Antigament, i fins el segle XVI, la Nit de Nadal, entre la pregària
de les Matines i la Missa de Mitjanit (l’anomenada popularment Missa del
Gall) es representava a les catedrals i a diverses esglésies el Cant de
la Sibil·la, un drama medieval que profetitza l’arribada del Messies i
la fi del món: ‘El jorn del judici/ parrà qui haurà fet servici./
Jesucrist, Rei Universal,/ homo i ver Déu eternal,/ del cel vindrà per
jutjar/ i a cada un lo just darà’. Cal tindre en compte que en
l’antiguitat les sibil·les exercien de pitonisses i per això mateix eren
consultades per tal de conèixer el futur.
Aquest peça medieval cantada en la nostra llengua solia ser
interpretada per un xiquet o una xiqueta, vestit amb túnica, mantell i
un casquet al cap, i amb una gran espasa a les mans. La Sibil·la, amb la
melodia gregoriana més arcaica d’Europa, es representava antigament a
les catedrals de l’Alguer, Palma, Barcelona, València i altres esglésies
o basíliques, per anunciar el judici final. Va ser el Concili de Trento
que prohibí les representacions a l’interior de les esglésies, i per
aquest motiu van desaparèixer molts drames litúrgics.
Durant els últims decennis, el Cant de la Sibil·la s’ha recuperat a
diverses esglésies del País Valencià, i també de Catalunya. Així, el
1979, el Cant de la Sibil·la es va recuperar a l’ermita de Santa Anna de
Gandia, gràcies al treball i a la tenacitat de l’escolapi P. Vicent
Faus; i a Ontinyent es va introduir l’any 1999. També es representa a
Algemesí entre d’altres pobles valencians, i a Teulada, on va ser
cantada per primera vegada el 2011, amb motiu dels 400 anys de la
repoblació de la Marina pels mallorquins.
La versió del text de la Sibil·la de Gandia és d’un breviari de 1533
de la Seu de València. També la catedral de València representa
divendres, dia 15, per sisè any consecutiu el cant de la Sibil·la, en
una data més apropiada que no la Nit de Nadal. Serà la Capella de
Ministrers, dirigida per Carles Magraner, i amb rèpliques dels
instruments que hi ha a les pintures del 1472 dels àngels músics de la
catedral, que aquesta vesprada representarà el Cant de la Sibil·la.
Cal recordar que pel seu valor cultural, el 2010, el Cant de la
Sibil·la va ser declarat per la UNESCO, Patrimoni Immaterial de la
Humanitat.
Aquesta peça autòctona medieval té un contingut doctrinal que sembla
que es remunta a l’època carolíngia del monestir de Sant Marcial de
Llemotges. El text del Cant de la Sibil·la està inspirat en un sermó
pseudoagustinià difós en l’Edat Mitjana. La representació del Cant de la
Sibil·la a diverses catedrals i esglésies del País Valencià, de
Catalunya, de les Illes Balears i de l’Alguer, va fer que aparegueren
algunes versions que, amb les melodies corresponents, es cantaven en
aquests i en altres temples.
He dit abans que la representació del Cant de la Sibil·la a la
catedral de València, molt encertadament, serà el 15 de desembre i no la
Nit de Nadal, com sol fer-se en la majoria de les esglésies. I és que
el cant d’aquesta peça és més pròpia del temps d’Advent, que no de la
Nit de Nadal, ja que s’adiu més en el temps litúrgic de les tres
primeres setmanes de l’Advent, quan la litúrgia posa al nostre davant la
vinguda i manifestació del Fill de Déu, que vindrà a jutjar el món,
mentre que els últims dies de l’Advent, ens preparem per commemorar de
la vinguda del Messies a Betlem. Per això trobe que en aquells llocs on
aquesta representació es fa la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la
hauria de traslladar-se a un dels tres primers diumenges o dissabtes de
l’Advent, en compte de representar-se el 24 de desembre a la nit, on
l’accent de la celebració la posem en el naixement de l’Infant Jesús.
Per això presente aquest article, no perquè siga publicat la Nit de
Nadal, sinó ara, en ple Advent, en aquestes primeres tres setmanes, quan
la litúrgia ens fa reflexionar sobre el judici i la fi dels temps i la
vinguda del Fill de l’Home.
De tota manera, el Cant de la Sibil·la és una tradició que hem
recuperat (i això és molt bonic) i que ens presenta al davant el misteri
del Déu que vindrà a la fi dels temps. Un Déu que ens jutjarà en bondat
i en misericòrdia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)
Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...
MONTSERRAT
-
Ara fa més d’un any, en una interessant entrevista de Javier Fariñas i Jaume Calveras (Mundo Negro, 4 de gener de 2023), i que convide a que...
-
Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...
-
El pròxim mes de març, la revista valenciana Saó arribarà als 500 números, en un moment difícil, de censura i de prohibicions, per part de...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada