diumenge, 31 de gener del 2016

Rehabilitar la política (VILAWEB/ONTINYENT, 31/01/2016)

Benet XVI amb Camps, Rita Barberà i Rus
L’últim escàndol de corrupció (com a mínim, l’últim conegut) per part de dirigents del PP valencià, hauria de portar a una reflexió seriosa sobre el món de la política i la relació amb els suborns i el poder despòtic en l’exercici de governar.
Fa uns dies, la 105a Assemblea Plenària dels bisbes del Perú donava a conèixer un document o proposta ‘d’acció de pau, que implica diàleg, reconciliació, solidaritat, justícia i harmonia entre Déu i les persones i la natura’. En aquest document, els bisbes peruans denunciaven ‘la violència, la corrupció i la falta de seguretat’ al país andí, i també l’escàndol que suposava el fet que ‘actualment hi ha autoritats en presó preventiva o en procés d’investigació per les seues gestions administrativo-financeres’, cosa que passa des de fa temps als País Valencià. Els bisbes peruans també denunciaven aquells ‘candidats vinculats al narcotràfic i a la corrupció, alguns dels quals han estat elegits’. Finalment, el document dels bisbes del Perú lamentava una ‘realitat que ens commou i que presenta senyals inequívocs del greu deteriorament moral de la nostra vida social’.
Aquest últim cas de corrupció (conegut) del PP valencià posa en evidència la falta de valors ètics en una part de la vida política del País Valencià. Per això, com ha demanat el papa Francesc, hi ha una necessitat imperiosa de ‘rehabilitar la política’. El papa ha afirmat que ‘no són cristians ni bons polítics, els qui, tot i anomenar-se així, acaben enfangats en les xarxes de corrupció’, sinó que són ‘llops disfressats d’ovelles’, ja que ‘pels seus fruits els coneixereu’ (Mt 7:15).
Cal, com ens ha recordat el papa Francesc, ‘una reforma urgent de la política i unaparticipació ètica de la ciutadania’. Fa només uns mesos, el papa ens recordava també els tres passos pels quals s’arriba a la corrupció: ‘primer, la riquesa, després la vanitat i en tercer lloc, el poder i la supèrbia’. I per això el papa demanava ‘tornar a una visió ètica de l’activitat i de les relacions humanes’. El papa ha criticat unes quantes vegades ‘els polítics corruptes que utilitzen el seu poder en benefici propi, a costa de perjudicar els pobres’. Així ho va dir el papa a Manila ara fa un any, quan acusà la corrupció de ser la responsable de ‘traure els diners dels pobres’. No és això el que ha passat al País Valencià, quan els antics governants del Palau de la Generalitat deien que no hi havia diners? No hi havia diners per als malalts dependents, ni per als pensionistes, ni per als xiquets que no menjaven tres vegades al dia, ni per a… Però sí que hi havia diners (i molts!) en les butxaques d’alguns polítics que s’han enriquit d’una manera indecent i totalment immoral.
En el recent missatge amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, el papa Francesc condemnava la corrupció, que ell qualificava de ‘situació de pecat’, i denunciava la ‘injustícia de determinats comportaments’ que fan que uns pocs s’aprofiten dels més dèbils. I la setmana passada, en una homilia del papa pronunciada a la residència Santa Marta, Francesc afirmava: ‘Que la debilitat no es transforme en corrupció
.El papa Francesc ha denunciat la corrupció (també al Vaticà) que naix del pecat de l’avarícia. I per això el papa ha dit: ‘Quant de mal fan els corruptes en la comunitat cristiana!’. I també: ‘la corrupció és l’arna, la gangrena d’un poble’.
Tots recordem els polítics del PP rebent a València el papa Benet XVI, el juliol de 2006. Molts d’aquells polítics, ara imputats o empresonats, haurien de sentir les paraules del papa Francesc: ‘Cap polític no pot complir el seu treball si es troba sota xantatge’.
La denúncia de la corrupció que ha fet el papa Francesc o els bisbes peruans contrasta, malauradament, amb el silenci dels bisbes del País Valencià, que haurien de condemnar la injustícia i l’escàndol de l’enriquiment il·lícit d’alguns polítics, a costa dels més necessitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT