Aquest
llibre, que té per subtítol ‘De l’esplendor Borja a l’ocàs Borbó’,
publicat per la Universitat d’Alacant, i amb l’amic Francesc-Joan Monjo i
Dalmau com a editor, ens narra ‘les vicissituds que, entre els segles XVI i
XIX va viure la Companyia de Jesús, l’orde religiós més poderós i influent de
l’edat moderna’.
Aquesta
obra, tan interessant, aplega diversos estudis sobre la Companyia de Jesús fets
per un important nombre d’investigadors, jesuïtes i seglars, com Francesc-Joan
Monjo, Inmaculada Fernández Arrillaga, Josep Piera, Santiago La Parra, Enrique
Llull, Enrique Giménez, Niccolò Guasti, Manuel Revuelta, Josep M. Benítez i
Riera o Daniel Climent, entre més. El llibre ‘Jesuïtes valencians’, de
gran interès històric, és un recorregut ‘de més de tres-cents anys de la
història de l’institut ignasià en terres valencianes’.
La
importància d’aquesta obra rau en el fet que ‘ens acosta al coneixement dels
jesuïtes valencians més importants, com ara Francesc de Borja –IV Duc de
Gandia, prepòsit general de l’orde jesuïta i sant- o el pare Joan Andrés i
Morell, home de gran talent i cultura enciclopèdica’.
Com
diu en el pròleg el professor i jesuïta José A. Ferrer Benimeli, aquesta obra
és ‘diversa en els seus plantejaments i autors, però centrada en una única
línia argumental entorn d’una visió nova i diferent de la tradicional
història dels jesuïtes’. En relació a Francesc-Joan Monjo, Ferrer Benimeli
diu: ‘l’editor d’aquest llibre ha recorregut a alguns dels seus estudis i
monografies, però també a la col·laboració d’experts en la qüestió jesuïta de
diverses universitats’.
L’ànima
d’aquest llibre, l’amic i historiador Francesc-Joan Monjo, de Calp, ens acosta
per mitjà d’aquest obra a ‘una mínima part de la immensa història d’un orde
que arribà a ser el més poderós i influent de l’Església catòlica: la Companyia
de Jesús’. Monjo ha titulat així aquest llibre, pel fet que ‘l’impuls
del prepòsit general Borja a la Companyia de Jesús fou decisiu. I perquè la
decadència de l’orde jesuïta arribaria amb el regnat de Carles III, de la casa
de Borbó’.
El llibre, a més del pròleg de José A.
Ferrer Benimeli i de la introducció de Francesc-Joan Monjo, presenta
vint-i-cinc estudis a càrrec de diversos especialistes de la història dels
jesuïtes. Entre els treballs que recull aquesta obra, vull destacar el que
tracta sobre la Companyia de Jesús al País Valencià en els temps moderns, de
Francesc-Joan Monjo i Inmaculada Fernández Arrillaga, i també el de Josep
Piera, sobre els contactes inicials de Francesc de Borja amb la Companyia.
Encara cal subratllar l’estudi de Santiago La Parra sobre l’entrada del Duc de
Gandia en l’orde jesuïta, el de Luís F. Bernabé sobre l’evangelització dels
moriscos per part dels fills espirituals de Sant Ignasi de Loiola o el que ens
detalla l’expulsió dels jesuïtes i la supressió de l’orde, que estudien
Francesc Monjo i el jesuïta Benítez i Riera, i l’exili italià que tracta el
professor Niccolò Guasti. Altres treballs de Francesc Monjo presents en aquest
llibre són el que explora la llengua catalana en els jesuïtes de la província
d’Aragó, o el que fa referència al retorn dels jesuïtes a terres valencianes o,
encara, el del canvi de dinastia, la guerra de Successió i els jesuïtes de la
Corona d’Aragó.
Aquest
és un bon llibre, que convide a llegir per l’interès històric en la trajectòria
dels jesuïtes valencians en els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. I és que com diu
al pròleg José Ferrer Benimeli, aquest llibre és ‘una obra diversa en els
seus plantejaments i autors, però centrada en una única línia argumental entorn
d’una visió nova i diferent de la tradicional història dels jesuïtes’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada