El 2014 va fer 50 anys que el bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancon deixava aquesta diòcesi i entrava a Oviedo com a nou pastor de l´Església. I és el pròxim dia 14 quan farà 110 anys del naixement del cardenal de Borriana. Per això amb aquest motiu el dia 11, l´Ajuntament de la capital de la Plana ha programat una conferència de Jesús Bastante, periodista i redactor en cap de Religión Digital, i el 18 una altra, del capellà i historiador Juan Mª Laboa.
En una entrevista a la revista Buris-Ana, de 1964, Tarancon manifestava el dolor que sentia de deixar Solsona després de 18 anys, "els més feliços de la meva vida", com va dir ell mateix anys després. Però alhora manifestava "l´esperança per prestar un bon servei a l´Església en la nova diòcesi d´Oviedo". Home savi i observador com era, al poc temps d´entrar a la diòcesi i amb una actitud serena i prudent, Tarancon deia: "Fins ara m´he limitat a vore, escoltar i callar. No tinc encara elements de judici suficients per assenyalar un pla de treball".
En l´al·locució que va fer a la catedral d´Oviedo en la seua presa de possessió com nou arquebisbe, Vicent Enrique i Tarancon es presentava així: "Jo no vinc en nom meu, ni enviat per cap autoritat humana. Vinc en el nom del Senyor".
Tarancon, que se sentia "especialment responsable dels allunyats", com ara el papa Francesc demana als bisbes, presentava el seu ministeri episcopal des de l´amor: "Vinc a servir-vos perquè vos estime". I és que per a Tarancon, el servei era "la manera pràctica i eficient d´estimar", ja que "l´amor autèntic es manifesta en el servei desinteressat".
En el seu ministeri episcopal, Tarancon tenia clara una cosa: "He d´estimar tothom i servir tothom. He de sacrificar-me per tothom". Però alhora, com Jesús, manifestava quina era la seua preferència: "Us podeu estranyar que el vostre bisbe guarde les seues especials preferències per als qui més gran necessitat tenen de consideració, d´afecte d´ajuda?". Tarancon afegia encara: "Podeu exigir-me que m´oblide de les meues conveniències, dels meus interessos, i fins de mi mateix, per a compartir les vostres angoixes, per a sentir en el meu cor i fins en la meua pròpia carn els vostres dolors. Podeu exigir-me que em gaste i em consumisca en el vostre servei". I per això, degut a la seva sol·licitud de pastor, el nou arquebisbe d´Oviedo manifestava la seua comunió amb els qui patien: "Puc dir que també són meues les malalties, la debilitat, els sofriments de tots els membres de la família asturiana". Amb aquesta actitud, el nou arquebisbe d´Oviedo presentava l´Església com a "Mare que no pot desentendre´s dels problemes que afligeixen els seus fills".
Qualificat per la premsa com a "Herald de veritable vàlua, on s´hi barregen la confiança i l´exigència", Tarancon a Astúries no era un estrany, com tampoc no ho havia estat a Solsona, Vila-real o Vinaròs. Amb tota naturalitat, Tarancon s´havia integrat en cada una de les comunitats cristianes que havia servit. No era, ni ho va ser mai, un príncep ni un amo del ramat, sinó el primer servidor. Per això feia "olor d´ovella", com vol el papa Francesc que siguen tots els pastors de l´Església.
Tarancon manifestava que arribava a Oviedo com a bisbe i només com a això: "No busqueu en mi un polític, ni un economista, ni un sociòleg". I amb senzillesa es presentava així als cristians d´Oviedo: "Humanament vinc amb les mans buides". A més, i perquè ningú no es fera il·lusions, Tarancon deia: "no em demaneu allò que no vos puc donar".
Tarancon, que no volia un cristianisme fàcil i egoista, va elogiar els papes Joan XXIII i Pau VI, que, van marcar "la ruta de la renovació interior de l´Església".
És així com a Oviedo, Tarancon, tot seguint les directrius del papa Montini, portà la renovació del Vaticà II a l´Església asturiana i posteriorment a la de Toledo i a la de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada