'La paraula és l'home' (LA VEU DEL PAÍS VALENCIà, 25/11/2016)

Aquest era el títol d’un article de Joan Fuster, de 1984, on l’escriptor de Sueca feia una reflexió a partir d’aquesta dita que mon pare li havia contat: “De palabra dada y de barranco hondo, si no me está a cuenta me’n torno”. Fuster escrivia: “Sempre s’ha dit que la paraula és l’home. O siga: un home de paraula ha estat tradicionalment, algú que manté els seus compromisos pactats de viva veu. El fet pertany a la mitologia jurídica del món rural. Ara: el món és dels espavilats i els tractes, sovint s’evaporen. Basta llegir el diari per comprovar que el nostre mite rural de la “paraula és l’home”, avui més que mai és una fal·làcia. Ni que siga davant el notari. Si no me está a cuenta, me’n torno”.

He recordat aquest text de Fuster degut al debat d’investidura del Sr. Rajoy i als malabarismes que ha hagut de fer el PSOE per justificar la seua abstenció. Passar del “No es no” a l’abstenció, és difícil d’explicar. Sobretot per les promeses electorals del PSOE de no fer mai president el Sr. Rajoy.

Només cal que fem una miqueta de memòria: l’11 de juliol d’aquest any, el Sr. Antonio Hernando, portantveu del PSOE al Congrés dels Diputats, deia en una entrevista a una mitjà de comunicació: “No nos vamos a abstener en la investidura de Mariano Rajoy. No, en la primera votación y no, en la segunda votación. Nadie le puede pedir al Partido Socialista que nos abstengamos, porqué estaríamos traicionando la confianza a nuestros cinco millones y medio de ciudadanos que han depositado su confianza en el Partido Socialista y perderíamos además nuestra credibilidad y no estamos dispuestos a hacerlo”.

Què ha passat després? Que de negar la possibilitat d’una abstenció, han acabat abstenint-se. Però davant aquest embolic amb el trencament de la paraula donada pel PSOE, tothom ha destacat el discurs del diputat d’ERC, Gabriel Rufian, tot i que el que va dir el Sr. Rufian sobre la traïció del PSOE als seus electors, ho havia dit tres mesos i mig abans el Sr. Antonio Hernando. Per això, ¿la paraula és l’home?
 

Per altra part, els qui s’han escandalitzat de les paraules del Sr. Rufian sobre la traïció del PSOE als seus votants, caldria que feren memòria. El Sr. Rajoy, l’11 de maig de 2005, en un debat sobre el “estado de la Nación”, va acusar el Sr. Rodríguez Zapatero de “traicionar a los muertos y permitir que ETA recupere las posiciones que ocupaba antes de su aislamiento”. També l’alcalde d’Algesires i actual senador pel PP, José Ignacio Landaluce, deia a Cadis el setembre de 2015, que el PSOE, i més concretament l’exministre Miguel Ángel Moratinos, era un “traidor” als interessos del Camp de Gibraltar. El mateix Sr. Landaluce deia el juliol de 2014, que “quien ayuda y apoya” a Picardo, ministre principal de Gibraltar, és un “traidor”, referint-se als diputats del PNB, d’ERC i d’Izquierda Plural, que es van reunir amb el Sr. Picardo. I encara, l’abril de 2014, va ser el PSOE d’Andalusia qui va dir que el president del PP-A, Juan Manuel Moreno, era un “traidor” a Andalusia i “a los intereses de los andaluces”. Per tant, els qui s’han escandalitzat de les paraules del Sr. Rufian (el PP i el PSOE) caldria que feren memòria de les seues desqualificacions.
 

Els polítics haurien de recordar que l’Evangeli ens exhorta, una i una altra vegada, a la veritat: “Que el vostre llenguatge siga: sí quan és sí; no, quan és no; el que es diu de més, ve del Maligne”. (Mt 5:27) I també: “Sabeu que es va dir als antics: No jures en fals, sinó compleix els teus juraments”(Mt 5:23)

Per la seua banda, Sant Pau exhorta així les primeres comunitats cristianes: “abandoneu la mentida, digueu cadascú la veritat” (Ef 4:25). I: “No vos mentiu els uns als altres” (Col 3:9)

El llibre dels Proverbis diu, encara: “El Senyor detesta els llavis falsos” (12:22) i l’Eclesiàstic: “És una taca greu en l’home la mentida” (20:24) i també: “No vulgues mentir de cap manera, que no en pot eixir res de bo” (7:13)

La credibilitat dels polítics, de tots els polítics, ha de fonamentar-se en la veritat, no en les mentides! Per això em pregunte si al segle XXI, i sobretot entre els polítics, ¿la paraula és l’home, o “si no me está a cuenta me’n torno”? Que és el que ha fet el PSOE.