«Todos los acentos del español» (i del valencià) (INFORMACION.ES (17.10.2017)

Aarón (sense h) Gómez és un còmic canari que va editar un vídeo ( El País, 7 d'agost de 2017) on defensava la riquesa del castellà.

En aquell vídeo, Gómez reivindica la bellesa de totes les formes de parlar espanyol que hi ha al món, des de Sevilla a Bogotà i des de Madrid a Buenos Aires, Santa Cruz de Tenerife, Santiago de Xile o San Juan de Puerto Rico. En aquest vídeo, d'un minut i cinc segons de durada, Aarón Gómez lloava els diferents accents i les diverses expressions, totes elles «válidas, preciosas y personales que dan forma a los diferentes pueblos».

Gómez, de 36 anys, nascut a Santa Cruz de Tenerife, defensava les diferents formes de parlar espanyol, i per això acabava el seu vídeo reivindicant totes les maneres de parlar el castellà.

Això, que tothom reconeix i accepta (ja que cap persona no nega la unitat de la llengua que es parla a Valladolid, a Mèxic o a Buenos Aires) i que és un motiu de riquesa per al castellà, encara hui, incomprensiblement, no és acceptat en el cas de la llengua que parlem a Eivissa, a Morella, a Andorra la Vella, a Manacor, a Alcampell, a Elx i a Manresa. Si s'han de defensar, respectar i protegir les diferents formes de parlar el castellà, ¿per què això mateix no passa amb la nostra llengua, que no solament no es defensa sinó que, malèvolament, intenten dividir-la i trossejar-la, per així acabar amb ella?

El vídeo de Aarón Gómez acaba amb una frase molt bonica que tots hauríem de tindre en compte: «Qué hermoso es tener varias palabras para definir un simple objeto». I és que com passa amb totes les llengües, no per utilitzar diferents paraules estem parlant d'idiomes diferents.

També nosaltres, els qui parlem la mateixa llengua, estesa de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, tenim diverses maneres de dir el mateix amb paraules diferents, una diversitat que enriqueix la nostra llengua. A vore quan ho entenen (tan fàcil com ho és d'entendre) els qui neguen la unitat de la nostra llengua, però no neguen la unitat del castellà. O de l'anglès.

És per això que trobe ridícula la protesta de la Federació Provincial de Pares d'Alumnes (FAPA) Gabriel Miró d'Alacant, pel fet que una agenda escolar pose el mapa lingüístic (no polític) de la llengua que compartim els valencians, els catalans, els balears, els andorrans i els aragonesos de la Franja de Ponent, així com els murcians de la comarca del Carxe. La FAPA ha creat un enfrontament innecessari sobre la llengua comuna i per això el STEPV ha demanat que aquesta associació «deixe d'assetjar el valencià i el professorat» amb un enfrontament inútil i irracional. Un enfrontament que no hauria creat la FAPA en el cas d'una agenda amb un mapa lingüístic del castellà, que inclouria Espanya i els països llatinoamericans o Puerto Rico.

Per això, tant el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià com també l'associació El Tempir d'Elx, han denunciat aquesta manipulació de la FAPA d'Alacant, que només pretén crear un conflicte lingüístic amb el valencià i que mai no ho faria amb el castellà. O amb l'anglès. I per això El Tempir d'Elx ha demanat a la FAPA que «no jugue amb la cohesió social del sud ni acorrale el professorat de valencià».

Deixem treballar als mestres, tan bons professionals com són, perquè ensenyen als nostres xiquets i xiquetes la riquesa i la bellesa que suposa els diversos accents del valencià, des del que parlen a Manresa al que parlen a Alcoi, a Maó, a Canillo i a Binèfar, com és també una riquesa i una bellesa els accents del castellà d'Almeria, de Bogotà, de Mèxic o de San Juan de Puerto Rico.