Dissabte
passat dia 28 vam celebrar el centenari del naixement del P. Gregori Estadra,
monjo de Montserrat, organista i compositor, nascut a Manresa el 28 d’abril de 1918.
Francesc
Xavier Estrada i Gamissans als vuit anys va ingressar a l’Escolania de
Montserrat, on en passà sis com a escolà al servei de la Mare de Déu. Va sortir
de Montserrat el 1932 i l’any següent tornà al monestir per iniciar el
noviciat. El 6 d’agost de 1934 va fer la professió simple.
Els
anys 1935 i 1936, al conservatori del Liceu de Barcelona, el P. Gregori Estrada
estudià orgue, fins que a primers de juliol de 1936, per motius de salut, fou
enviat a Andorra, on la comunitat de Montserrat tenia un col·legi.
En
esclatar la guerra civil, el P. Gregori es desplaçà a Roma i després a Subiaco,
on retrobà un grup de monjos, amb l’abat Marcet, que també havien fugit de
Catalunya. De Roma, el P. Gregori anà al monestir de Maria Laach, a Alemanya,
on va fer els estudis de filosofia i posteriorment, els cursos 1937-1939 anà
Beuron, per tal d’estudiar la teologia.
El
1939, en esclatar la II guerra mundial, el jove Estrada tornà a Roma, on continuà
els estudis de teologia a la Universitat benedictina de Sant Anselm i el 13 de
novembre d’aquell mateix any va fer la professió solemne a Subiaco. De retorn a
Montserrat, el 1941 rebé l’ordenació presbiteral, alhora que continuava els
estudis musicals a Barcelona.
El
P. Gregori va ser l’organista de Montserrat fins a principis del segle actual i
director del cor dels monjos fins el 2002. Va iniciar les Trobades d’Animadors
de Cant per a la Litúrgia, que ha format centenars de persones que participen a
les seves parròquies en les celebracions litúrgiques. Després del Concili, amb
els PP. Ireneu Segarra, Cassià Mª Just i Daniel Codina, i el G. Odiló Planàs,
el P. Gregori va adaptar els cants litúrgics a la nostra llengua.
Va
ser president de la Societat Catalana de Musicologia i membre de la secció
Històrica-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i treballà en l’estudi
del Llibre Vermell de Montserrat.
Els
anys que vaig ser infermer de Montserrat, vaig acompanyar diverses vegades el
P. Gregori al cirurgià vascular. En una de les visites, el Dr. Lluís Guerrero
li va prescriure repòs, i per això li “prohibí” llevar-se abans de les 8 del
matí. El P. Gregori li digué que això no ho podia fer, perquè havia de venir a
matines. I per arribar a la pregària (com que caminava molt poc a poc) el P.
Gregori es llevava abans de les 5 del matí.
El
P. Gregori era una persona senzilla i humil, un home ple de la saviesa de Déu, exemple
de monjo, bo i fidel a l’Evangeli i a la Regla, acollidor i amable amb tothom.
I un monjo que no perdia mai el somriure, un somriure que era fruit de la seva
fe, malgrat la limitació més gran que pot tenir un organista: la sordesa.
Com
deia el P. Abat Josep Mª Soler en el 40è aniversari de les Trobades d’Animadors
de Cant, el P.Gregori, “mestre de
mestres, ha posat al servei de les Trobades la seva vivència litúrgica, la seva
preparació musical i la seva constància tenaç”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada