En aquest diumenge, l´últim abans de l´Ascensió del Senyor, la litúrgia eucarística ens proposa dos textos a escollir. O bé el text de l´Evangeli de Sant Joan, 14:15-21 o també, del mateix evangelista, el fragment, 17:1-11a. I és que abans, l´Ascensió se celebrava el dijous que hi havia entre els diumenge sisè i el setè, i per tant podien celebrar-se aquests dos diumenges de Pasqua, cadascun d´ells amb el propi Evangeli. Ara, com que la solemnitat de l´Ascensió se celebra el diumenge setè, aquest diumenge sisè té aquestes dues variants a l´Eucaristia pel que fa al text evangèlic.
En qualsevol dels casos, tant si a l´Eucaristia es proclama un text o l´altre, aquest diumenge l´assemblea cristiana acull uns fragments del comiat de Jesús abans de la passió. És el Senyor qui ens demana que guardem els seus manaments i qui ens promet l´Esperit Sant, que és l´Esperit de la veritat, per tal que enmig de les comunitats cristianes, els deixebles del Senyor siguem testimonis del Regne. Jesús, que en aquests texos (que cal emmarcar-los en l´últim sopar) està anunciant als deixebles la seua passió, ens promet que vindrà de nou, que no ens deixarà orfes i que per sempre restarà amb nosaltres.
Pel que fa al segon dels textos evangèlics que es pot proclamar hui a l´Eucaristia (Jo 17:1-11a), aquest és un fragment de l´anomenada pregària sacerdotal, on Jesús, que serà glorificat pel Pare en la seua mort i en la seua resurrecció, prega pels deixebles, reunits amb ell en l´últim sopar i també per tots els qui creuran en ell a través dels segles. Jesús ens demana que, com a testimonis del Regne, els cristians visquem d´una manera nova, ja que la Pasqua ens convida a renàixer, per esdevenir d´aquesta manera deixebles del Senyor Ressuscitat. Es tracta, com diu el teòleg basc Joseba Andoni Pagola, d´aprendre "a viure junts com Jesús". I per això mateix el cristià "és un home o una dona que en Jesús va descobrint el camí més encertat per viure, la veritat més segura per orientar-se, el secret més esperançador de la vida".
Com Jesús, també cada u de nosaltres posem la nostra vida en mans de Déu. Confiem el nostre present i el nostre futur a les mans del Pare, que en la seua bondat ens condueix per camins de fraternitat i d´esperança.
Aquest sisè diumenge de Pasqua, ja en el tram final de la cinquantena pasqual, és un dia per agrair a Déu el seu amor i per preparar-nos a rebre l´Esperit Sant. I alhora, és un dia per enfortir la comunió eclesial, sabent que Jesús, que ens crida a la fraternitat i a la unitat, és present enmig nostre cada vegada que ens apleguem en el seu nom. Com també es fa present en els germans i en els esdeveniments quotidians de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada