Diumenge passat, el Sr. Francisco Sánchez escriví al diari Información d’Alacant l’article: El valenciano sin cilicio. En aquell text el Sr. Sánchez defensava, com jo també ho defenc, que les llengües són ‘vehículos de comunicación y de riqueza cultural’. I per això el Sr. Sánchez denunciava que es puga multar ‘a una persona que rotula su establecimiento en castellano’,
cosa que no és veritat. Mai no s’ha multat (ni a Catalunya ni al País
Valencià) una persona per retolar el seu establiment en castellà. Ni per
fer-ho en anglès ni en xinès. En tot cas la multa ha estat per no
retolar en valencià, cosa que és molt diferent a la que diu el Sr.
Sánchez.
El Sr. Sánchez no està d’acord amb la immersió lingüística (únic
mitjà eficaç per salvar la nostra llengua), ja que considera,
esperpènticament, que aquesta mesura ‘raya la mala educación’. Per això creu que la immersió ‘no es la mejor manera de preservar la lengua’. El Sr. Sánchez no vol ‘un modelo impositivo’, com diu ell, i per això creu que no s’han d’imposar les llengües. I posa un exemple: el Consell ‘exigirá que los nuevos médicos acrediten conocimientos de valenciano’. El Sr. Sánchez deia en el seu article que ell prefereix ‘los mejores médicos aunque no sepan ni pajotera idea de valenciano’. I diu també que els metges d’Europa haurien de poder exercir la medicina, encara que no coneguen el valencià.
I castellà? El Sr. Sánchez estaria d’acord que metges francesos o austríacs pogueren exercir la medicina, ‘aunque no sepan ni pajotera idea’
de castellà? I, per què si es demana el coneixement del castellà per a
exercir la medicina a Alacant, a Elx o a la Vila Joiosa (cosa ben
lògica) no es pot demanar també el coneixement del valencià? O és que el
valencià no és una llengua igual d’oficial que el castellà? El Sr.
Sánchez trobaria lògic anar a veure un metge nascut a Londres i que
l’atenguera en anglès, per no saber castellà? Per això recomane
l’excel·lent article ‘Metges que no parlen valencià’, de l’amic Jordi Sebastià (La Veu del País Valencià, 2 de febrer de 2018), un text que és ben aclaridor.
El Sr. Sánchez deu saber que uns pares no tracten igual els seus dos
fills si l’un està malalt i l’altre està bé de salut. Com és lògic,
cuidaran més el fill malalt, ja que necessitarà més atencions que el
fill sense cap problema de salut.
Això mateix passa al País Valencià, on les dues llengües oficials no
estan en igualtat de condicions i per això la més dèbil s’ha de protegir
més. Quantes pel·lícules pot veure el Sr. Sánchez en castellà i quantes
en valencià? Quantes misses se celebren en castellà i quantes en
valencià? Quants canals de TV pot veure el Sr. Sánchez en castellà i
quants en valencià? O quants diaris hi ha en castellà i quants en
valencià? O si va a una llibreria, quants llibres pot trobar el Sr.
Sánchez en castellà i quants en valencià? I podríem continuar una llarga
llista en la qual el valencià sempre està en minoria en relació al
castellà, que és la llengua dominant.
Diu el Sr. Sánchez que les llengües no es poden imposar. Però no s’imposa el castellà? Per denunciar el que ell anomena ‘imposició’
del valencià, alguns voldrien que l’assignatura de valencià no fóra
obligatòria a les zones castellanoparlants i per això en demanen
l’exempció. I per què els qui demanen l’exempció del valencià no demanen
també l’exempció de l’anglès?
Fa uns mesos el regidor del PP a Torrevella, Luis M. Pinaza, també deia que el Consell ataca ‘la libertad de elección de las familias y a los derechos lingüísticos de todos los ciudadanos de la Comunidad’,
pel fet de l’ensenyament del valencià a les zones castellanoparlants
del País Valencià. I l’11 de juliol, el mateix regdor rebutjava la ‘imposició’ del valencià i demanava ‘la convivencia entre las dos lenguas oficiales, el valenciano y el castellano’. I per què les webs dels Ajuntaments de Torrevella o d’Albatera (entre molts d’altres) no estan també en valencià?
Atacar la immersió lingüística és condemnar la nostra llengua a la
desaparició. No hi ha una immersió lingüística del castellà, que obliga
tots els ciutadans a conèixer la llengua de Cervantes? La mateixa
constitució espanyola, en l’article 3, diu que els espanyols tenen el
deure de conèixer el castellà.
La lluita contra la immersió (allò que alguns diuen ‘imposición’,
oblidant que també hi ha una imposició del castellà) només té un
objectiu: destruir la nostra llengua. Reduir-la a l’ús casolà o
deixar-la només per als ‘patanes’, com li digué aquell guàrdia civil a mon pare, en plena dictadura: ‘Oiga D. José: ¿como es que usted, un hombre con tres carreras habla en valenciano como los patanes?’. La resposta contundent i ferma de mon pare a aquell home, nascut a la Manxa, va ser: ‘Oiga, ¿y los patanes de su pueblo como hablan?’. Aquell home, posant-se la mà al tricorni, només va poder dir: ‘Coño, pues es verdad’.
Els qui demanen llibertat per elegir o no el valencià, haurien de recordar el que Sant Pere va escriure: ‘Els prometen la llibertat, ells que són esclaus de la corrupció!’ (2 Pe 2:19) I també el que deia el polític colombià Diego Luis Córdoba: ‘Per mitjà de la ignorància es baixa a la servitud; per mitjà de l’educació s’ascendeix a la llibertat’. Serà per això que abominen la immersió lingüística i volen que el valencià quede per als ‘patanes’?
Si un metge francès ha de saber castellà per tal de poder exercir a
Alcoi o a Mutxamel, per la mateixa raó ha de saber valencià, no li
sembla, Sr. Sánchez?
Segurament el Sr. Sánchez no deu recordar que l’Estatut d’Autonomia del País Valencià diu en l’article 6 que el valencià ‘és la llengua pròpia’ del nostre Poble, que ‘cap persona podrà ser discriminada per la seua llengua’ i que el valencià gaudirà d’una ‘especial protecció i respecte’.
Per tant els metges que exerceixen la medicina al País Valencià, han de
conèixer la nostra llengua igual com coneixen el castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada