Aquest va ser el desficaci (un altre més) de la Sra. Bonig pel que fa
a trobar una ‘solució’ al plurilingüisme. En la trobada de l’11 d’agost
amb el Molt Honorable President Puig, cap de govern del País Valencià,
la Sra. Bonig va exposar que una alternativa al plurilingüisme seria ‘deixar en mans de les famílies el nivell d’aprenentatge del valencià’. La Sra. Bonig, en un moment d’il·luminació, ha presentat al President Puig com a alternativa al plurilingüisme un model ‘revolucionari’ i ‘avançat’, per a les zones castellanoparlants, on el reforç del valencià siga ‘voluntari’ i d’aquesta manera no ‘s’impose a les famílies’.
Em sembla una idea excel·lent. Que els pares puguen triar per als
seus fills el model i el nivell de llengua que vulguen que aprenguen els
alumnes. Només hi ha una qüestió no resolta. Si els pares poden triar
per als seus fills el nivell d’aprenentatge del valencià, supose que per
la mateixa raó, els pares (i per què no ho poden decidir directament
els alumnes tot sols?) també haurien de poder triar el nivell
d’aprenentatge de l’anglès, de les ciències socials, de la geografia, de
les matemàtiques i de les ciències naturals.
Amb aquesta idea ‘revolucionària’, la Sra. Bonig s’hauria
carregat el currículum escolar o el pla d’estudis, perquè les famílies,
elles i ningú més, decidirien el nivell d’aprenentatge dels seus fills.
Un altre problema afegit seria quan en una mateixa aula, unes famílies
decidiren que els seus fills estudiaren integrals i unes altres famílies
decidiren que això no val la pena.
Amb l’argument de la Sra. Bonig podríem començar amb les
matemàtiques. Els nostres fills han d’estudiar la suma i la resta, però
no la multiplicació. I per a la divisió i les arrels quadrades o les
integrals, ja farem una comissió de pares a veure si cal que aquests
conceptes entren en el nivell d’aprenentatge o no. Els alumnes haurien
de fer àlgebra però no trigonometria, perquè som els pares que decidim
el nivell d’aprenentatge de les matemàtiques. Pel que fa a la natura, no
caldria estudiar les cèl·lules procariòtiques (si no tenen nucli per a
què estudiar-les?) sinó només les eucariòtiques. Tampoc caldria estudiar
ni el cervell, ni el cerebel humà, perquè per a l’ús que fan alguns de
les neurones, els alumnes s’ho poden estalviar. Tampoc caldria estudiar
la botànica, ja que un estiu i un altre se’ns cremen els boscos i per
això mateix no cal perdre el temps estudiant les plantes.
Pel que fa a la geografia, cal que els alumnes estudien bé la
comunitat autònoma de Madrid i també la de Castella la Manxa i la de
Castella la Vella. No cal que els llibres ens parlen de la geografia del
País Valencià (perdó, de la Comunidad Valenciana) perquè com els
nostres xiquets i xiquetes ja viuen ací, ja ho descobriran.
Pel que fa a la literatura, caldria potenciar sobretot la literatura
castellana, perquè pel fet que els nostres xiquets parlen valencià, se
senten discriminats, ja que no tenen la llengua de Cervantes com a
llengua habitual, com passa a Sevilla o a Salamnca, que tenen la sort de
viure com a persones normals i no com els nostres xiquets que no saben
parlar castellà com Déu mana. Per tant, pel que fa al valencià, només
que aprenguen a dir quatre coses en la llengua d’ací (no cal massa) per
així poder fer un sainet i cantar el PeraofrenarnovesglòriesaEspanya, ja anem bé.
La Sra. Bonig, que deu haver aprés aquest nou model docent a Finlàndia, vol que l’aprenentatge del valencià siga ‘voluntari’ i que el decidisquen els pares.
Al desembre, la Sra. Bonig serà premiada amb el Nobel de Física, de
Química i de Literatura! I gràcies a ella s’instaurarà un Nobel de
Pedagogia, que evidentment en la primera convocatòria serà per a la Sra.
Bonig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Juan Cotino, ‘màrtir de la fe” (Castelló Notícies, 18/04/2024)
És un deure de l’Església pregar pels difunts. Per tots els qui han mort, siguen qui siguen. I per això el 13 de juliol de 2020, a la parr...
MONTSERRAT
-
Aquest va ser el consell que donà el papa als participants en el congrés, “ Viure amb plenitud l’acció litúrgica ”, que organitzà el Pont...
-
Fa uns dies, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, (convidat pel professor Diego Solà), vaig fer una confe...
-
En la seua homilia, el 31 de desembre passat, amb motiu de la festa de l’Estendard, el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, va fer una d...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada