I es va quedar tan ampla la vice-presidenta del govern espanyol i ‘virreina’ de Catalunya. Ara resulta que l’aplicació d’aquest article, que el govern legítim de Catalunya (elegit democràticament) rebutja, és ‘una muestra de respeto’. És clar que aquesta afirmació de respecte que la vice-presidenta va fer a l’Encontre de S’Agaró, no hauria estat possible sense la complicitat injustificable del PSOE.
Que el Sr. Ximo Puig, Honorable President de la Generalitat del País Valencià digueraen el comitè federal del seu partit, l’11 de novembre passat, que ‘el PSOE va por el camino correcto para coser España’, no és sinó un sarcasme. O és que volia dir, amb allò de ‘coser’, tancar la boca dels catalans?
I que alguns bisbes espanyols facen el llit al govern del Sr. Rajoy (com l’ha fet també el rei espanyol) fan que dubtem de la corona i d’aquells pastors de l’Església que veuen l’independentisme, gairebé, com un pecat i que per això defensen l’espanyolisme. Aquests bisbes obliden que, segons la Doctrina Social de l’Església, és tan lícit ser independentista com ser unionista. O és que la ‘unidad de España’ forma part del Credo? Seran capaços de resar i d’imposar a les esglésies un nou credo?: ‘Creo en la Santa Iglesia Católica, la comunión de los santos, el perdón de los pecados, la resurrección de la carne, la vida eterna y la unidad de España’.
El 155 ha imposat unes eleccions que només pot convocar el president de la Generalitat de Catalunya. Per això el PSOE és responsable i còmplice d’aquesta maniobra antidemocràtica del govern del Sr. Rajoy. I és que amb menys del 10% dels vots a Catalunya i menyspreant la majoria democràtica del Parlament, el PP ha usurpat i ha prostituït la legalitat vigent.
Per altra part, l’aplicació de l’article 155 (el colp d’estat del 155) no soluciona res, ja que si el resultat de les eleccions del 21 de desembre donen una nova majoria sobiranista a la cambra catalana, la qüestió a resoldre serà la mateixa que abans de la imposició del 155.
La paradoxa del sistema democràtic espanyol és que es en unes eleccions es poden defensar unes idees, però després, en cas que els partits que defensen eixes idees guanyen a les eleccions, no les poden posar en pràctica. És a dir: la democràcia espanyola, acostumada a no complir els compromisos electorals, no deixa que aquells partits que sí que els compleixen ho puguen fer.
La democràcia i la justícia espanyola empresonen els dissidents, suspenen un govern i la Mesa del Parlament, tracta d’impedir el vot de la ciutadania l’1 d’octubre, persegueix l’escola catalana (i també la valenciana) i TV3 i Catalunya Ràdio (com va fer fa uns anys amb Canal 9) i converteix una qüestió política en una qüestió penal.
Però és evident que el govern del Sr. Rajoy no soluciona cap problema (sinó que en crea més encara) tancant mig govern català a la presó, ni tenint l’altra part del govern, amb el seu President a l’exili, o perseguint les idees.
Quina por té el govern de Madrid que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur? La ‘broma’ que ‘el 155 ha sido una muestra de respeto’ els pot donar més d’una sorpresa el pròxim dia 21 a la nit.
Només fa falta esperar aquestes tres setmanes que falten per a les eleccions per tal de veure la cara de ‘respeto’ de la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría (i del Sr. Rajoy i del Sr. Sánchez) pel resultat de les urnes. Pel resultat del que votarem lliurement els catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada