Segons el llibre L'Església de Sant Feliu, del professor Agustí Ventura, als segles de la nostra decadència literària i cultural, falsos cronicons engendraren una llegenda que fou recollida per Escolano: uns suposats sants, Feliu, Arquileu i Fortunat, haurien portat el cristianisme a Xàtiva, enviats pel bisbe de Lió, Sant Ireneu, com canten uns Goigs antics: "El Beneyt Sent Ireneu,/ que era Bisbe de Lleó,/ com à gran servent de Deu/ os ordena esta misiò:/ y ab la predicacio/ tots los infels convertiu".
Durant la persecució, aquests cristians s'haurien amagat dins d'una cova, sota el castell, i haurien estat martiritzats a València el 23 d'abril de 204, dia que posteriorment se celebraria la festa d'aquest Sant Feliu de Lió.
Però segons Villanueva, "cap al 1643, per a complir un motu proprio del papa Urbà VIII, que volia que es reduïren les festes locals solament al patró de la ciutat, es va trobar al llibre del capítol una anotació de l'any 1410 que deia: Jo, Garcés, diguí missa el primer dia d'agost a Sant Feliu de Girona". Per tant, si tradicionalment se celebrava la festa del patró l'1 d'agost i no el 23 d'abril, és que, com és natural, Xàtiva celebrava com a patró Sant Feliu de Girona i no Sant Feliu de Lió.
Com recull Agustí Ventura, "los senyors capitulars explicaren lo acort que habien tingut en nomenar per patró S. Feliu diaca en lo dia del primer d'agost, atento que per temps de 200 anys se havia celebrat en dit dia y en honra de dit sant y los antichs lo celebraven dient: fem festa a S. Feliu de Girona". Els capitulars de 1643 trobaren aquestes dades a l'arxiu eclesiàstic de 1410 i passaren la informació als jurats i consell general de la ciutat.
Amb els dos sants Felius en dansa, el 17 d'octubre de 1643 es va arribar a una solució mixta, per satisfer la demanda dels partidaris de Sant Feliu de Lió: "Nomenam patró de la present ciutat al gloriós S. Feliu, i així mateix ques faça altre S. Feliu prevere, y ques pose al costat del altre que està en lo altar major de la hermita de dit sant".
D'ací que a l'ermita de Sant Feliu de Xàtiva al País Valencià trobem dos sants Felius: Un, el diaca i màrtir de Girona i patró de la ciutat, i l'altre per acontentar els partidaris del sant de Lió!
Amb aquesta decisió, Xàtiva, igual que Girona, celebra cada any, l'1 d'agost, el seu patró: Sant Feliu de Girona: "A les faldes del Castell/ aquella Iglesia fundareu,/ y fon lo efecte tan bell,/ que el Poble tot bateigareu;/ Y el exemple que donareu/ fonc pera tots tan efectiu".
Segons l'obra de Narcís M. Amich, El culte a Sant Feliu de Girona en els llibres Litúrgics Hispànics d'època visigòtica (segles VI-VII), el text de la Passio de Sant Feliu de Girona, del segle VII, va ser escrita per un "humillimus levita Christi", com ell mateix s'anomenava.
L'autor de la Passio Sancti Felicis, que s'inspirà en altres textos hagiogràfics coneguts, explica com Feliu, nascut a la ciutat africana de Scil·li, a la costa de Cesarea de Mauritània, en saber que els cristians d'Hispània eren perseguits, es traslladà per mar a la ciutat de Barcelona i d'allí a la regió d'Empúries, des d'on arribà a la ciutat de Girona. Va ser en aquesta ciutat on predicà l'Evangeli, fins que Rufí, el lloctinent de Dacià el va matar.
Per tot això, Xàtiva canta amb devoció al seu patró: "Puix à Francia aveu deixat,/ y à Xativa os ne veniu/ restauraunos per Advocat,/ Vos gran Martyr Sent Feliu".
I per això Xàtiva aclama el seu patró: "Pues la Iglesia que au fúdat/ en vostre nom posseiu:/ restaunos per Advocat,/ Vos gran Martyr Sent Feliu".
Que Sant Feliu de Girona enforteixi la nostra fe, per tal que els cristians siguem testimonis de l'Evangeli, com ho van ser els màrtirs, els d'ahir i també els d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada