Els bisbes i la defensa dels drets humans (REGIÓ 7, 09/09/2020)

 L'abril del 2019 un arquebisbe, que a més és cardenal, va dir: «Seria un bon gest alliberar els presos polítics per Setmana Santa». Eren les paraules que el cardenal Leopoldo Brenes, arquebisbe de Managua, adreçà al govern de Daniel Ortega. El cardenal Brenes hi afegia encara: «És el desig de tothom, tant de bo sigui una realitat». I acabava així: «És important que les persones que estan privades de llibertat puguin retornar a les seves llars».

També el bisbe auxiliar de Managua, Silvio Báez, que va haver d'exiliar-se de Nicaragua pel perill que corria la seva vida a causa de la repressió del govern, deia: «No he fet altra cosa que servir el poble de Déu i porto al cor la meva pàtria i aquest poble estimat». I s'acomiadava del país així: «Visca Nicaragua lliure». El bisbe Báez deia també: «No es negocien les llibertats, ni la dignitat i la vida de les persones. Que Nicaragua no sigui un sepulcre. Que Nicaragua sigui una terra d'homes, dones lliures que estimin la justícia i la llibertat». I encara: «Dedico els meus pensaments d'afecte, dolor i pregària a tots els presos polítics, dones, homes i joves que són a les presons injustament». I acabava les seves declaracions tot afirmant: «Demano al Senyor que els nostres presos polítics recobrin molt aviat la llibertat que mereixen, perquè mai no haurien d'haver estat presos».

I el 2019, el jesuïta José Virtuoso, rector de la Universitat Catòlica, mostrava la seva «preocupació per la reducció de l'espai democràtic a Veneçuela».

També a casa nostra alguns bisbes han defensat els drets humans, com el bisbe Xavier Novell, legitimant el dret d'autodeterminació de Catalunya. O l'arquebisbe Joan Planellas, que expressà la seva preocupació pel «drama» que viuen «uns polítics que van intentar fer un pas en el qual ells creien i que ho van fer pacíficament», tot lamentant que per aquesta acció «s'hagin de trobar en aquesta situació». I l'arquebisbe Joan Enric Vives, que el novembre del 2017 lamentà l'empresonament dels consellers del Govern català.

Els bisbes, en la seva sol·licitud pels qui més pateixen, han de defensar la veritat i la justícia. I és que l'Evangeli ens demana un compromís a favor dels qui són perseguits per causa de la justícia, tal com va fer Jesús. Per això va ser tan important el document del 2011, «Al servei del nostre poble», on els bisbes de Catalunya demanaven que fossin «escoltades les legítimes aspiracions del poble català».

Que en aquesta Diada Nacional la Mare de Déu de Montserrat protegeixi la nostra nació, per tal que «mai no es desfaci aquest poble català» que ella espiritualment engendrà, i aconsegueixi «per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua».