Hui quan vaja a votar a Monistrol, en
el moment d’introduir la papereta a l’urna, recordaré mon pare. La seua
vida i el seu exemple. La seua lluita, en anys difícils, pel nostre
País. La seua fidelitat a la nostra cultura i al nostre Poble. La seua
dignitat i el seu compromís per la llibertat, per la democràcia, per un
món més just i més lliure.
Hui quan vaja a votar, recordaré mon
pare en aquells anys de la República, com a militant de l’Agrupació
Valencianista Republicana i de l’Agupació Valencianista Escolar i com a
delegat a l’Alcúdia de l’Associació Protectora de l’Ensenyança
Valenciana.
Hui quan vaja a votar recordaré mon pare, tinent farmacèutic durant la guerra i posteriorment jutjat i empresonat per la “‘Comisión Depuradora de los Cooperadores de la Rebelión’.
Hui quan vaja a votar recordaré mon pare i les humiliacions que va patir pel fet que no parlava en ‘cristiano’ sinó ‘como los patanes’.
I el recordaré amb la seua dignitat i la seua llibertat interior.
Perquè ningú, mai, no va poder doblegar-lo ni empresonar les seues idees
i el seu desig de llibertat.
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare en aquells anys foscos del franquisme, de repressió i de negació de
la nostra identitat cultural i nacional. I el recordaré en el seu
treball pacient, discret, humil, subterrani, a favor de la nostra
llengua i de la nostra cultura.
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare i ma mare en el seu casament, en valencià l’any 1951, i el seu
viatge de noces a Barcelona, Montserrat i Mallorca, terres on quan deien
‘Bon dia’, els contestaven també ‘Bon dia’.
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare treballant, colze a colze per vertebrar el nostre País, juntament
amb Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Francesc Ferrer
Pastor, Vicent Andrés Estellés, Francesc de P. Burguera, Josep Iborra,
Andreu Alfaro, Enric Valor, Joan Francesc Mira, Josep Garcia Richart,
Paco Dàvila, Josep Palàcios, Doro Balaguer, Eliseu Climent, Rosa Raga,
Queti Valera, Vicent Pitarch, J. J. Pérez Benlloch, Didín Puig, Lluís
Alpera, Oreto Isona, Ramon Trullenque, Raimon…
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare donant a conèixer (i protestant) pel cas Galinsoga i pel Consell de
Guerra a Jordi Pujol.
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare fent classes de valencià de nit a adults que mai no havien estudiat
la nostra llengua, en un magatzem. Fent classes a aquells que volien
deixar de ser analfabets en la nostra llengua. I fundant Acció Cultural
del País Valencià i el PSPV de Ventura i col·laborant econòmicament amb
els Premis Octubre i en les campanyes Carles Salvador i a favor dels
repetidors de TV3 al País Valencià i recollint signatures en la ILP per
una televisió sense fronteres…..
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare animant i encoratjant els jóvens de la Ribera com Manolo Boix,
Vicent Madramany, Rafael Armengol, Ximo Sanchis, Rafa Simó, Andreu Boix,
Àlvar Ruiz, Vicent Domarco, Josep Lozano, Jesús Huguet, Ricard i David
Avellan, Francesc Signes, Josep Ortiz, per traure revistes en valencià
com Parlem i Vencill.
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare canviant el nom dels carrers de l’Alcúdia, i posant les manisetes
d’aquests carrers en valencià: Sant Miquel, Sant Francesc, l’Església,
Jaume I, Sant Antoni, Sant Roc, Sant Pere, Sant Cristòfol, Sant Vicent,
L’Estació.
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare i la seua defensa de la Pilota Valenciana, les seues cròniques en
valencià i les vesprades als trinquets de Pelayo i de Gandia, de
Bellreguard, Oliva o Tavernes de la Valldigna.
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare i el seu compromís insubornable amb la llengua i el País, amb amics
que ara continuen la seua tasca, com Santi Vallés, M. Rosa Diranzo
Vicent Ortega, Antoni Ferrando, Pasqual Pons, Toni Montes, Bernat Clari,
Ramon Lapiedra, Alfons Llorens, Bene Vijuescas, Francesc Martínez
Gallego, Gabriel Garcia Frasquet, Francesc Jover, Antoni Signes, Ramon
Trullenque, Josep Guia, Francesc Pérez Moragon, Miquel Puig, Paco Sanz,
Rafael Buforn, Mª Josep Ortega, Sal·lus Herrero, Josep Bermúdez, Tona
Català, Enric Morera, Robert Martínez, Josep Millo, Vicent Malonda,
Vicent Niclòs, David Pagès, Llorenç Gimeno, Toni Martí, Joan Llinares,
Àngel Canet, Víctor Iñúrria, Agustí Ventura, Anna Requena….
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare i la llavor sembrada al llarg dels gairebé 102 anys de vida, una
llavor que ara continuen sembrant persones que no el van conèixer, però
que continuen la seua tasca com Vicent Partal, Vicent Sanchis,
Isabel-Clara Simó, Moisès Vizcaino, Joanjo Puertos, Lola Soler, Josep
Albinyana….
Hui quan vaja a votar recordaré mon
pare, que ens va deixar a les meues germanes i a mi com a llegat, com a
preciós llegat, l’amor a la llibertat, al nostre País i a la nostra
llengua, el respecte per l’adversari, l’honestedat i el compromís per la
justícia.
Hui quan vaja a votar recordaré que
mon pare defensava el dret al vot com a mitjà per exercir la democràcia,
quan tothom (qui vol) pot votar. I recordaré el seu exemple democràtic
de permetre votar i no de prohibir un referèndum.
Hui quan vaja a votar recordaré les
paraules del professor de Dret Administratiu de la Universitat de
València Andrés Boix Palop (Avui, 24 de setembre de 2017): ‘Només amb les urnes es podrà resoldre el xoc’, un xoc, com deia la periodista Pilar Rahola, produït pel PP que ‘ha fet del poder, llei i de la llei un martell de repressió amb els socialistes de la maneta’ (La Vanguardia, de setembre de 2017).
I recordaré també les declaracions que mon pare va fer en una entrevista a David Pagès (Llengua Nacional, nº 80)
on manifestava la seua estima per Catalunya i pels Països Catalans. I
pensant en tot això, posaré el meu vot a l’urna, com a expressió de
llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada