cristians que hi havia a l´Iraq el 2003 (quan el Sr. Aznar i els seus "col·legues" van atacat aquest país amb la mentida de l´existència d´armes de destrucció massives) els deixebles de Jesús de Natzaret han quedat reduïts a menys de 400000.
Per això és una vergonya que davant el genocidi que sofreixen els cristians (semblant al d´Armènia d´ara fa 100 anys) el silenci del món civilitzat sigui l´única resposta a aquest drama que afecta a milers de persones degut a la seua fe. Només el papa Francesc ha apel·lat a la raó i al diàleg per acabar amb aquest extermini dels deixebles de Jesús. Recentment, el papa ha denunciat, davant la indiferència d´Europa, les tres tragèdies que han tingut lloc en els últims 100 anys: la matança d´armenis per l´imperi otomà el 1915, el nazisme i l´estalinisme.
A Iraq, Síria, Egipte, Vietnam, Nigèria, Palestina, i a tot el Pròxim Orient, els cristians viuen el drama de ser perseguits i assassinats per raó de la seua fe.
So bé la Declaració Universal dels Drets Humans, com ja he recordat alguna vegada, defensa el dret a la llibertat (art 1) a la vida (3), a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, així com a manifestar públicament aquests drets (18), dissortadament al segle XXI aquests drets són conculcats, ja que a molts països les minories cristianes es veuen perseguides o expulsades.
Tots recordem un informe de la revista Der Spiegel, que afirmava (com en les persecucions dels primers segles del cristianisme) que els cristians són el grup religiós més perseguit, des de Corea del Nord a Iran i des d´Aràbia Saudita, a Vietnam, Afganistan o Somàlia. Però hui, Europa, d´una manera vergonyant, es renta les mans i mira cap a una altra banda davant la persecució dels cristians, donant com a única resposta, el silenci i la indiferència. On són les manifestacions de protesta per aquest genocidi? Per què no hi ha una denúncia clara i valenta per part dels governs, davant d´aquests atemptats contra la vida i la llibertat d´expressió?
Encara hui hi ha molts Nguyen Van Ly, que, o bé es troben empresonats o són màrtirs de la fe
Encara hui hi ha molts Nguyen Van Ly, que, o bé es troben empresonats o són màrtirs de la fe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada