Davant la injusta privació de llibertat dels presos polítics catalans
tancats per l’estat espanyol, aquest verset de la Carta als Hebreus
(13:3) ens recorda la sol·licitud que hauríem de tindre els cristians, i
d’una manera especial els bisbes, per aquells que per les seues idees
han estat privats de llibertat.
Aquest verset de la Carta als Hebreus està en sintonia amb el capítol
25 de l’Evangeli de Sant Mateu, quan Jesús ens exhorta a estar al
costat dels qui sofreixen: ‘Era a la presó i vinguéreu a veure’m’ (Mt 25:26) i no a desentendre’ns-en: ‘Lluny de mi, maleïts, era a la presó i no em visitàreu’ (25:43). I encara, el profeta Isaïes exhorta el poble al veritable dejuni: ‘L’únic
dejuni que jo aprecie és aquest: deixa anar els qui has empresonat
injustament. Deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els
oprimits, fes a miques els jous de tota mena’ (Is 58:6).
El fet que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el vice-president de
la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, l’ex-conseller Forn, i el
diputat Jordi Sànchez estiguen tancats a la presó, només per posar en
pràctica el seu programa electoral (que tenia el suport de la majoria
dels votants), vol dir que la nostra democràcia és imperfecta i que
l’estat espanyol (que empresona persones per portar a la pràctica unes
idees) no entén què vol dir l’exercici de la llibertat.
Visitar i tindre cura dels presos, i d’una manera especial d’aquells
que injustament, estan tancats per les seues idees, és un deure dels
cristians. Però en el cas dels polítics catalans i del president
d’Òmnium, només el bisbe de Solsona, Xavier Novell (segons declaracions
de l’esposa de Joaquim Forn) es va desplaçar a Estremera. I tot i que el
bisbe Novell havia fet les gestions per poder veure l’ex-conseller
Forn, no va ser autoritzat a entrar a la presó. També el prior de
Montserrat va fer els tràmits necessaris sense cap resposta positiva per
part d’Institucions Penitenciàries. I és que s’està aplicant
restrictivament el reglament penitenciari en el cas dels presos polítics
catalans. Per altra part, a Oriol Junqueras no li és permès d’anar a
missa, tot i que ell ho ha demanat, malgrat que l’article 16 de la
Constitució espanyola reconeix el dret a la llibertat de culte. I ací la
Conferència Espanyola (que encara no ha dit res sobre aquest afer)
hauria de fer una protesta a Institucions Penitenciàries, ja que s’està
vulnerant el dret a la llibertat religiosa i de culte. Fins i tot, Oriol
Junqueras no ha pogut rebre una bíblia que li van enviar i que va ser
retornada al remitent.
Empresonar dirigents polítics o amenaçar amb la presó els exiliats a
Brussel·les és ofegar la democràcia. Com ho és també prohibir un debat
lliure al Parlament de Catalunya o obrir un procés judicial a diversos
diputats. Tot això és obstaculitzar el dret democràtic de fer política.
A més, l’actitud del Sr. Rajoy i de la ‘Justícia’ espanyola de tindre
a la presó diputats que han estat elegits per la ciutadania, amb
l’objectiu que no puguen votar, és pervers i immoral. I és que com que
el Sr. Rajoy no ha guanyat les eleccions a Catalunya sinó que el seu
partit ha quedat l’últim de tots, el seu objectiu és d’impedir que
puguen votar els diputats que poden donar la presidència de la
Generalitat al president Puigdemont. La mateixa vice-presidenta del
govern espanyol, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría, sense cap mena de
vergonya, no va poder ser més clara quan s’enorgullia de l’èxit del Sr.
Rajoy d’haver decapitat políticament el president Puigdemont, el
vice-president Junqueras i els altres líders independentistes. I després
encara parlen de la independència de poders. A més, acusar aquestes
persones d’haver organitzat manifestacions violentes és del tot
irracional.
La tàctica del govern de Madrid és guanyar judicialment,
policíacament (només cal recordar els colps de porra de l’1 d’octubre),
financerament (amb la intervenció de la Generalitat) i monàrquicament
(amb el discurs del rei espanyol l’octubre passat) allò que no ha pogut
guanyar el Sr. Rajoy democràticament a les urnes, impedint així
l’exercici de la democràcia. Com va dir el bisbe de Solsona al Santuari
del Miracle el 5 de novembre passat, ‘és injust que una part del nostre Govern legítim estiga empresonat’.
El que pot passar és que després de l’empresonament dels diputats
catalans i del president d’Òmnium, el pas següent siga empresonar tots
els dissidents. Tots aquells que manifesten qualsevol disconformitat amb
el Sr. Rajoy. Vostè i jo. Amb mesures com les que ha posat en pràctica
el govern de l’estat, ‘volen esterilitzar l’independentisme’, com
ha dit molt encertadament el professor de Dret Constitucional Javier
Pérez Royo, i d’aquesta manera silenciar el parlament i anul·lar la veu
del poble que es va expressar lliurement el passat 21 de desembre. I és
que mantenint tancats els presos polítics, el govern de l’Estat vol
alterar les majories del parlament. I malgrat tot, a les urnes,
Catalunya ha derrotat el 155.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada