Tots recordem que en plena espiral de violència provocada per ETA, amb assassinats, segrestos i xantatges econòmics als empresaris bascos, qui va ser president del govern, el Sr. Jose´M. Aznar, va dir que en ‘ausencia de violencia se puede hablar de todo’. Aquesta afirmació no se la creia el Sr. Aznar, i només eren paraules buides, com ara s’ha vist, ja que a Catalunya no hi ha violència.
El diàleg del govern Rajoy és l’amenaça de l’article 155 o del 116, les mentides dels ministres del govern espanyol quan afirmen sense cap mena de rubor que el castellà està perseguit a Catalunya o que a les escoles no s’ensenya el castellà, o també que els mestres adoctrinen els xiquets catalans en un odi contra Espanya. Caldrà recordar les paraules del ministre Wert quan deia: ‘hemos de españolizar a los niños catalanes’?
Que la Fiscalia arribara a demanar presó incondicional al Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero (tot i que després s’ho repensara) i que haja empresonat, acusats de sedició, els Sr. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’Assemblea Nacional de Catalunya i d’Omnium Cultural, explica molt bé quina mena de diàleg està disposat a oferir el Sr. Rajoy.
Que el Sr. Artur Mas i les Sres. Joana Ortega i Irene Rigau hagen estat condemnats a pagar multes milionàries, per un fet tan ‘greu’ com posar les urnes al carrer, també explica com entén el govern espanyol la democràcia. Per què no s’han multat els responsables valencians que van acabar amb el nostre sistema financer? Per què no s’han multat els polítics valencians responsables dels fracassats projectes faraònics com Terra Mítica, la Ciudad de las Lenguas o la Fórmula 1?
Que el Sr. Montoro tinga el control de les finances catalanes també és una mostra del desig de diàleg del govern de Madrid.
I que diversos diputats del PP amenacen d’il·legalitzar l’independentisme, és a dir, perseguir les idees, ja indica el grau de repressió que vivim.
Quan a més, el Tribunal Constitucional anul·la la llei del Referèndum, i està tractant el Parlament de Catalunya com un parlament de fireta.
Per altra part el paper d’Europa, quan Catalunya viu gairebé un estat d’excepció, deixa molt a desitjar. Com en el tema dels refugiats i per a vergonya dels estats europeus, el vell continent mira cap a una altra banda. Com ha escrit el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat a ‘La Unió Europea i les multinacionals’ (Diari de Girona, 18/10/17), Europa ‘no ha estat ni la dels pobles d’arrels cristianes ni la dels obrers, sinó la dels estats controlats per les multinacionals’.
És escandalós que en l’estat espanyol, i en ple segle XXI, hi haja presos polítics, líders pacifistes perseguits per un estat incapaç de dialogar, d’utilitzar la paraula. Un estat que només sap utilitzar la força de les porres.
I després de l’empresonament dels Srs. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ens empresonaran tots els qui vam votar l’1 d’octubre?
Finalment, si algunes empreses estan deixant Catalunya i traslladant-se a altres llocs de l’estat, el PSOE i Cs’ podrien traslladar-se al carrer Gènova, 13. Així s’estalviarien el lloguer de les seues seus per compartir la del PP, ja que cada vegada aquests partits s’assemblen més al PP.
El que sí que està clar és que ni la Mare de Déu de Montserrat ni els monjos d’aquest monestir no canviarem de lloc ni deixarem aquesta muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada