Amb molt bon criteri, i malgrat algunes veus discordants, la Conselleria d’Educació ha anteposat el dret a l’ensenyament a la vestimenta de l’alumnat. D’aquesta manera s’evitarà el greuge que va patir una xica el setembre de 2016, quan no va poder entrar al seu institut, a València, per portar un hijab. I és que el vestit o els signes religiosos que porten els joves no poden ser cap impediment per accedir a l’ensenyament.
Amb aquesta decisió tan encertada, la Conselleria d’Educació garanteix la llibertat i la diversitat religiosa, així com el respecte a la identitat de cada jove i a la seua tradició cultural.
Crec que la nostra societat ha d’anar pel camí d’una laïcitat respectuosa amb el fet religiós, que ha d’acollir cada persona, siga qui siga, i evitar qualsevol brot d’un laïcisme que anul·la la llibertat personal.
La aconfessionalitat de l’Estat i la laïcitat han de fer possible que el fet religiós es puga viure plenament i amb naturalitat, sense circumscriure’l a l’àmbit privat. I és que la laïcitat ha d’excloure, per una part el nacionalcatolicisme, tan nefast en temps passats, i per altra també l’anticlericalisme. Es tracta de viure una laïcitat oberta i no un laïcisme excloent que no respecta el dret de les persones a la llibertat religiosa.
La laïcitat no només no ha d’impedir l’expressió de la fe religiosa i les conviccions personals en determinats àmbits, sinó que l’ha de respectar i garantir. Com digué en un col·loqui -al qual vaig assistir- en referència a la laïcitat el diputat al Parlament de Catalunya, Lluís Rabell, de Catalunya Sí que és Pot, ‘és una perversió prohibir a les xiquetes musulmanes portar vel a l’escola’. Això és una contradicció, digué el diputat Rabell, perquè ‘és l’escola que ha de ser laica, no els alumnes’.
El diputat Lluís Rabell, de tradició marxista, explicà que els seus fills eren ateus, tot i que ‘coneixen perfectament què és la religió cristiana, la tradició jueva i saben què és el Ramadà’. Per això demanà que no confonguem ‘l’analfabetisme religiós, és a dir, el desconeixement de la seua història, dels seus valors, de les conviccions que transmet la religió, amb el fet d’adherir-s’hi’, ja que ‘són dues coses diferents’.
El 16 maig de 2016, el papa Francesc, en una entrevista al diari francès La Croix, també defensà que ‘un Estat ha de ser laic’ i per això el papa apostà per ‘una sana laïcitat’ que, acompanyada d’una sòlida llei, ‘puga garantir la llibertat religiosa’, ja que, com reconegué el papa, ‘els Estats confessionals acaben malament’.
Un cas concret en referència a la laïcitat, que l’any passat va alçar polseguera a Catalunya, va tindre lloc a la ciutat de Berga en la festa del Corpus, quan l’equip de govern de l’Ajuntament, integrat per la CUP, va decidir de no participar als actes religiosos. L’oposició, des de PDeCAT i ERC, passant pel PSC i IC, no va aprovar aquesta mesura de la CUP. Així, el PDeCAT va dir que la batlessa de la CUP hauria d’anar als actes religiosos per fer costat a la ciutadania. La mateixa opinió va expressar ERC, que va dir que ‘es va als actes religiosos en representació de la ciutat i nosaltres mirarem d’anar als lloc on ens conviden’. La representant d’ERC va dir que ‘personalment no hi aniria, però com a regidora hi vaig’. També el PSC va manifestar el mateix. I finalment, el regidor d’Iniciativa per Catalunya, Joan Torres, va dir: ‘Aniré a missa perquè estic representant la ciutadania’.
També a Berga, fa unes setmanes (1 de juliol) ERC instava l’equip de govern de l’Ajuntament, en mans de la CUP, a no discriminar l’escola Vedruna i que donara a l’escola concertada les ajudes per a les alces reposapeus, perquè aquest centre puga participar al projecte de democratització de la música.
Per això trobe tan encertada la mesura que ha pres la Conselleria d’Educació del País Valencià en referència a la defensa de la llibertat religiosa als centres docents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada