Llibre de la Festa d'Elx (Levante-EMV, 13/08/2016)

Cada any, quan s´acosta la solemnitat de l´Assumpció de la Mare de Déu, festa que els valencians anomenem col·loquialment, la Mare de Déu d´Agost, o la Mare de Déu del Llit, m´agrada escoltar el CD de la Festa d´Elx. La música i la lletra del Misteri em recorden les vegades que, amb els meus pares i les meues germanes, he estat en aquesta representació impressionant a la basílica de Santa Maria.
Però enguany, a més dels cants del Misteri, estic llegint el "Llibre de la Festa d´Elx", una obra extraordinàriament interessant de l´amic Gaspar Jaén i Urban. Com diu l´autor d´aquesta obra, "La Festa era la nostra història millor, la fe en l´antiga cultura, l´antiga saviesa d´aquest País Valencià que els déus beneïsquen sempre".

Aquest llibre, editat per la Universitat d´Alacant, és la versió definitiva, revisada i augmentada, de l´obra del mateix títol publicada a Elx el 1984.
En una mena de pròleg, el poeta Vicent Andrés Estellés escrivia el 1985: "El llibre de Gaspar Jaén i Urban és un excel·lent llibre. D´una prosa acurada, plena de sabor, evoca, enumera, descriu moltes coses d´aquest Misteri, que va tenir entre altres elogis, l´elogi puntual, fet en castellà, de don Eugenio d´Ors".

El llibre de Gaspar Jaén i Urban fa un repàs exhaustiu dels elements constitutius de la Festa d´Elx, com, entre d´altres, l´idioma, les consuetes, l´origen, els cronistes, els símbols, l´espai de la Festa, els preparatius, la Mangrana, Joan i els Apòstols, els Jueus i el soterrar, Tomàs, la coronació o les salves.

Pel que fa a les representacions assumpcionistes al vell continent, Gaspar Jaén i Urban ens recorda que "drames com el nostre s´estenien per molts racons d´Europa", des d´Itàlia a Occitània i a França, a més de les que es representaven a les catedrals de Girona, Solsona i Urgell, i a les esglésies del Rosselló, Lleida i Tortosa o a Castelló de la Plana, del segle XVI, text "conservat en castellà".

El poeta de Burjassot escrivia el 1985 per a l´edició que es publicà un any abans: "El llibre, ni cal dir-ho, constitueix la millor de les guies per tal de seguir, puntualment, la representació de la que fou qualificada com a "única òpera que es representa a l´interior d´una església". per això mateix Vicent Andrés Estellés afirmava: "Jo m´estime molt aquest llibre...és excel·lent, ho torne a dir, i acompleix, amb escreix, la seua estricta finalitat". Estellés, que qualificava el Misteri d´Elx de "viva meravella", recordava en el seu pròleg "tants i tants moments espectaculars, bellíssims, com es viuen, devotament, mentre hom assisteix a la "dormició" de la Verge, la irrupció dels jueus o l´assumpció final de la Mare de Déu al cel".

Aquesta representació assumpcionista, Patrimoni de la Humanitat i que tan bé retrata Gaspar Jaén i Urban al seu llibre, conté, com diu Estellés, "les músiques celestials de les guitarres que enramen l´aire de l´església, i que van davallant, entre l´estupefacció general i l´emoció particular, privadíssima, del creient".

Per als cristians, celebrar el Misteri d´Elx, com deia fa dos anys el bisbe Jesús Murgui, d´Oriola-Alacant, és "donar gràcies a Déu per Maria, és reconèixer en Maria l´exemple de seguiment de Jesucrist, és no oblidar que Déu ens acompanya en la creu i en la glòria, és tindre un cor humil com el de Maria, sempre disposat a servir".

He de dir que aquest excel·lent llibre de Gaspar Jaén i Urban és una magnífica companyia per a viure, bé en directe o en la distància, aquest magnífic drama assumpcionista, joia de la cultura i de l´art del País Valencià, que ens mostra el comiat dels Apòstols de Maria i la mort i la glorificació de la Mare de Déu.