Falten 10 dies per al referèndum de l’1 d’octubre. I una vegada i
altra el Sr. Rajoy nega el dret dels catalans a expressar-se
pacíficament i en llibertat per escollir el seu futur. El Sr. Rajoy ha
dit repetides vegades un argument, molt poc sòlid, per negar el
referèndum: ‘No me pida lo que no puedo hacer’.
I és que els qui defensen la Sacrosanta Constitució volen fer-nos
creure que aquest text nega el dret a un referèndum. Però aquesta
cançoneta, tot i que a força de repetir-la volen fer-nos creure que és
així, no és veritat.
L’article 149 de la Constitució, que fa referència a les competències
de l’estat, diu en l’apartat 32a, que l’Estat té competències en l’’Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum’.
Per tant, amb aquest article, no és veritat que la Constitució negue
la possibilitat d’un referèndum a Catalunya. La Constitució només diu
que l’estat té competències per autoritzar-lo. Per això el referèndum és
plenament constitucional, ja que la mateixa Constitució autoritza ‘la convocatòria de consultes populars per via de referèndum’
.
El govern de Madrid només pot considerar il·legal el referèndum de
Catalunya, si l’estat vol que ho siga. Perquè l’estat, fent cas de la
Constitució, pot fer que aquest referèndum siga plenament legal, ja que
així queda contemplat a l’article 149,32a.
El problema que hi ha en tot aquest afer no està en el referèndum ni
en la Constitució, sinó en la concepció de democràcia que té el Sr.
Rajoy i també els Srs. Pedro Sánchez i Albert Rivera i en una part de
Podemos. Desgraciadament, una vegada més, el govern del PP, amb el PSOE i
Ciudadanos, tornen a coincidir en un ‘no’ al referèndum, que és un no a la democràcia i a la llibertat d’un Poble.
Com ha dit el president Puigdemont, davant la legalitat, i per damunt
seu, hi ha la democràcia. Una democràcia que, a més, la Constitució
permet.
I és que entre la democràcia i la legalitat, no hi ha cap dubte de
què és més important. La democràcia està sempre per damunt de la
legalitat. Si fos a l’inrevés, Rosa Park, una dona nord-americana negra
que va seure a l’autobús en un seient reservat només als blancs, no s’hi
hauria assegut. I ho féu sense fer cas de la legalitat que li prohibia
d’asseure’s allà. I aquest és només un cas dels molts que s’han donat,
tot fent servir la democràcia per damunt de la legalitat.
Per això cal que davant l’1 d’octubre prevalga la dignitat, la
democràcia, la fermesa i la persistència d’un poble que vol decidir amb
llibertat el seu futur. Només votant. No prenent les armes. I les urnes i
els vots poden ser il·legals?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)
Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...
MONTSERRAT
-
Ara fa més d’un any, en una interessant entrevista de Javier Fariñas i Jaume Calveras (Mundo Negro, 4 de gener de 2023), i que convide a que...
-
Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...
-
El pròxim mes de març, la revista valenciana Saó arribarà als 500 números, en un moment difícil, de censura i de prohibicions, per part de...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada