Així s’expressava el ministre portaveu del govern espanyol, el Sr. Íñigo Méndez de Vigo, en declaracions als mitjans de comunicació el 28 d’octubre de l’any passat. El Sr. Méndez de Vigo, tot confiant (i desitjant) que el president Puigdemont fóra derrotat a les urnes i no tinguera cap opció de ser investit president del govern de la Generalitat de Catalunya, deia que ‘sería bueno que el Sr. Puigdemont se presentara a las elecciones del próximo 21 de diciembre’. El Sr. Méndez de Vigo afegia encara, que ‘el gobierno recibiría con agrado la particiación de Puigdemont en las elecciones’. De fet, ni el govern de l’estat ni els jutges no van impedir que el president Puigdemont encapçalara la llista de Junts per Catalunya.
El cinisme del Sr. Méndez de Vigo i de tot el govern de l’estat és més gran del que mai podríem haver imaginar. Per una part, el govern espanyol va animar el president Puigdemont a presentar-se a les eleccions, i per l’altra (amb l’ajuda inestimable dels jutges) ara li prohibeix (i no només a ell) de poder ser investit, tot i comptar amb la majoria dels vots del Parlament de Catalunya.
Si el Sr. Méndez de Vigo assegurava, encara no fa mig any, el dret del president de Catalunya ‘a continuar en la política’, com és que ara, davant la possibilitat que siga investit president, obstaculitza ‘por tierra, mar y aire’, que Puigdemont puga continuar en política?
És la congruència i la coherència d’un govern que diu qui pot ser president de Catalunya i qui no ho pot ser. És a dir: un govern que vol imposar el seu candidat a la presidència de la Generalitat. Per això, el nivell de democràcia del govern de l’estat està sota zero. És el govern que prohibeix el color groc, que qualifica de terroristes les protestes ciutadanes, que empresona polítics que en un altre país europeu estarien en llibertat, que ataca la immersió lingüística, que prohibeix llibres, que manipula la ‘seua’ televisió i que diu que TV3 no és imparcial, que no admet la professionalitat dels mossos i els intervé, que ofega les finances de la Generalitat de Catalunya i la del País Valencià, que ataca els mestres acusant-los d’adoctrinar els alumnes. Un ‘gran’ govern que persegueix les urnes (sense trobar-les) i reprimeix els vots amb colps de porra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada