Així s’anunciava, tant a la pàgina web de l’arquebisbat de València, com també al diari Levante. I és que seguint la tradició medieval, cada 10 d’agost, festa de Sant Llorenç, i aprofitant que és el dia que tradicionalment fa més calor i per això hi ha una major dilatació dels metalls, els campaners del Micalet revisen i apreten els perns de les campanes abans de voltejar-les.
Algunes vegades, des de l’episcopat valencià s’ha posat com a excusa per no introduir la nostra llengua a la litúrgia la ‘falta’ de consens lingüístic al País Valencià, com si la llengua s’haguera de consensuar. Es consensua la llei de la gravetat o el principi d’Arquímedes? Siga com siga, i des de fa massa temps, l’Església jeràrquica, que viu d’esquena a la cultura dels valencians, no utilitza la nostra llengua perquè creu que hi ha paraules que no s’han consensuat o que no s’utilitzen col·loquialment en el dia a dia i que per això no poden dir-se a les celebracions litúrgiques.
Però què passa amb la paraula ‘repret’ que utilitza la web de l’arquebisbat en aquesta notícia i que, no solament s’usa molt poc en la llengua col·loquial, sinó que fins i tot molta gent no sap què vol dir? I no per això, pel fet de no ser una paraula coneguda, la web de l’arquebisbat l’ha deixada d’utilitzar. Al contrari, cada any, uns dies abans de Sant Llorenç, aquesta web remarca la tasca dels campaners de la catedral de València en el ‘repret’, que com diu el Diccionari Normatiu Valencià consisteix a ‘revisar i apretar els perns de les campanes abans de voltejar-les’.
Si pel fet de no conèixer moltes paraules valencianes, aquestes s’hagueren de rebutjar en la litúrgia, el mateix hauria de passar amb la versió castellana dels textos litúrgics. I això no passa amb el castellà. Perquè, quanta gent sap què vol dir la paraula castellana ‘retama’, que apareix al Ps 119: 4? I no per això deixa d’utilitzar-se. O quanta gent que va a missa en castellà sap que és la ‘brea’ (Ex 2:3), un ‘holocausto’ (Lv 1:4), un ‘Efod’ (Ex 28:4), la ‘cornalina’ (Ex 28:9), les paraules ‘Urim’ i ‘Tumim’ (Ex 28:30) o ‘levita’ (Lc 10:32)? I s’eliminen eixos termes pel fet que la gent no en sap el significat? I aquestes expressions desconegudes, però que s’utilitzen als textos litúrgics en castellà, no són sinó un xicotet exemple, ja que si posara totes les paraules desconegudes que ixen a la Bíblia o als textos eucològics, necessitaria deu o onze articles com aquest. O més!
Hi ha una versió andaluza dels textos litúrgics o de la Bíblia, on la paraula ‘Jesús’ siga substituïda per ‘Jezú’ i ‘mi alma’ per ‘mi arma’, com es pronuncia a Sevilla o a Màlaga? Per què els textos litúrgics en castellà (i amb paraules desconegudes per a la gent del carrer) no fa cap diferència entre la llengua que es parla a Burgos i a Toledo i la que es parla a Huelva o a Almeria? Per què la dificultat (o més aviat la negativa) de l’Església jeràrquica a admetre la unitat de la nostra llengua, quan els bisbes valencians sí que admeten la unitat de l’espanyol i els textos litúrgics no fan cap diferència en els textos litúrgics proclamats a Écija o a Cadis i els proclamats a Calahorra o a Sòria?
La por a utilitzar paraules catalanes, que són també valencianes, i a qualsevol referència a allò que siga català, va arribar al súmmum del ridícul amb una anècdota que em contà un bon amic. Sa tia, una mestra molt catòlica, als anys seixanta va fer uns Goigs en castellà (com era costum en aquell temps) a un sant màrtir de Girona: ‘Desde tierras africanas/ y con ansias de martirio/ embarcas ¡Santo delirio!/ rumbo a costas catalanas’. Però el rector del poble, uns anys després, va canviar el terme ‘costas catalanas’ dels Goigs, per ‘costas mediterraneas’, tot i que amb l’afegit, amb dues síl·labes més, no hi ha manera de rimar.
Quan els bisbes valencians demanen als bisbes andalusos que promoguen una Bíblia en andalús, diferent de la que s’utilitza a Talavera de la Reina o a Astorga, estaran qualificats per demanar uns textos litúrgics valencians diferents als que s’utilitzen a Gironella a Maó o a Andorra la Vella.
El repret de les campanes del Micalet hauria de fer reflexionar els nostres pastors, per veure com, malgrat que hi ha paraules valencianes que no s’utilitzen, la web de l’arquebisbat, amb molt de sentit comú sí que ho fa. Com l’Església Valenciana hauria d’utilitzar les paraules valencianes en els textos litúrgics.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada