dilluns, 20 de juny del 2016

D. Vicente Garrido Pastor (LEVANTE-EMV, 20/06/2016)

El dimarts passat dia 14, el papa Francesc va firmar el decret pel qual ´Església reconeix les "virtuts heroiques" del capellà Valencià Vicent Garrido Pastor, fundador de l´Institut Secular Obreres de la Creu.
D. Vicent Garrido Pastor, qualificat pel sacerdot D. Miguel Payà, com "un mestre espiritual i un prevere diocesà que ocupà un lloc de primer ordre en la vida de l´Església particular de València, en tota la part central del segle XX ", va nàixer a Benaguasil el 1896 i després d´una vida espiritual i pastoral molt fecunda, va morir a València el 1975.
D. Vicent Garrido va ser un capellà amb una activitat molt extensa: coadjutor, mestre espiritual dels jóvens universitaris, consiliari fundador de la Joventut Femenina Valenciana d´Acció Catòlica, formador de seminaristes, professor de filosofia i de teologia moral, impulsor d´associacions de capellans, agent del moviment litúrgic, promotor del laïcat (d´una manera especial de les dones) evangelitzador dels allunyats, professor de l´Institut Sant Vicent Ferrer de València, apòstol de les classes més humils i fundador de l´Institut Secular Obreres de la Creu. Per tot això, D. Vicent Garrido, va ser, com el definí D. Miguel Payà, "un gran mestre de vida espiritual".

L´espiritualitat de D. Vicent Garrido va estar centrada en les tres constants que marcaren la seua vida i la seua activitat pastoral: el cristocentrisme, la mística de la creu i la devoció a l´Eucaristia. Van ser aquests tres eixos els que van constituir la base de la doctrina espiritual de D. Vicent Garrido, i que van ser el far i guia que van il·luminar la seua àmplia tasca com a director espiritual, confessor i sobretot com a fundador de l´Institut Secular "Obreres de la Creu".
Va ser el 13 de juny de 1934 quan es constituí a València la Societat Amor Cristià (SAC), embrió del que uns anys després seria l´Institut Secular Obreres de la Creu, una forma de vida consagrada enmig del món. Amb aquesta obra (aprovada en 1940 per l´arquebisbe de València amb el nom de "Pia Unió Societat Amor Cristià") D. Vicent Garrido es va avançar a la "Provida Mater Ecclesia" de Pius XII. Aquesta Pia Unió va ser aprovada com a Institut Secular Obreres de la Creu, de dret diocesà, el 21 d´octubre de1964, i posteriorment, el 12 de juny de 1971, la Sagrada Congregació per a Religiosos i Instituts Seculars el va declarar de Dret Pontifici, atorgant-li el "Decretum Laudis".
Influenciat per les santes Teresa de Jesús i Teresa de Lisieux i pels sants, Joan d´Àvila i Joan de la Creu, l´espiritualitat de D. Vicent Garrido va estar marcada també pels aires renovadors del moviment litúrgic que havien sorgit a les abadies benedictines europees. D´ací que la seua espiritualitat fou eminentment cristocèntrica.
D. Vicent Garrido, qualificat per D. Miguel Payà com "un home silenciós, sempre disposat a escoltar, fi observador de la realitat", tenia la convicció que tots estem cridats a la santedat en virtut del baptisme. Per això la seua preocupació va ser la descristianització de les classes més humils. D. Vicent va proposar a tot el Poble de Déu l´ideal d´una autèntica vida cristiana. I per aconseguir això, necessitava un mitjà. D´ací la fundació de l´Institut Secular Obreres de la Creu, un grup de dones, que enmig del món i ben preparades, l´ajudaren a fer realitat l´apostolat en el món obrer. Amb les Obreres, D. Vicent Garrido oferia a l´Església la seua obra, per tal d´afrontar els nous desafiaments de la societat i aixi eixamplar el Regne de Déu. La tasca evangelitzadora encomanada a les "Obreres de la Creu", es concretava en la dignificació del treball, la promoció cultural, el camp de la sanitat i la promoció de la dona.

D. Vicent va voler que l´obra que fundà, tinguera quatre connotacions principals, com destaca D. Miguel Payà: fidelitat a l´Església, treballar com a Església, ajudar a construir l´Església i finalment, participar en la missió de l´Església. D´aquesta manera les Obreres de la Creu són, enmig de la societat, com el rent que ajuda a fer créixer la massa.
Doctor en Sagrada Teologia, D. Vicent Garrido, ordenat preve12 de juny de 1921, va ser coadjutor de les parròquies de Benimassot i d´Albaida i el febrer de 1922 va ser nomenat superior del Col·legi Major "Beat Joan de Ribera" de Burjassot.
En un ambient de descreença en el món obrer, en els jóvens i en les dones, D. Vicent enfocà la seua activitat pastoral a portar Crist a aquells que el desconeixien. Com ha dit l´Obrera de la Creu, Carmen Costa Ciscar, vice-postuladora de la causa de canonització de D. Vicent Garrido, aquest capellà valencià va treballar "sense por al risc, i en actitud permanent "d´eixida a les perifèries"(com ens demana ara el papa Francesc) on en aquell moment era necessari testimoniar i anunciar Crist". Per això, com diu Carmen Costa, "de la seua sembra apostòlica, germinà una nova forma de vida apostòlica que l´Església definí després com secularitat consagrada".
D. Vicent Garrido va ser un capellà discret, senzill i humil, prudent, ple de bondat i de tracte amable, que va viure amb passió el seu amor a Crist i a l´Església, i per això va fundar les Obreres, en les quals va creure i confiar. L´espiritualitat de D. Vicent, com ha dit Carmen Costa, "la imprimí en el seu Institut, amb l´única finalitat de transformar el món a través de la transformació de la persona, sabent que Déu sacia el cor humà i dóna sentit a la nostra vida".
Atorgant el títol de "Venerable" a D. Vicent Garrido, el papa Francesc ha volgut que el procés de beatificació d´aquest capellà valencià faça un altre pas, fins que, si Déu vol, un dia puga ser reconeguda públicament la seua santedat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT