Sisè centenari de la mort del P. Jofré (VILAWEB/ONTINYENT, 18/05/2017)

Hui 18 de maig celebrem el sisè centenari de la mort de Fra Gilabert Jofré, frare mercedari del convent de la Mercè de València, qui encoratjà amb un sermó els valencians a protegir els malalts mentals. Va ser així com va nàixer, a partir de l’exhortació de fra Jofré, l’Hospital d’Ignoscens, Folls e Orats.

Joan Gilabert Jofré, nascut al carrer dels Jofrens de València el 1350, després d’estudiar Dret a Lleida ingressà com a frare de la Mercè al convent del Puig, a pocs quilòmetres del Cap i Casal del País Valencià. Sensible amb els més desvalguts, ja el 1391, Jofré, qui aleshores era frare del convent de Lleida, va intercedir davant el rei Joan I a favor dels captius. Després del seu pas per la Terra Ferma, el 1408 Jofré va ser nomenat comanador del convent de la Mercè de València.

Va ser el 24 de febrer de 1409, primer diumenge de Quaresma, quan fra Jofré, mentre anava del convent de la Mercè a la catedral per predicar el sermó, a prop del portal de la Valldigna veié un grup de gent que tirava pedres a un malalt mental. Fra Jofré, mogut per la compassió vers aquell pobre dement agredit, es posà al mig, entre els agressors i el malalt, per defensar aquell pobre home de la turba. Després fra Jofré se’n va fer càrrec i el portà al seu convent.

Quan fra Jofré arribà a la Seu per predicar el sermó, impressionat i dolgut per l’agressió que havia presenciat, denuncià públicament, davant la gent que l’escoltava a la catedral, aquell afer i la situació d’abandonament que patien aquells que ‘dormen per els carrers é pereixen de fam y fret, é malvades persones, no habents Deu daban senyalada llá hon les troben adormits é maten alguns é algunes fembres ignoscens’. Fra Jofré demanà als valencians que per tal d’acollir aquells malalts que, abandonats pels seus vivien al carrer, ‘seria sancta cosa e obra molt sancta, que en la ciutat de València fos feta una habitació o hospital en la què semblants folls e ignoscens estiguessen, en tal manera que no anassen per la ciutat, ni poguessen fer dany ni els ne fos fet’.

Les paraules de fra Jofré en el seu sermó a la Seu arribaren als cors dels qui l’escoltaven i així, Bernat Andreu, Llorenç Salom i altres hòmens de València, amb els Jurats del Cap i Casal van adquirir unes cases a prop de la porta anomenada de Torrent, per tal de construir un centre, l’Hospital dels Ignoscens, Folls e Orats, que cuidara aquelles persones.

Va ser amb l’ajuda del rei Martí l’Humà que es va crear aquest hospital com un lloc ‘hon los pobres ignoscens fossen acollits’, esdevenint així el primer centre europeu que es construïa per acollir els malalts mentals. Fra Jofré, a imitació de Jesús, sol·lícit amb els malalts, va saber acollir amb els braços oberts aquells que, a la València de principis del segle XV, estaven totalment desemparats i marginats. I va ser d’aquesta manera com l’hospital es va fundar per mitjà d’una Butlla Pontifícia del papa Benet XIII, amb data 26 de febrer de 1410.



Fra Jofré, que va morir el 18 de maig de 1417 al monestir mercedari del Puig, hui fa 600 anys, va ser declarat, per la seua sol·licitud vers malalts mentals, advocat i redemptor dels folls, i ‘son nom  quedà escrit en el llibre dels immortals, i sa glòria és tanta qui n’hi hagué i n’hi ha per a tots’, segons digué el metge valencià Faustí Barberà, a les sessions del II Congrés de Metges en Llengua Catalana celebrat a Barcelona el juny de 1917.

Amb les llavors que havia plantat Fra Jofré, quatre anys després de la crida del nostre frare mercedari, en la festa de Sant Maties de 1413, mossèn Joan de Rodella encoratjà els valencians a dotar l’hospital de més assistència moral i de mitjans materials per tal d’assistir aquelles persones. D’aquesta manera va nàixer la Confraria de la Mare de Déu, per assistir els ingressats a l’hospital, tant en l’àmbit religiós com en el caritatiu i en el cultural. Un any llarg després, l’1 d’agost de 1414, pel Reial Privilegi de Ferran d’Antequera s’aprovaren les Constitucions d’aquesta Confraria amb el nom de Real Confraria de Nostra Sancta Maria dels Ignoscens, entitat que tenia com a objectiu emparar, servir i protegir els malalts de l’hospital, alhora que promoure el culte a la santa Imatge, i atendre l’assistència i les exèquies als condemnats a mort, donant-los cristiana sepultura.

Després d’obtenir el permís d’Alfons el Magnànim, aquest rei, amb data de 5 d’octubre de 1416, concedí als confrares de la Mare de Déu que pogueren fer la talla jacent de la santa imatge que anava sobre els fèretres dels acollits a l’hospital dels Ignoscens, folls e orats i dels confrares, ajusticiats i fembres de partit. D’aquesta manera es va esculpir la imatge, que el 1426 ja apareixia en lloc preferent en l’Inventari General dels béns de la Confraria.

Que la commemoració del sisè centenari de la mort de Fra Jofré ens encoratge a ser sol·lícits amb els més desvalguts de la nostra societat. I que com va dir el papa als bisbes del CELAM fa uns dies, el govern del País Valencià i tots els valencians ‘no tinguem por d’embrutar-nos per la nostra gent. No tinguem por del fang de la història per tal de rescatar i de renovar l’esperança’. Fra Jofré ho va fer així per ajudar els malalts mentals, els més desemparats del seu temps.

josep miquel bausset