Hui 11 d’agost
l’Església celebra la festa de Santa Clara d’Assís, mare espiritual de les
clarisses i de les caputxines, presents aquestes últimes a Alacant des del
segle XVII.
Va
ser precisament sobre el convent de les caputxines d’Alacant, que el passat 17
de juny, Maica Cortés Sempere, nascuda a Banyeres de Mariola, va defensar la
seua tesi a la Facultat de Filosofia i Lletres d’Alacant, amb un treball que el
tribunal qualificà d’excel·lent.
Com
ens recorda Maica Cortés, va ser a Nàpols, a mitjans del segle XVI, quan Maria
Lorenza Longo, vídua d’un alt funcionari dels reis catòlics, fundà les
Caputxines, que arribaren a Espanya a finals d’aquell mateix segle, per tal de
fundar els convents de Granada i de Barcelona, i que s’instal·laren a Múrcia el
1645.
Alacant,
com diu Maica Cortés, “impregnat de la
religiositat barroca de l’època, que acollia ja set convents masculins i dos
femenins”, va rebre aquelles sis monges caputxines que venien de Múrcia i
que arribaren a Alacant el 27 de febrer de 1672.
En
aquest nou convent a Alacant, va tindre un paper fonamental la Mare Úrsula
Micaela Morata (1628-1703), una religiosa amb experiències sobrenaturals i que
va ser “protagonista indiscutible” en
aquesta nova fundació. La Mare Úrsula va ser una dona “d’una gran intel·ligència espiritual que es desplegava amb l’alegria,
l’entusiasme, el coratge, la determinació i la capacitat de transcendir el
dolor”, actituds que la van ajudar a superar les dificultats que hagué
d’afrontar al llarg de la seua vida. El convent va ser una realitat gràcies a
una cèdula reial que atorgà la reina Mariana d’Hausburg. No cal dir que aquesta
fundació va rebre també el suport econòmic i social de nombroses persones,
començant pel terreny per a construir el convent, que va donar Fernando
Martínez de Fresneda.
Maica
Cortés ha estudiat la correspondència de la Mare Úrsula, i gràcies a les 23
cartes conservades, podem saber que va ser “una
persona afectiva, propera, pendent de les necessitats de l’impulsor de la nova
fundació, el canonge de la catedral d’Oriola, José Sala”.
En
aquesta tesi sobre el convent de les caputxines d’Alacant, Maica Cortés
presenta la clausura de les monges com a “relativa”,
ja que “no suposà l’allunyament del món”
d’aquestes dones. De fet, com afirma Maica Cortés, el convent “no estava aïllat ni desconnectat de la
societat”, sinó que estava “relacionat
amb destacats membres de l’elit cultural i artístic de l’Alacant barroc”.
Per això “la clausura no va impedir que
les monges tingueren connexió amb els esdeveniment polítics i els corrents
espirituals de l’època” amb un equilibri “entre el recolliment místico-espiritual intern de la clausura, amb
l’activitat de marcat signe públic extern”.
L’estudi
de Maica Cortés ha identificat la majoria de les caputxines, amb un “marcat caràcter multicultural, característic
de les ciutats obertes al mar”, com Alacant. Per això el convent acollí, a
més de monges de la província d’Alacant, altres religioses provinents de “Saragossa, Cadis, Múrcia, Albacete, Girona, Navarra, València i fins i
tot de Flandes”.
El
convent de les caputxines d’Alacant, com ens recorda la tesi de Maica Cortés,
va patir les conseqüències de les guerres entre França i Espanya durant el
segle XVII, i també les ocasionades per la guerra de Successió, el segle XVIII,
on els anglesos van profanar el cos incorrupte de la Mare Morata. Cal recordar
que el 24 de febrer de 2009 es va fer un estudi forense de les restes de la Mare
Úrsula, amb unes conclusions recollides posteriorment en un llibre de Fernando
Rodes que va publicar la Universitat d’Alacant.
Les
dificultats per a les caputxines van continuar el segle XIX, quan es tiraren a
terra les muralles i la vall on hi havia el convent, i es construí l’actual
Rambla de Méndez Núñez. També el segle XX i degut a les reformes urbanes
d’Alacant, el convent de les caputxines es va vore afectat, començant per les
revoltes de 1931, quan va ser cremat, juntament amb altres 18 convents més de
la ciutat. El consistori va expropiar el convent i finalment, el 9 de gener de
1934 l’edifici va ser enderrocat. Va ser després de la guerra civil quan les
monges es van reunir en un pis del carrer Jorge Juan, fins que l’ajuntament
d’Alacant els va oferir una terreny municipal on es va construir el nou
convent.
Curiosament,
al lloc del primitiu convent es construí la sucursal del Banc d’Espanya, en un
clar contrast, “ja que l’espai de pobresa
franciscana, la representació més clara de l’opció per la vida sense
possessions, apareixia ara ocupat pel màxim símbol de riquesa”.
Com
diu aquest excel·lent treball de Maica Cortés, “la Mare Morata continua representant per a les caputxines actuals i per
a una bona part de la societat de l’època de les tecnologies, un model de
santedat o d’espiritualitat que va viure l’Alacant de la Modernitat”.
No
cal dir que aquesta tesi de Maica Cortés, tan interessant, ens acosta al món
d’aquelles monges caputxines d’Alacant del segle XVII, i a la figura preeminent
de la Mare Úrsula Micaela Morata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada