Ahir dimarts va vindre a veure’m,
acompanyada de la Sra. Roser Forn i d’unes amigues, la mare de l’ex-conseller
Joaquim Forn. I dic ex-conseller no perquè l’Estat, d’una manera autoritària,
diguera que el cessava, sinó pel fet que el president Quim Torra ja ha nomenat
un nou conseller, encara que l’Estat es negue a publicar al DOGC la composició
del govern.
La mare del Sr. Joaquim Forn, amb les
amigues que l’acompanyaven, vingué a la missa conventual de Montserrat i
després vaig tindre el goig de rebre-les a la porteria del monestir. La mare
del Sr. Forn, que volia conèixer-me després que sentí la meua homilia del 4 de
març, és una dona admirable, menuda, discreta i alhora ferma en la seua
denúncia de la prepotència d’un Estat que té empresonats uns hòmens i unes
dones que no han comès cap delicte. Unes dones i uns hòmens, entre ells el seu
fill, que només van posar unes urnes perquè els ciutadans que volgueren
pogueren votar el primer d’octubre.
Però si l’Estat mostra la seua
inhumanitat tancant unes persones que no han fet cap mal, encara es mostra més
inhumà i més pervers, castigant els familiars dels presos polítics que han de
fer centenars de quilòmetres per poder veure els seus fills o filles, els seus
pares o mares o els seus marits o mullers. Un Estat que no en té prou de
castigar els qui van permetre el referèndum el primer d’octubre, sinó que es
venja dels familiars dels presos polítics, obligant-los a desplaçar-se a Soto
del Real, Estremera o Alcalá-Meco.
L’estona
que vaig parlar amb la mare de l’ex-conseller Forn, amb la Sra. Roser Forn i
amb les altres dues amigues que van pujar a Montserrat, em mostrà una dona,
unes dones, d’una gran dignitat i d’unes conviccions fermes. D’una digitat que
no tenen, ni de lluny, els qui empresonen persones innocents i castiguen els
seus familiars que els tenen lluny del seu lloc de residència. I malgrat el
sofriment de tindre el seu fill empresonat a Estremera, la mare de
l’ex-conseller Forn i les altres amigues miraven el futur amb esperança i amb
dignitat, sense revenja ni odi. Això em recorda el salm 57, que denuncia qui en
compte de fer justícia maltracten els justos: ‘Sabeu què és fer justícia,
poderosos? Sentencieu entre els hòmens amb raó? Conscientment cometeu
injustícies’. I també el salm 93. ‘Us podeu avenir amb un tribunal
corromput, que inventa delictes en nom de la llei?’.
Un Estat que tracta de manera tan
inhumana els familiars dels presos polítics ja ha quedat en evidència davant la
Justícia d’Europa, que no té a la presó (com sí que passa a l’Estat espanyol)
ni ha extradit, el president Puigdemont i els altres ex-consellers que es
troben a Bèlgica i a Escòcia. Un Estat que fa el ridícul, desautoritzat per la
Justícia europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada