Demà dia 13 s'acompliran tres anys de l'elecció del cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio com a nou bisbe de Roma. El papa Francesc, ja des d'aquella nit, en sortir a la lògia de la basílica de Sant Pere, ens va mostrar una nova manera de ser papa i de fer de papa. La seva senzillesa i la seva simpatia ens va captivar a tots els qui seguíem la seva primera aparició, urbi et orbi, vestit de blanc, amb el seu pectoral de sempre, amb un punt de timidesa i amb gran naturalitat.
Al llarg d'aquests tres anys, el papa Francesc ens ha sorprès gratament a tots els qui crèiem i valoràvem l'aggiornamento que va suposar el Concili Vaticà II, un concili que mirava el món amb esperança, sense malfiances ni recels. El papa Francesc ens ha retornat aquell aire de novetat que va ser el Concili, expressió d'esperança i camí de trobament, de comunió i de joia.
En una Església mig adormida i un tant desanimada, les paraules del papa Francesc a Lampedusa, a Chiapas, a Bangui o a ?l'ONU, ens han encoratjat com a cristians, a viure en el servei al Regne, a no instal·lar-nos en el sedentarisme ni en la mediocritat, a continuar obrint nous camins d'esperança, a no resignar-nos ni a abandonar la tasca d'anunciar l'Evangeli.
Quan el papa Francesc ha denunciat la corrupció o l'explotació que els rics fan dels pobres, hem recordat que Jesús caminava al costat dels més desemparats, dels desheretats, dels qui no comptaven per a ningú.
Quan el papa ens ha parlat del servei al si de l'Església i del perill de caure en el domini i l'explotació dels altres, hem recordat que Jesús es va agenollar i va rentar els peus dels Apòstols, per fer-los entendre que una Església que no serveix, no serveix per a res. I per això el papa ens ha recordat que «l'episcopat és el nom d'un servei, no un honor, ja que el bisbe ha de servir més que no dominar».
Quan el papa ens ha fet vore que els cristians hem d'assumir un compromís en la nostra societat i no fer de l'Església un adorn o una ocasió de prestigi, ens ha recor?dat que Jesús no va ser un home neutral i indiferent al sofriment dels seus contemporanis, sinó que es va posar al costat dels més desvalguts, i es va enfrontar als poderosos del seu temps.
Quan el papa Francesc abraça els malalts, els ancians i els nois, ens recorda que hem de fugir de la vanitat i situar-nos a favor dels qui menys tenen, per així «proclamar el missatge joiós als desventurats, anunciar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la vista, a posar en llibertat els oprimits i a procla?mar un any de gràcia del Senyor» (Lc 4:18-19).
Quan el papa Francesc ha fet una crida als cristians perquè transformem «una paret en un horitzó obert», hem recordat que Jesús va tirar a terra tots els murs que separaven els uns dels altres, per tal de fer realitat un món més humà i una vida per tothom, més digna i més fraterna.
Quan el papa ha denunciat el blanqueig de diners i la idolatria de la riquesa, amb una «economia que mata», ens ha demanat que com Jesús de Natzaret, els cristians siguem senzills i generosos, oberts a les necessitats dels altres i compassius, és a dir, capaços de compatir, de patir amb el qui pateix.
Quan el papa Francesc ens ha urgit a ser homes de pau i ha denunciat els qui utilitzen injustament les armes, ha posat davant dels nostres cors l'actualitat de les Benaurances, quan Jesús va proclamar «feliços els pacífics perquè seran anomenat fills de Déu» (Mt 5:9).
I quan el papa Francesc ens ha demanat que fem de l'Església un hospital de campa?nya per acollir tots els qui estan ferits i destrossats, ens ha recordat la urgència a fer present en les nostres comunitats la paràbola del bon samarità (Lc 10:25-37) i la del pare que acollí el seu fill perdut (Lc 15:11-32), per així fer de l'Església una llar de misericòrdia, i acollir amb els braços oberts els qui s'han allunyat de la vida eclesial, sense retrets, sense condemnes, sense judicis. Per això el papa ens ha recordat que l'Església és Església dels pobres i dels pecadors a la recerca del perdó, i no només dels justos i dels sants.
És per tot això, que aquests tres anys de primavera en l'Església que ens ha portat el papa Francesc, ha fet dir a Leonardo Boff que el papa Bergoglio, un home «humil i proper», ha portat als cristians «esperança i alegria», ja que no es presenta «com un doctor sinó com un pastor» que col·loca «el món, els pobres, la protecció de la terra com a qüestions essencials» en el seu ministeri de servei com a bisbe de Roma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada