L'Any Sant de la Misericòrdia (LEVANTE-EMV, 13/11/2016)

En un article de premsa titulat, "El monjo, el rei i la muntanya de fem", el periodista valencià David Miró contava una anècdota d´un monjo de Poblet que, fa uns anys, quan el seu abat li va preguntar què li havia semblat poder donar la mà i saludar el rei d´Espanya, aquest monjo li va respondre: "Sóc el mateix que de menut va caure dins d´una muntanya de fem". El monjo cistercenc, fra Marc, volia deixar clar que tothom és igual davant Déu i que la millor manera de tindre aquesta visió fraterna, dels uns envers els altres i filial, en relació a Déu és, amb humilitat, mirant els peus de l´interlocutor. I és que com deia el P. Abat Josep Mª Soler, "la misericòrdia és l´amor tendre de Déu que s´abaixa fins a la nostra misèria". Per això acollir la misericòrdia "significa ser conscient de la pròpia feblesa, de la pròpia incoherència, del propi pecat".

He recordat aquesta anècdota pel fet que l´Any de la Misericòrdia, que acaba a totes les diòcesis aquest diumenge 13 de novembre, ha estat una oportunitat per mirar-nos i mirar els altres amb el cor, sense altiveses ni supèrbia, i d´aquesta manera acollir l´amor i la misericòrdia del Déu Abbà.

Aquest Any de la Misericòrdia, i també a la nostra diòcesi el Jubileu del Sant Calze, ha estat una oportunitat per fer de la nostra Església una escola per aprendre a crear espais de proximitat, de comprensió i de comunió, ja que per damunt de fracassos i de caigudes, el Senyor és capaç de curar els cors ferits.
L´Any de la Misericòrdia ha estat un temps per descobrir que darrere de cada persona hi ha amagat un anhel de novetat a favor del bé.

L´Any de la Misericòrdia ens ha permès vore que la frustració mai no és més forta que l´esperança i que la mort mai no és més forta que la vida.

L´Any de la Misericòrdia ens ha encoratjat a ser artesans de perdó i d´esperança, capaços de sembrar llavors de comunió, d´alegria i de pau.

L´Any de la Misericòrdia ens ha ajudat a esdevenir pelegrins per obrir nous camins d´encontre fratern.
En aquest Any de la Misericòrdia hem començat a fer una Església més oberta i més esperançada, fonamentada no en regles i normes, en codis i càstigs, sinó en el goig del compartir la vida i la fe i en el servei dels uns als altres.

Aquest Any Sant ens ha fet forts en la debilitat, generosos en la pobresa, joiosos en el dolor
L´Any de la Misericòrdia ens ha fet compartir la tendresa del cor i l´alegria de la fraternitat. I també el goig del perdó, que ens renova i ens fa més forts i més humans.

Aquest any hem après a eixugar les llàgrimes dels qui ploren, quan veiem que molta gent pròxima a nosaltres, només té el pa del dolor i el vi de l´angoixa.

També hem après a il·luminar amb la llum nova de Pasqua les foscors de tots aquells que viuen en la soledat i en les pors que ens ofeguen. I a posar pau i consol allà on la desesperació aixafa els cors dels més dèbils, per tal d´esdevenir així, testimonis de llibertat i d´alliberament.

I quan la mort ens envolte, l´Any de la Misericòrdia ens ensenyarà a pressentir ja, en aquell moment final, l´albada de Pasqua i l´abraçada del Pare.

L´Any Jubilar de la Misericòrdia ha estat un temps de gràcia, de festa i de conversió, de compromís per la justícia i de perdó, de servei i de sol·licitud pels més pobres i d´alegria. Ara cal continuar en la nostra Església Diocesana, en les parròquies, les institucions pastorals, grups eclesials i en la nostra vida personal aquestes actituds que en aquest Any Sant hem renovat.

Tant de bo que aquest Any Sant haja estat per a nosaltres, com deia el papa Francesc en l´obertura d´aquest Jubileu, "un do de gràcia", per tal de descobrir "la profunditat de la misericòrdia del Pare que ens acull a tots en una trobada personal".