En el nom del Pare i del Fill i
de l’Esperit Sant.
El Senyor sigui amb vosaltres.
Fa molt de goig, germanes i
germans, veure aquesta basílica tan plena de gent. Sigueu tots benvinguts a la
nostra assemblea litúrgica.
Seguint una llarga tradició,
iniciada l’11 de setembre de 1886, avui també ens reunim per pregar per tots
els qui al llarg dels anys han donat la vida en defensa de les llibertats
catalanes.
Disposem-nos ara a acollir, amb
acció de gràcies i amb joia, el perdó que Déu ens atorga.
Germans i germanes: Fidels a l’acte que, des
de l’11 de setembre de 1886 ens aplega en pregària pels patriotes catalans que
han mort en defensa de les llibertats nacionals i seguint una llarga tradició, ens reunim avui en
aquesta assemblea litúrgica, que des de la seva fundació convoca la Lliga
Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Un any més posem davant Déu els
nostres goigs i les nostres esperances, els nostres desigs, les nostres
angoixes i les nostres il·lusions, les nostres tristors i l’anhel de llibertat
i de pau que tots portem al cor.
Les benaurances que han estat
proclamades a l’Evangeli ens mostren un camí a seguir per tal de fer realitat
el Regne de Déu. Per tal de fer construir un món més just i més fratern. Treballar
per la justícia, ser compassius, esforçar-nos per instaurar la pau, són valors
que ens humanitzen i que ens fan créixer com a persones. Consolar els qui
ploren, viure des de la humilitat i no des de la prepotència o reconèixer la
nostra pobresa i les nostres fragilitats, és un camí per construir una societat
més lliure i més solidària.
En aquests moments on el Poble de
Catalunya està cridat a expressar lliurement el seu futur, convé recordar les
paraules que el papa Francesc deia a Medellín dissabte passat. El papa ens
crida, no a ser “cristians amb
l’estendard de prohibit el pas”, sinó a viure oberts a les realitats del
nostre món i del nostre temps. El papa deia: “No podem restar indiferents als sofriments dels més desemparats”. Germanes
i germans, no podem restar indiferents al dolor dels desconsolats, dels
tristos, dels qui tenen fam i set de justícia, dels oprimits. El papa ens
convida a ser deixebles “que sàpiguen
veure sense miopies heretades, deixebles que examinin la realitat, deixebles
que sàpiguen veure, jutjar i actuar. Deixebles capaços d’arriscar, d’actuar, de
comprometre’ns”.
Per això cal que com a cristians
i com a catalans visquem el moment present amb agraïment, amb esperança i amb
un ferm compromís de lluitar per una societat millor, per construir una
convivència pacífica, allunyada del terrorisme i de tantes intransigències com
poden tenallar un poble.
Els bisbes catalans en els
documents “Arrels cristianes de Catalunya”,
i també en un altre document, “Al servei
del nostre poble”, donen fe “de la
realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història”.
En aquests documents, els nostres pastors reclamen per al nostre Poble “l’aplicació de la doctrina del magisteri
eclesial”, per tal que siguin reconeguts,
promoguts i respectats “els drets i els
valors culturals de les minories ètniques”. Uns drets, com diuen aquests
documents, que “de cap manera no poden,
ser perseguits, destruïts o assimilats a una altra cultura majoritària”
(pàg 10-11).
És per això que els cristians catalans
tenim el dret i el deure de construir el futur del nostre país d’una manera
cívica, democràtica i pacífica, tal com ho reconeix la Doctrina Social de
l’Església. El papa Joan Pau II en el seu discurs a la Unesco, el 1980,
afirmava: “Jo us dic: per tots els
mitjans que disposeu, vetlleu per aquesta sobirania que posseeix cada nació en
virtut de la pròpia cultura”. I el papa afegia encara: “Ningú (ni un Estat, ni cap altra nació, ni
cap organització internacional) no està legitimat a afirmar que una determinada
nació no és digna d’existir”.
Els cristians catalans volem
construir una societat més justa i més d’acord amb l’esperit de les
benaurances.
Fa uns dies, a la premsa (El Punt
Avui, 7 de setembre de 2017) el professor Francesc Torralba afirmava que el
ciutadà ha de “lluitar contra els propis
límits” i “no acontentar-se amb allò
que ja se sap i es fa bé”. L’esmentat professor ens exhortava a “explorar nous territoris, a arriscar”.
També el malaguanyat periodista Carles Capdevila ens animava (Ara 30 de
desembre de 2016) a ser uns “optimistes pencaires”,
és a dir, aquells que “saben que tot és
un desastre i tot pot anar malament, si no hi posem remei aviat. I per això
s’arremanguen. I mantenen aquest punt d’ingenuïtat necessària per creure que
podran. Perquè sense confiança no hi ha convicció i sense convicció no hi ha
resultats i sense resultats no hi ha motius per mantenir l’esperança”.
Germanes i germans, les
benaurances ens conviden a viure en l’esperança i a fer de cadascun de
nosaltres artesans d’esperança, de vida i de solidaritat. És tracta de viure
l’esperança que va fer que David vencés Goliat i que el poble d’Israel sortís
de l’esclavitud d’Egipte.
Que la Mare de Déu de Montserrat ens
ajudi perquè mai “no es desfaci aquest
poble català” que ella espiritualment engendrà i aconsegueixi “per als pobles de Catalunya una pau
cristiana i perpètua”.
Germanes i germans, el nostre
país viu una etapa apassionant i històrica. En acabar la nostra celebració,
posem el present i el futur de Catalunya a les mans de la Mare de Déu de
Montserrat, la nostra patrona. Que ella, mare amatent i sol·lícita, “il·lumini la catalana terra en aquest
moments de la seva història, perquè trobi el camí de l’afirmació nacional” (arquebisbe de Tarragona i Primat
Jaume Pujol. Homilia en la Vetlla de Santa Maria, 26 d’abril de 2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada