De retorn del viatge a Terra Santa, el maig de 2014, el papa Francesc va contestar algunes preguntes dels periodistes. En una, referent al celibat dels preveres, el papa va dir que ‘el no és un dogma de fe, és una regla de vida’ i per aquest motiu, ‘en no ser un dogma de fe, la porta és oberta’. El papa també va recordar que ‘l’Església catòlica té preveres casats en els ritus orientals’. Són els capellans catòlics de les Esglésies Orientals (maronites, armenis, melquites o coptes) en plena comunió amb Roma, que mantenen el caràcter optatiu del celibat dels preveres. Així, els seminaristes que estudien al Col·legi Grec de Roma, el rector del qual va ser el P. Manel Nin, monjo de Montserrat, poden casar-se si volen. Això sí, abans de l’ordenació presbiteral. Per això és ben normal veure aquests seminaristes que van a passejar i a festejar amb les seues promeses.
Fa uns mesos el cardenal Reinhard Marx, arquebisbe de Munic i Frisinga, va demanar ‘un debat ample’ en l’Església sobre la possible ordenació d’hòmens casats. L’arquebisbe Marx, que va dir que el papa Francesc pot considerar aquest tema, va dir que cal obrir aquest debat que ell considera ‘legítim’.
Ja el Concili Vaticà II, en el Decret sobre els preveres, deia que el celibat ‘no s’exigeix per la naturalesa mateixa del sacerdoci, com apareix per la pràctica de l’Església primitiva, i per la tradició de les Esglésies orientals, on a més d’aquells que escullen el celibat, hi ha també preveres casats’. De fet, en els primers segles l’Església no tenia el celibat com a condició sine qua non per ordenar prevere un home. Així, la primera Carta a Timoteu, en parlar dels requisits per ordenar un bisbe, diu: ‘que siga marit d’una sola dona’ (1Tm 3:2). I la Carta a Titus, pel que fa a l’ordenació de preveres, diu també que ‘que cadascú siga irreprensible, marit d’una sola muller’ (Tt 1:6).
Amb el papa Francesc sembla que hi pot haver un nou replantejament del celibat presbiteral. De fet, no és només el papa qui deixa la porta oberta per parlar d’aquest tema. Com el cardenal Marx, també el cardenal brasiler Claudio Hummes (qui va dir a Bergoglio en el conclave, ‘Recorda’t dels pobres’) va comentar també que ‘el celibat no és part del dogma de l’Església i la qüestió està oberta a discussió’. I qui va ser bisbe de Lleida, el valencià Joan Piris, va afirmar fa uns anys que ‘el celibat es pot revisar’, tot i que considerà que aquest tema no era una qüestió fonamental. Només fa uns dies, el cardenal Beniamino Stella, prefecte de la Congregació per al Clergat, en una entrevista per al llibre ‘Todos los hombres de Francisco’, digué que s’està avaluant la possibilitat d’ordenar hòmens casats.
Si en els últims mil anys hi ha hagut l’obligatorietat del celibat per als preveres, és possible que ara aquest requisit siga revisat. I és que si les Esglésies Orientals tenen el celibat opcional, per què no pot ser també així a l’Església Llatina? I si els anomenats diaques permanents són casats i els preveres anglicans que han passat a l’Església catòlica també ho són, no ho poden ser també els preveres de l’Església Romana?
És veritat que la dona d’un capellà també ha de participar de la vocació del seu marit i per això hi ha alguns punts a tindre en compte pel que fa a la possibilitat que hi haja capellans casats. Per una part cal ser molt conscients que sobretot els caps de setmana els preveres els dediquen a la comunitat cristiana, i per tant les famílies dels capellans això ho han de considerar. Per altra part els canvis de parròquia, per la disponibilitat del prevere a anar allà on és destinat, n’afecta també la família, encara que amb la mobilitat actual de treballs, no crec que això siga un inconvenient greu.
El que sí que cal ara és, com ha dit el cardenal Marx i el cardenal Stela, plantejar aquesta possibilitat de poder ordenar hòmens casats o bé que els seminaristes puguen casar-se, si volen, abans de ser ordenats. Sempre és interessant conèixer què en pensa el cardenal Marx, una persona amb idees pròpies, avançades i en la línia del papa Francesc.
En l’homilia del 12 de maig de 2014, el papa Francesc deia: ‘Qui sóc jo per posar-hi traves? Qui som nosaltres per tancar portes? És l’Esperit qui fa que l’Església camine. Cada vegada més, més enllà dels límits, més endavant’. Ho podrem veure pel que fa a la qüestió de la fi del celibat obligatori a l’Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada