El cartell de
l’organització “Endavant Osan”, amb
el qual els membres d’aquest col·lectiu han convocat una concentració per al
dia de l’Orgull LGTB, ha estat, al meu entendre, una manera innecessària,
gratuïta i absurda de ferir la sensibilitat de molts valencians. I no només
dels valencians que són cristians. El que pretenia “Endavant Osan” ho ha aconseguit: eixir a la primera pàgina dels
mitjans de comunicació. Perquè amb una altra presentació, no hauria estat notícia.
Però ferir la
sensibilitat dels cristians en un tema tan estimat per nosaltres com és la
imatge de la Mare de Déu dels Desemparats o la de Montserrat, és faltar al
respecte a milers i milers de creients que estimem i venerem Santa Maria, la mare
de Jesús. Però no és només no respectar els sentiments religiosos dels qui som
seguidors de Jesús. Sé que hi ha molts valencians que, sense ser creients,
estimen i respecten la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. Són milers de
valencians (creients i no creients) que cada 17 i 18 de març, en l’ofrena a la
Mare de Déu, s’acosten a la seua imatge, a qui confien els seus sentiments, les
seues angoixes, les dificultats i els neguits que porten al cor. Milers i
milers de valencians i de valencianes que s’esperen hores per poder arribar a
la plaça de la Mare de Déu i portar els seus rams de flors. O milers i milers
de valencians que aclamen la Mare de Déu dels Desemparats en el dia de la seua
festa o que al llarg de l’any s’acosten a la seua basílica per pregar o per
restar un moment en silenci. Per això em dol que es banalitze d’aquesta manera,
dues imatges que són tan estimades.
Encara hui són
milers els cristians que a Síria, a d’Iraq o a Egipte pateixen persecució per
raó de la seua fe, sense que Occident (desgraciadament) s’immute, ni faça res
per evitar-ho. Sense cap protesta del món “civilitzat”! Sense cap acció a favor
d’aquests cristians desposseïts dels seus béns, de les esglésies destruïdes i dels
qui, fins i tot són assassinats.
Si l’1 d’abril de
1933 els nazis van pintar l’estrela de David i la paraula “Jueu”, als comerços dels jueus d’Alemanya, el juliol de 2014, els
jihadistes de l’Iraq van pintar en roig, l’equivalent a la lletra “N”, de natzaré o cristià, a les casses
dels cristians de Mosul, davant la indiferència i el silenci vergonyós
d’Occident. D’aquesta manera s’han eliminat, en ple segle XXI, els cristians d’Iraq,
presents en aquest país des dels inicis del cristianisme, molt abans que s’hi establiren
els musulmans. Més de 100000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i
expulsats del Califat Islàmic. Cristians que han estat crucificats o
decapitats. Cristians que són abandonats al desert, sense aigua ni aliments,
perquè acaben morint de set i de fam. mentre Europa calla!! I és que del milió i
mig de cristians que hi havia a l’Iraq el 2003, quan el Sr. Aznar i els seus
“col·legues” van atacar aquest país amb la mentida de l’existència d’armes de
destrucció massives, els deixebles de Jesús han quedat reduïts a menys de
400000. Per això és una vergonya que estiguem assistint a un genocidi davant el
silenci del món civilitzat i que només el papa Francesc haja apel·lat a la raó
i al diàleg per acabar amb aquest extermini dels cristians.
El professor Joan
Francesc Mira el 12 d’agost de 2014 va escriure un article valent a la revista
El Temps, (La destrucció dels cristians)
sobre la tragèdia dels cristians d’Iraq
i el genocidi que viu aquest poble.
Iraq, Síria,
Palestina, i tot el Pròxim Orient viu aquest drama d’uns germans en la fe, perseguits
i assassinats o que han hagut de fugir del propi país.
I malgrat que la Declaració Universal
dels Drets Humans defensa el dret a la llibertat (art 1) a la vida (3) i a la
llibertat de pensament, de consciència i
de religió, així com a manifestar públicament aquests drets (18) desgraciadament,
al segle XXI aquests drets són conculcats, i les minories cristianes dels
països de majoria musulmana es veuen perseguides o expulsades. Per això, un informe
de la revista Der Spiegel afirma que els cristians són el grup religiós més perseguit,
des de Corea del Nord a Iran i des d’Aràbia Saudita, Afganistan o Somàlia.
És per tot això que
em dol i m’entristeix que, amb tot el que estan patint molts cristians,
s’utilitzen dues imatges de la Mare de Déu per convocar una manifestació i per
ridiculitzar el fet religiós. Una realitat, la del cristianisme (amb les seues
ombres també) sense la qual no es podria entendre Europa.
Com va dir el papa
Francesc de retorn del seu viatge al Brasil, el juliol de 2013, qui som nosaltres
per jutjar els homosexuals? Per això el meu respecte a tots ells i la meua
condemna per les agressions que sofreixen i d’una manera particular, pel recent
atemptat que ha tingut lloc a Orlando.
Si som molts els
qui ens sorprenem d’un món “civilitzat” que calla davant dels assassinats dels
cristians, també som molts els qui ens sorprenem de la utilització de les imatges
de la Mare de Déu dels Desemparats i de Montserrat per ridiculitzar la fe dels deixebles
de Jesús de Natzaret, que malgrat que no sempre hem estat prou fidels a
l’Evangeli, no per això s’han de banalitzar unes imatges tan estimades i tan
respectades. I no em serveix de res que s’apel·le a la llibertat d’expressió,
ja que l’ofensa als sentiments de les persones (de totes!) no justifica la
ridiculització d’unes creences o d’uns sentiments. Demanar respecte a la
diversitat, a qualsevol diversitat, vol dir també demanar respecte per als
cristians, per als nostres símbols i creences i per a les imatges que venerem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada