Així ho va afirmar el cardenal Antonio Cañizares a l’entrevista que li va fer el periodista Jesús Bastante a Religión Digital el 27 de febrer passat, en vigílies de l’elecció (aquesta setmana) del nou president de la Conferència Episcopal Espanyola. El cardenal Cañizares, que podria arribar a presidir aquest òrgan col·legiat dels bisbes espanyols, va manifestar, una vegada més, la seua visió sobre Espanya i la seua unitat.
El cardenal Cañizares afirmà en l’entrevista que ‘Catalunya no és sense Espanya, ni Espanya sense Catalunya; és una unitat’. I afegí encara: ‘I això és un valor moral. I cal defensar-ho’. Per això el cardenal Cañizares expressà el seu amor a Catalunya d’aquesta manera: ‘Ningú no defensa més Catalunya que jo, fins i tot entre els bisbes catalans’. El cardenal Cañizares va arribar a dir en aquesta entrevista que Espanya ‘es va construir després del III Concili de Toledo’, que va començar el 7 d’abril de 589. Per això diverses vegades, el cardenal ha demanat resar per la unitat d’Espanya, cosa que a molts catòlics els sembla normal. Però què passaria si els bisbes catalans demanaren resar per la independència de Catalunya?
Quan el periodista Jesús Bastante li preguntà sobre quins són els reptes actuals d’Espanya, l’arquebisbe de València respongué així: ‘La unitat, tornar a les arrels, ser una Espanya on capiguem tots’ i també ‘recuperar Espanya, fer-la gran, no en el sentit que se li donava en altres temps’. El cardenal també recordà el descobriment d’Amèrica, que l’arquebisbe de València qualificà de ‘l’obra gegantina’ d’Espanya.
En la llarga entrevista, i amb relació a l’elecció del nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (que serà escollit aquesta setmana), l’arquebisbe de València digué que no busca aquest càrrec, però que l’acceptarà si els bisbes el voten. Les seues paraules van ser: ‘Acceptaré. Això significa que Déu ha dit que siga aquest i jo no puc desobeir els meus germans bisbes’.
El cardenal Cañizares afirmà que té ‘una relació colossal amb el papa’ i que l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, l’octubre passat, va ser ‘una polèmica molt desgraciada’.
El cardenal Cañizares es mostrà inflexible amb la pederàstia i reconegué ‘la falta de la presència de les dones en llocs de responsabilitat’ al si de l’Església, cosa que es podria solucionar nomenant dones per als llocs de responsabilitat a la diòcesi valenciana. També denuncià el ‘nihilisme i laïcisme del nou govern’ del PSOE amb Unides Podem i es mostrà partidari de ‘donar papers als qui vénen de fora’ i de proveir-los d’una llar perquè puguen viure amb dignitat.
Pel que fa al pagament de l’IBI per part de l’Església, el cardenal Cañizares afirmà que en aquesta polèmica, l’Església ‘pagarà l’IBI’, però demanà que de la mateixa manera que s’exigeix que l’Església el pague, també ho facen ‘els sindicats, els partits polítics i les associacions que es dediquen al servei dels altres’.
En aquesta entrevista el cardenal Cañizares defensà el dret que tenen les famílies que els seus morts (que encara estan a les cunetes) puguen ser enterrats amb dignitat. I digué que quan va ser arquebisbe de Granada, ell mateix va ajudar tant com va poder en relació amb ‘les restes de García Lorca’.
Aquesta setmana, amb l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola, sabrem si l’arquebisbe de València, actualment vice-president de la CEE, és elegit nou president o ho és un altre bisbe. Segurament el cardenal valencià tindrà el suport de la part més conservadora de l’episcopat espanyol, i per això l’altra part, segons els entesos, es decidirà per l’arquebisbe Joan Josep Omella, de Barcelona, considerat més obert i en la línia del papa Francesc. De fet, segons diuen els periodistes entesos en afers eclesials, els dos bisbes amb més possibilitats a encapçalar la CEE, són el de València i el de Barcelona. Amb tot, com passa sempre (també en qüestions eclesials) els periodistes solen equivocar-se.
Aquests dies de la Plenària dels bisbes espanyols, sabrem si és el cardenal Cañizares qui arriba a la presidència de la CEE o bé és elegit el cardenal Joan Josep Omella. O un altre bisbe ‘sorpresa’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada