dilluns, 25 de setembre del 2017

La Mare de Déu de la Mercè (INFORMACIÓN.ES, 24/09/2017)




Hui 24 de setembre celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, devoció que naix al segle XIII, quan enmig de la prosperitat de l’expansió de la Corona d’Aragó, hi havia encara molt de dolor i de desesperació. De tant en tant es veien pels carrers de Barcelona, hòmens arribats de terres de moros. Hòmens que havien estat capturats en una batalla o en una ràtzia fronterera o bé en accions de pirateria. Si els captius eren rics, el seu rescat era fàcil! Altres vegades hi havia un intercanvi entre cristians i musulmans i en altres casos, els rescatats ho eren gràcies a donatius recollits amb aquesta finalitat. Però allò evident era la presència de captius en terres de moros.

Pere Nolasc, comerciant barceloní, va ser sensible al dolor dels captius dels regnes musulmans de València o de Mallorca. Amb alguns amics posà en comú els seus béns i organitzà viatges a terres de moros a negociar redempcions. Quan se’ls acabaren els diners, començaren una obra de gran envergadura: varen anar a les esglésies per crear confraries que recolliren “l’Almoina dels Captius” i que ells destinaven a noves expedicions redemptores.

La tradició ens diu que la nit de l’1 al 2 d’agost de 1218, la Mare de Déu s’aparegué per separat a Pere Nolasc, a Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, per confiar-los la missió de fundar un orde per a redimir captius. Així els mercedaris van vore en Santa Maria l’autèntica fundadora de l’Orde, que al principi va estar formada per laics. Aquests primers mercedaris es comprometien a cuidar els indigents i els captius que tornaven de  les terres dels moros i no tenien on anar.

Així, el 10 d’agost de 1218 (l’any que ve farà huit segles) a l’altar major de la catedral de Barcelona i en presència del rei Conqueridor, es creà l’orde que tindria per missió la redempció de captius. Nolasc i els seus amics van prendre l’hàbit blanc, amb un escut format per una creu blanca i les quatre barres de la Corona Catalano-Aragonesa. 

L’Orde tenia una particularitat redemptora, no només perquè rescataven els captius, sinó perquè entrar a la Mercè comportava estar disposat a quedar-se en compte del captiu que volien rescatar, en cas que els diners per pagar el rescat no foren suficients.

Per altra part, el nom “Mercè” no volia dir favor (com ho entenem ara) sinó sobretot el sentiment de misericòrdia i de compassió pels qui pateixen. Mercè, al segle XIII, era sinònim de l’acció misericordiosa que es feia per alliberar del patiment aquells que estaven esclavitzats. I l’obra de misericòrdia per antonomàsia, “l’obra de mercè”, serà alliberar els captius. Per això parlar de la Mare de Déu de la Mercè no és parlar d’una Mare de Déu que fa favors, sinó de l’acció d’alliberar els encadenats que hi ha al nostre món: els marginats, els drogoaddictes, els aturats, els qui es troben sols o desemparats.


El barri de la Garrova, a Novelda, celebra cada any la seua patrona, la Mare de Déu de la Mercè, una advocació que és un clam de llibertat a favor dels més desvalguts i una aposta per l’home, per ajudar-lo en la seua debilitat. I també un exemple dels qui donen la vida pels altres, des de l’amor.
Ja des d’antic, hi ha hagut una presència mercedària a la diòcesi d’Oriola-Alacant, com destaca José Hinojosa, en la seua obra “Emitas, conventos y cofradias en tierras de Alicante durante la edad Media”. 

Segon Hinojosa, a finals dels segle XIII hi havia al Regne de València set convents mercedaris: València, El Puig, Xàtiva, Arguines, Dénia, Borriana i Sogorb. Però també n’hi havia un altre a Cocentaina, fundat, segons la tradició, pel rei Jaume I el 1248. Segons el P. Agustí Arqués, en el seu manuscrit “Memorias de Cocentaina”, el convent es fundà fora de la ciutat, entre Cocentaina i Alcoi. De l’existència d’aquesta comunitat mercedària en donen testimoni tres Butles Pontifícies: la de Climent IV, el 1267, la de Gregori X el 1272 i la de Nicolau IV, el 1292, que mencionen la presència d’aquest convent mercedari a Cocentaina. 

També a Oriola hi havia al Ravalet el convent de la Mercè, al costat de la sèquia d’Almoradí. Un nou convent mercedari hi havia el juny de 1371 a dins mateix d’Oriola, lloc on s’hostatjà el 1410 Sant Vicent Ferrer, que venia acompanyat del mercedari fra Gilabert Jofré. 

Actualment els frares de la Mercè col·laboren en la pastoral penitenciària de Fontcalent i en la parròquia Sant Vicent Ferrer d’Elx. 

L’obra de la Mercè, tant al segle XXI com al XIII, té per missió trencar les cadenes que esclavitzen l’home, per tal d’alliberar-lo de l’opressió i de l’esclavatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT