També l’Església catalana i l’espanyola han opinat sobre aquest procés. Tothom coneix la postura del cardenal valencià Antonio Cañizares (i del cardenal Rouco) que va declarar la unitat d’Espanya ‘como bien moral’, amb misses i rosaris ‘por la unidad de España’. També l’arquebisbe de Toledo, Braulio Rodíguez, amb motiu de la mort de l’ex-president espanyol Adolfo Suárez, deia el 24 de març de 2014: ‘Hemos de vivir con intensidad el tiempo que nos toca y hacer todo lo posible para que no vayamos a rupturas, sino a convergencias que es lo que en estos momentos necesita nuestro país’. I afegia encara: ‘Hemos de vivir el espíritu de la Transición, sumar y no restar porque cuando nos ponemos a restar, las cosas no funcionan bien. Es mucho más importante ver lo que nos une, aunque tengamos diferencias, porque las diferencias no tienen que hacernos enemigos’. L’arquebisbe Braulio Rodríguez deia també: ‘Hay que desechar el demonio de la ruptura y de no tener a la Constitución como ley principal que rige nuestra convivencia’. Més recentment l’arquebisbe d’Oviedo, Jesús Sanz, deia que el referéndum de l’1 d’octubre ‘además de ser una cuestión delictiva política y penalmente hablando, es también un pecado inmoral reprobable’. I fins i tot l’aquebisbe de Zaragoza, Vicente Jiménez, deia en la missa de la festa de la Mare de Déu del Pilar, el 12 passat, que ‘la Virgen nos exhorta a vivir en la patria común de todos que es España’.
Tant els abats de Montserrat i de Poblet i el prior de Solius, com les abadesses i priores de Vallbona, Sant Pere de les Puel·les, Sant Daniel, Valldonzella i Sant Benet, com també molts dels bisbes de Catalunya, i d’una manera molt especial el bisbe Francesc Pardo, de Girona, el bisbe Joan Enric de la Seu d’Urgell i el bisbe Xavier Novell, de Solsona, han destacat al llarg d’aquests últims anys la legitimitat que tenim els ciutadans al dret a decidir el futur del nostre país.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, deia el 2014: ‘El procés sobiranista és una qüestió política, no moral i cal respectar totes les opcions, que totes són molt respectables’. I el bisbe de Girona, Francesc Pardo, afirmava el 23 d’abril també de 2014: ‘És del tot necessari conèixer l’opinió real de tots o de la majoria de ciutadans de Catalunya, que tenim el deure i el dret de manifestar la pròpia opinió i decisió en qüestions importants i decisives’. També el bisbe Francesc, en l’homilia del dia de Sant Narcís de fa tres anys, animava a participar en la consulta del 9 de novembre amb aquestes paraules tan encertades: ‘Demanem als cristians que no restin aliens al procés que viu el poble català i que, amb esperit democràtic i pacífic, escullin amb tranquil·litat de consciència aquella opció que creguin millor per al futur de Catalunya’. I el bisbe de Solsona, molt assenyadament, posava el Dret de Decidir per damunt de la mateixa Constitució espanyola. I és que la Doctrina Social de l’Església sempre ha reconegut el dret de les nacions a la seua pròpia existència.
Però va ser el papa Joan Pau II, qui davant l’Assemblea de les Nacions Unides, el 5 d’octubre de 1991, deia: ‘Ningú (ni un estat, ni una altra nació, ni cap organització internacional) no està legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir’. El mateix papa Joan Pau II deia: ‘Sóc fill d’una nació, els veïns de la qual l’han condemnada a mort repetidament. Jo us dic: per tots els mitjans que disposeu, vetlleu per aquesta sobirania que posseeix cada nació en virtut de la pròpia cultura’. I a l’encíclica Pacem in terris, el papa Joan XXIII denunciava la repressió de la vitalitat de les minories internacionals.
Cal recordar que el cardenal Jorge Mario Bergoglio, l’actual papa Francesc, destacava en el seu temps com a arquebisbe de Buenos Aires, la importància de l’Església argentina, fa dos segles, en la independència d’aquell país.
També l’arquebisbe Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau deia el 3 de juny de 2014 en rebre el Premi Internacional Catalunya, referint-se al Dret de Decidir i al procés sobiranista: ‘Les persones sensates discutirien per comprovar com és de fort el suport a la independència. Negar aquest sentiment no el farà desaparèixer sinó que l’intensificarà’. L’arquebisbe sud-africà afirmava la importància de respectar la voluntat de la majoria.
També ha estat molt clara, davant les afirmacions dels bisbes espanyols, la postura del Dr. Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de la parròquia de Betlem, a Barcelona. El Dr. Costa deia el 6 de maig de 2014 a Girona: ‘Ningú no té dret de negar una consulta’. El professor Costa afirmava que és ‘injusta l’actitud de l’estat que rebutja una consulta perquè els ciutadans puguin escollir el seu futur’. I això ho argumentava a partir del principi de participació defensat en la Doctrina Social de l’Església.
El procés que viu Catalunya és democràtic, respectuós i pacífic, tot cercant la voluntat del poble. I per tant, des de la Doctrina Social de l’Església i del Dret Internacional, ningú pot negar una consulta. I només cal recordar alguns documents:
La Carta de les Nacions Unides parla de ‘Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi d’igualtat dels drets dels pobles i del seu dret a l’autodeterminació’ (26 de juny de 1945).
El Conveni internacional sobre Drets econòmics, socials i culturals diu: ‘Tots els pobles tenen la lliure determinació’ (1967).
El Tribunal Internacional de Justícia declara que ‘No existeix en Dret Internacional, cap norma que pugui prohibir les declaracions unilaterals d’independència’. A més diu que ‘quan hi ha la contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta última’ (22 de juliol de 2010).
La diferència entre els bisbes que reconeixen el dret de decidir (no diuen que s’haja d’anar a la independència de Catalunya) i els bisbes que proclamen la unitat d’Espanya com a ‘bien moral’, és que els primers només defensen el dret dels ciutadans de cercar el seu futur i els segons no deixen cap altra possibilitat que no siga la unitat d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada