Hui 15 d´agost celebrem el centenari del naixement de l´arquebisbe Òscar Romero, pastor, profeta i màrtir, assassinat per la dictadura del Salvador el 24 de març de 1980.
Romero, que va nàixer a Ciudad Barrios el 15 d´agost de 1917 al si d´una família senzilla i humil, i que va ser ordenat prevere el 4 d´abril de 1942, va ser un capellà senzill i abnegat en el seu servei pastoral i sol·lícit pels més necessitats. El 25 d´abril de 1970 va ser nomenat bisbe auxiliar de San Salvador i aviat va descobrir el difícil ambient que vivia la capital, degut a la violència generalitzada propiciada pel govern. El 15 d´octubre de 1974 Romero va ser nomenat bisbe de Santiago de María i el juny de 1975, es va produir el cas anomenat dels "Tres Carrers", on un grup de llauradors que tornaven d´una celebració litúrgica van ser assassinats, amb l´excusa que eren elements subversius i armats. Després es va saber que les seues úniques "armes" eren les Bíblies que els llauradors portaven sota el braç.
En aquell ambient de violència i d´injustícia, el 3 de febrer de 1977, Òscar Romero va ser nomenat arquebisbe de San Salvador. El 12 de març següent, amb l´assassinat del P. Rutilio Grande, Romero es convertí en veu dels qui no tenien veu per defensar la dignitat dels pobres. Les seues homilies eren una denúncia profètica de les atrocitats del govern del Salvador i de l´oligarquia econòmica. Per això l´arquebisbe Romero va començar a rebre anònims i amenaces, convertint-se d´aquesta manera en signe de l´Església perseguida al Salvador.
Després de l´assassinat del P. Rutilo Grande, van ser massacrats altres capellans i nombrosos laics cristians i Romero se´n va adonar del perill que corria, però no per això deixà de parlar amb llibertat i amb valentia. Així, denuncià l´extrema pobresa del poble, la injustícia que patien els llauradors que no tenien terra i les dificultats dels treballadors per organitzar-se i defendre els seus drets.
L´arquebisbe Romero denuncià també la crisi econòmica, condemnà el capitalisme i l´estat totalitari del govern del Salvador i la violència que els militars toleraven i propiciaven.
El 23 de març de 1980, la seua última homilia, valenta com totes les que feia Romero, va ser considerada com la seua sentència de mort, degut a la duresa i la claredat amb que va denunciar l´opressió i la violència de la dictadura militar. L´endemà, el 24 de març, l´arquebisbe Romero era assassinat mentre celebrava l´Eucaristia en la capella de l´Hospital de la Divina Providència. La seua sang es va mesclar amb la sang redemptora del Crist i per això va esdevindre màrtir de la fe i de la justícia. Romero, que s´havia entregat a Déu en l´ordenació presbiteral, s´entregà totalment en el seu martiri, com a símbol de reconciliació i de fraternitat.
El pensament i el compromís de l´arquebisbe Òscar Romero amb el seu poble, a favor de la justícia i de la llibertat i de denúncia de la violència i del terror del govern del Salvador, els podem descobrir a través de les homilies que va fer, així com també de les Cartes Pastorals que escrigué i del seu Diari.
La seua denúncia profètica va fer de Romero un testimoni de la veritat i de la justícia i per això va ser beatificat com a testimoni de l´Evangeli, el 23 de maig de 2015.
El bisbe màrtir Romero és llum de les nacions i sal de la terra i per això la seua memòria és viva, com a consol per als pobres i per als marginats. La denúncia profètica de Romero, malgrat les amenaces que rebia, era per a ell un deure i així defensà l´Església i el seu poble. Per a Romero, "el cel havia de començar a la terra" i l´alliberament que proclamava enfront de l´opressió dels poderosos, es fonamentava en Jesucrist. Per això va defendre la dignitat dels més indefensos, oprimits pel govern del Salvador.
En la seua opció pels pobres i per la justícia, la seua caritat pastoral l´infonia una fortalesa extraordinària per denunciar la violència i l´opressió que patia el seu poble.
Bisbe amb "olor a ovella", home de profunda fe i d´esperança ferma, Romero és una benedicció per a l´Església i per al nostre món, ja que és signe de reconciliació i de pau, pel fet de vessar la seua sang en defensa del Regne i del poble salvadorenc.
La seua beatificació, incomprensiblement frenada des del Vaticà durant molts anys perquè Romero va ser acusat de subversiu, va ser possible gràcies a l´impuls del primer papa llatinoamericà, que així ens presentava el primer arquebisbe màrtir llatinoamericà després del Vaticà II, com a model en el seguiment de Jesucrist. Per això el papa Francesc va definir Romero com a "bisbe i màrtir, pastor segons el cor de Crist, evangelitzador i pare dels pobres i testimoni heroic del Regne de Déu".
Com va dir de Romero el també màrtir Ignacio Ellacuría, "els seus ulls van vore la veritat i se li va revelar què significava ser apòstol al Salvador: significava ser profeta i màrtir".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada