Misericordia et misera (LEVANTE-EMV, 02/12/2016)

El diumenge 20 de novembre, en la clausura a Roma del Jubileu de la Misericòrdia, el papa Francesc ens va fer el regal de la Carta Apostòlica, "Misericordia et misera", per remarcar la dimensió del perdó de Déu.
Misericòrdia i misèria són dues paraules que Sant Agustí va utilitzar per tal de comentar la trobada de Jesús amb la dona adúltera ( Jo 8:1-11), on el profeta de Natzaret, no només no va condemnar aquella dona, sinó que la mirà amb amor misericordiós. Aquesta pàgina de l´Evangeli és com la imatge de l´Any Sant de la Misericòrdia, ja que expressa la bondat i d´un Déu que perdona perquè estima. O que estima perdonant. Com diu el papa en aquesta Carta Apostòlica, "al centre no apareix la Llei i la justícia, sinó l´amor de Déu que sap llegir el cor de cada persona". Amb aquest text tan entranyable, el papa ens vol fer vore que l´Església, com va fer Jesús, ha de mirar la misèria humana amb compassió i tendresa, sense condemnes, sense exclusions, sense judicis. I és que, com diu el papa Francesc a propòsit d´aquest fragment de l´Evangeli, "la misèria del pecat ha estat revestida per la misericòrdia de l´amor". Amb la seua mirada, Jesús (i així ho ha de fer també l´Església) ajudà aquella dona "a mirar el futur amb esperança". Per això, com remarca el papa, "el perdó és el signe més visible de l´amor del Pare". I és que la misericòrdia és "l´acte de gratuïtat del Pare", ja que és "un amor incondicional i immerescut".

La misericòrdia, com ens diu el papa Francesc en aquesta Carta Apostòlica, "és l´acció concreta de l´amor, que perdonant transforma i canvia la vida".

Al llarg de la Sagrada Escriptura, la misericòrdia es manifesta com l´atribut de Déu de moltes maneres i en diverses ocasions (Ex 34:6, ) i és aquesta misericòrdia la que Déu concedeix per sempre (Ps 136).
És evident que la misericòrdia de Déu "suscita alegria", ja que amb ella "el cor s´obri a l´esperança d´una vida nova".

Si bé "el futur sembla estar en mans de la incertesa", en una cultura "dominada per la tècnica", que multiplica "les formes de tristesa i de soledat en la que viuen les persones", la misericòrdia de Déu obri en nosaltres un horitzó d´esperança. Per això el papa demana que en l´Església hi hagen "testimonis d´esperança i de l´autèntica alegria".

El papa, que ens convida al goig, com ho va fer Sant Pau (Fl 4:4 i 1Te 5:16), ens demana que davant la mirada amorosa de Déu, "no restem indiferents", pel fet que "ella canvia la vida" dels creients.

El papa ens encoratja a celebrar la misericòrdia de Déu en els sagraments de la reconciliació i de la unció dels malalts, que són sagrament de perdó i per tant de curació. Concretament, el papa demana als ministres d´aquests sagraments, que "siguen acollidors de tothom, testimonis de la tendresa paterna i sol·lícits a ajudar" els qui demanen la reconciliació. I és que "no hi ha cap pecat que la misericòrdia de Déu no puga destruir".

El papa insisteix en aquest text en la missió de consol que l´Església ha de tindre amb la fragilitat humana, ja que "la misericòrdia de Déu té també el rostre de la consolació" (Is 40:1).

El papa ens demana que com a creients en Jesús, "no ens deixem robar l´esperança que prové de la fe en el Senyor Ressuscitat" i que la "porta de la misericòrdia del nostre cor, estiga sempre oberta", per així "desterrar la indiferència i la hipocresia". Finalment, en aquesta Carta Apostòlica el papa institueix en tota l´Església, el diumenge XXXIII de l´any litúrgic, la Jornada Mundial dels Pobres.

Amb aquest text, el papa ens convida a viure el perdó dels uns als altres, i a fer-ho amb alegria, escoltant més que parlant, perdonant sense condemnar i acollint sense excloure ningú.