diumenge, 29 d’octubre del 2017

Manuel Corachan, metge i bibliògraf (VILAWEB/ONTINYENT, 22.10.2017)

 En el 75è aniversari de la mort del Dr. Corachán, cal reivindicar la seua persona i el seu treball, sempre en bé de la salut dels ciutadans»


Amb aquest títol, el 21 de març es va inaugurar a la biblioteca de Montserrat una exposició per commemorar el 75è aniversari de la mort d’aquest metge valencià, nascut a Xiva el 2 de novembre de 1881
.
Manuel Corachán va ser un metge que hui poca gent sap qui va ser, malgrat la seua importància en la medicina. El pare del Dr. Corachán treballava de barber i cirurgià sagnador i d’ell, Manuel va prendre l’ofici de barber que l’ajudaria a pagar-se els estudis de medicina quan el xiquet es va traslladar a viure a Barcelona. Sa mare, Maria Garcia Hernan, va morir prematurament quan Manuel tenia sis anys. Per això el menut se’n va anar a viure a la ciutat comtal, a casa d’una familiars, per començar el batxillerat. El 1891 va començar els estudis de medicina, que es va pagar fent de barber a la barberia dels seus parents. El 1906 es va graduar i començà a treballar amb el doctor Enric Ribas, cap d’un Servei de Cirurgia, i el doctor Àlvar Esquerdo de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
El 1909 el doctor Corachán es va casar amb Milagros Llort Fargas, amb qui va tindre dos fills: Manuel i Ricard. Va ser el 1915 quan Corachan obrí una xicoteta clínica i sis anys més tard inaugurà la Casa de Salut Clínica Corachán.

Quan el 1915 va enviudar, el Dr, Corachán es casà amb Hermínia Graells Ortega, amb qui va tindre tres filles: Hermínia, M. Elena i Margarida.

Quan el 1921 va morir el Dr. Esquerdo, Manuel Corachán ocupà la seua plaça com a director del Servei de Cirurgia de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Va er el 1925 quan Corachán es doctorà a la Universitat de Madrid, l’única universitat espanyola que aleshores atorgava aquest títol, amb una tesi sobre cirurgia gàstrica.

Manuel Corachán va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un discurs d’ingrés que va titular: ‘El cirujano: su aspecto auténtico y profesional a través de los tiempos’.

El 1929 entrà a formar part de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, de la qual primer va ser secretari i més tard president, des del 1932 al 1934. El 1933 fou nomenat professor lliure de Patologia Quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser expulsat el 1937 per les autoritats republicanes. El 1934 va fundar, juntament amb el doctors Enric Ribas i els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol, la Revista de Cirurgia de Barcelona.

El 1935 va rebre un homenatge al seu poble natal, amb motiu de ser-li concedida la Creu de l’Orde de la República. Dirigí i finançà la publicació en fascicles i en llibre del Diccionari de Medicina, encàrrec que li va fer el VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat el 1930.
El 1936 i malgrat que mai no havia participat en política, va ser nomenat Conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Lluís Companys, càrrec del qual va dimitir poc després de començar la guerra civil. L’octubre de 1936 va fugir, a França primer, i l’any següent a Veneçuela on va dirigir l’Instituto de Cirugía Experimental a més de ser catedràtic de Tècnica Anatòmica a la Universitat de Caracas.

El Dr. Corachán va tindre un gran prestigi professional per la seua contribució al desenrotllament de la cirurgia general i digestiva, a més d’exercir també la traumatologia. Tornà de Veneçuela a Catalunya el 1941, però va morir l’any següent, concretament el dia 20 de gener de 1942, a causa d’una epidèmia de tifus exantemàtic que afectà Barcelona.
En el 75è aniversari de la mort del Dr. Corachán, cal reivindicar la seua persona i el seu treball, sempre en bé de la salut dels ciutadans, així com un  homenatge de la societat valenciana i en especial de l’estament sanitari i de la Conselleria de Sanitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT