Recordem avui els patriotes
catalans que van morir per defensar les llibertats nacionals de Catalunya i
també els membres de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat que han mort i
els seus familiars. I també volem tenir present avui, en l’acció de gràcies, el
bisbe Pere Casaldàliga i mossèn Manel Pousa, dues persones solidaries i
compromeses, dedicades als més necessitats, homes plens de bondat, que tenien
la força de l’Evangeli, la força dels que no s’aturen mai.
“Mare, no pateixis per mi. Em
sento més feliç que mai. Ara començo a comprendre aquella benaurança de Jesús:
Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne dels
cels (Mt 5:10)”. Aquestes són les paraules que
el bisbe Pere Casaldàliga adreçà a la seva mare, que sabia que el seu fill era
perseguit pels opressors i que a més, rebia tota mena de calúmnies i amenaces. Per
la seva fidelitat a l’Evangeli, el bisbe Pere va perdre l’amistat dels
poderosos i dels rics i fou tractat de comunista, terrorista, subversiu. Van
posar preu a la seva vida i malgrat tot no es va fer enrere (Mossèn Jaume
Campalans, Full diocesà de Solsona, 6 de setembre de 2020, pp 6 i 7).
En aquesta Diada Nacional
de Catalunya ens fa bé de recordar també aquestes altres paraules del bisbe
Pere, traspassat el 8 d’agost: “L’Evangeli
és un foc que a hom li crema la tranquil·litat”. Perquè “no es pot ser cristià i suportar la
injustícia amb la boca closa. Jesús diu a l’Evangeli que ell ens jutjarà pel
que nosaltres haurem fet amb els nostres germans més pobres i oprimits”.
I és que l’Evangeli, i
d’una manera més concreta, les Benaurances, no és un text neutre, asèptic o
políticament correcte. L’Evangeli és un camí de llibertat i d’alliberament. Per
això quan van escorcollar la casa del bisbe Pere, “s’emportaren alguns llibres i apunts meus; (deia el bisbe Pere) però s’han descuidat d’endur-se el llibre
més revolucionari que hi tinc: l’Evangeli” (ibidem).
L’estil de l’Església,
com ho va ser el bisbe Pere, ha de ser dir les coses pel seu nom, sense por,
amb valentia, acompanyant i encoratjant els oprimits, els aixafats i silenciats
pel poder. En la seva vida, com la de Jesús, el bisbe Pere va esdevenir
testimoni de veritat, de denúncia, de justícia, d’amor i de llibertat, perquè
Casaldàliga deia el que pensava, feia el que deia i vivia el que creia (ibidem).
“Mare, no pateixis per mi”, deia el bisbe Pere. I és que les
Benaurances, si no les llegim des de la rutina, mai no són neutres ni
asèptiques, ni políticament correctes, ja que capgiren la nostra escala de
valors. Amb les Benaurances deixa d’estar en primera línia la violència, la
riquesa i el prestigi, que queden substituïts per la pau, la bondat i la
humilitat. Per això com a cristians no podem viure només amb el Decàleg, escrit
en unes taules de pedra, sinó amb les Benaurances, escrites en el nostre cor.
Com deia el bisbe Desmond
Tutú, “Si ets neutral en situació
d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor”. També ho deia el papa
Francesc el 5 de juliol de 2014: “Déu no
és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”.
Per això les Benaurances són una aposta per posar-se al costat dels pobres,
dels qui tenen fam i set de justícia, dels humils, dels nets de cor, dels
perseguits a causa de la justícia.
I per això mateix, en aquesta
Diada Nacional, com deien els bisbes catalans, “no podem ignorar ni menystenir que, en relació a
Catalunya, existeix un problema polític de primer ordre, que obliga a cercar
una solució justa a la situació creada, que sigui mínimament acceptable per a tots,
amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del
bé comú de tothom. Per això «és hora de saber com dissenyar, en una cultura que
privilegiï el diàleg com a forma de trobament, la recerca de
consensos i acords” (Nota dels bisbes de
Catalunya, 16 de febrer de 2018).
Als cristians, com deia P.
Abat Josep Mª Soler el passat dia 8, “ens toca aportar esperança i compromís per a la
tasca de construir la societat” i així esdevenir “constructors de ponts, superar
enfrontaments i incomprensions i afavorir un diàleg respectuós amb la manera de
pensar de cadascú, perquè es trobi una sortida justa a la situació actual del
nostre país”. Com afegia el P. Abat, per
trobar una solució al conflicte polític que viu Catalunya, “hi ajudaria revisar la situació
dels polítics i líders socials que són a la presó o a l’estranger”.
Per trobar una sortida a
aquest conflicte polític que viu el nostre país, cal tenir present el document, “Arrels
cristianes de Catalunya”, on els bisbes deien: “Com a bisbes de l’Església de
Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de
Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història, i també reclamem per a
ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors
culturals de les minories ètniques dins d’un estat han de ser respectats i fins
i tot promoguts pels estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i
justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura
majoritària”.
Per això els bisbes
catalans han defensat “la legitimitat
moral de les diverses opcions sobre l’estructura política de Catalunya, que es
basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i
siguin defensades de forma pacífica i democràtica” (Nota dels bisbes
catalans, 16 de febrer de 2018).
Germanes i germans, les
Benaurances ens treuen de la neutralitat i ens conviden al compromís amb tots
aquells que encara avui són perseguits per causa de la justícia.
El bisbe Pere, en la
Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que va escriure, pregava així
a Maria: “Noia de Natzaret, deslliureu la
vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari;
arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i d’explotadors,
i forceu l’Església Catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per
l’acció a favor dels pobres de la Terra que són els únics hereus del Cel”.
Germans i germanes, en
acabar la nostra celebració, posem el present i el futur en mans de la Mare de
Déu de Montserrat. Que ella, mare sol·lícita i amatent, il·lumini la catalana
terra perquè mai “no es desfaci aquest
poble català” que ella espiritualment engendrà i aconsegueixi “per als pobles de Catalunya una pau
cristiana i perpètua”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada