diumenge, 22 d’octubre del 2017

El beat màrtir valencià Antoni Cerdà (LEVANTE-EMV, 21.10.2017)


Hui 21 d´octubre tindrà lloc a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona la beatificació de 109 claretians màrtirs, un d´ells, Antoni Cerdà, fill de Xàtiva i 4 més que, tot i que no eren valencians d´origen, residien en comunitats claretianes valencianes.

Antoni Cerdà, nascut a Xàtiva el 25 de setembre de 1915, va tindre dos germans, Josep Mª i Enric, també claretians. A finals de juliol de 1926 ingressà al postulantat claretià d´Alagón, el 1928 continuà els estudis a Cervera i el 1930 començà el noviciat a Vic. Antoni Cerdà va fer la professió el 27 de setembre de 1931 i l´endemà anà a Solsona per estudiar la filosofia i el primer curs de teologia, fins que el 1935 anà a Cervera per continuar els estudis. Va ser afusellat al cementeri de Lleida el 26 de juliol de 1936, quan Antoni només tenia 20 anys.

Els altres claretians d´aquest grup de 109 màrtirs que hui seran beatificats no eren d´origen valencià, però pertanyien a comunitats establertes al nostre País. Així, Marcelino Alonso Santamaría, era superior de la comunitat claretiana de València i va ser afusellat a Alboraia el 13 d´agost de 1936; José Ignacio Gordón de la Serna, afusellat també a Alboraia el 13 d´agost de 1936 i Luis Francés Toledano afusellat a Olocau el 21 d´agost de 1936, formaven part de la comunitat de Xàtiva, i per últim, Tomás Galipienzo Perlada, pertanyia a la comunitat claretiana de Requena, i va ser afusellat a Paterna l´1 de setembre de 1936.

Les restes d´aquests 4 claretians màrtirs que van morir al País Valencià es troben actualment a la parròquia de Sant Vicent Màrtir de València, una comunitat que serveixen els Missioners Fills de l´Immaculat Cor de Maria, la congregació que va fundar Sant Antoni Mª Claret el 16 de juliol de 1849.

El procés de beatificació d´aquests 109 màrtirs claretians, preveres, germans i estudiants, es va iniciar el 1948 i es van incloure en aquest procés els claretians que residien a València, Xàtiva i Requena, pel fet que en aquell moment la Província claretiana de Catalunya comprenia també la zona valenciana i la d´Aragó.

Els 109 màrtirs claretians que seran beatificats hui pertanyien, a més dels 4 de les comunitats claretianes que hi havia al País Valencià, a les comunitats de Cervera-Mas Claret (entre ells el xativí Antoni Cerdà) i de Solsona, concretament 60; a la de Barcelona, 8; a la de Sabadell també 8; a la de Lleida, 11; a les de Vic i Sallent, 15 i la de Castrourdiales, 3.

El decret de beatificació d´aquests màrtirs claretians va ser aprovat pel papa Francesc el 22 de desembre de 2016, i va ser el 4 de maig passat quan la Secretaria d´Estat del Vaticà va comunicar oficialment la data de beatificació, hui 21 d´octubre, on a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona el cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, presidirà aquesta celebració.

Quan el passat mes de maig es va saber la data de beatificació, la Província Claretiana de Catalunya va expressar la "seua alegria de comptar entre els beats de l´Església, aquest grup nombrós de màrtirs, que pel seu testimoni de fe i de perdó, sempre han estat un referent i un estímul de coherència missionera".

Va ser el P. Ricard Costa-Jussà, Provincial del Claretians de Catalunya, qui va remarcar la importància d´aquesta beatificació amb aquestes paraules: "Més enllà de les circumstàncies polítiques tan convulses i complexes del moment, el que volem subratllar és el testimoni de fe i de perdó d´aquests germans nostres. Això ens estimula en el coratge del nostre seguiment de Jesucrist i ens empeny a ser com els màrtirs, instruments de perdó i de reconciliació arreu del món".
Actualment al País Valencià trobem comunitats claretianes, seguidores del carisma de Sant Antoni Mª Claret, a Elda i a València, concretament a la parròquia de Sant Vicent Màrtir i també als col·legis Fuensanta i Claret de Benimaclet.



Com diu Orígenes en la seua "Exhortació al martiri", "els màrtirs de Crist, "triomfant amb ell, espolien principats i potestats, i, d´aquesta manera, en participar en el seu sofriment, tenen part en el que ell aconseguí amb la seua fortalesa a sofrir". Per això Orígenes veu el dia de salvació d´aquells que donen la vida per Crist, aquell dia "en que eixim així d´aquest món", pel martiri.

L´exemple d´aquests 109 màrtirs claretians, i d´una manera particular el xativí Antoni Cerdà, encoratja la nostra fe, ja que veiem en ells, uns hòmens que van saber donar la vida per Jesucrist. En una societat "líquida", on tot sembla que siga relatiu i res no tinga consistència, el testimoniatge dels 109 màrtirs claretians ens assenyala el camí per tal d´esdevenir autèntics deixebles de Jesús: donar la vida pels altres, bé d´una manera cruenta, com ho van fer aquests fills de Sant Antoni Mª Claret que hui són beatificats, o bé incruentament, cada dia, estimant, perdonant, acollint, treballant per la justícia i per la veritat, sempre al costat dels més desvalguts i dels més pobres.

Com va dir el passat 6 d´agost el cardenal Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar de San Salvador, "l´Església ha de recuperar la memòria dels centenars de llauradors assassinats durant la guerra civil (1980-1992) per divulgar la fe catòlica". El cardenal Gregorio Rosa es referia a "màrtirs anònims, la major part d´ells humils llauradors", que van ser massacrats per l´exèrcit salvadorenc i per l´extremadreta d´aquell país. Per això també cal fer memòria d´aquests 4 màrtirs de les comunitats claretianes valencianes i del beat màrtir fill de Xàtiva, que amb els altres 104 beats, van ser testimonis de fe.

Que l´exemple del beat valencià Antoni Cerdà i dels altres 4 religiosos Missioners Fills de l´Immaculat Cor de Maria que vessaren la seua sang per Jesucrist, ens ajude a caminar amb esperança i a viure la nostra fe amb fermesa i amb valentia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT