El passat dia 1 s´acompliren cent anys de la mort del Germà Carles de Foucault, un home ple de l´Esperit del Senyor, pobre entre els pobres i testimoni del Regne.
El G. Carles va nàixer el 15 de setembre a Estrasburg, al si d´un família de la noblesa. Orfe de pare i de mare als sis anys, va ser educat, juntament amb la seua germana, pel seu iaio, el coronel de Morlet. Carles, que va viure una infància trista, va fer els estudis primaris a Estrasburg mateix i des del 1871, a l´institut de Nancy.
De naturalesa inquieta i ardent, Carles, que va viure una joventut difícil, va perdre la fe als 16 anys, passant una temporada llarga, més de 12 anys, amb una total indiferència religiosa. En adquirir la majoria d´edat, Carles va rebre una gran herència, que va dilapidar amb una vida frívola i dissoluta.
El 1881 va ingressar a l´Escola Militar de Saint-Cyr, i com a subtinent va ser destinat a Àfrica. El 1882 va demanar permís per fer un viatge i estudiar els àrabs, però com que li va ser denegat, va deixar l´exèrcit. Va viatjar pel Marroc disfressat de rabí jueu i en onze mesos recorregué gairebé 3000 quilòmetres per un terreny desconegut. Degut al seu treball, la Societat Geogràfica de París li concedí la medalla d´or d´aquesta associació. El relat dels seus viatges, del 1883 al 1884, amb les dades que va recollir, les va publicar en l´obra "Reconnaissance au Maroc".
La vida de Carles de Foucauld va experimentar un canvi profund gràcies a aquella experiència a través del Marroc, ja que els mesos passats en aquell viatge l´ajudaren a purificar-se interiorment. I és que el contacte amb la soledat del desert i la fe que va poder vore en els musulmans, impactaren fortament Carles. Per això la inquietud religiosa tornava una i una altra vegada al cor de Carles, cosa que va provocar la seua conversió, ajudat pel P. Huvelin, que seria el seu acompanyant espiritual i per la seua cosina la Sra. De Bondy. La lògica de la fe en l´amor, portà Carles a un camí de recerca en la imitació de Jesús, pobre i humil.
cosina la Sra. De Bondy. La lògica de la fe en l´amor, portà Carles a un camí de recerca en la imitació de Jesús, pobre i humil.
El desembre de 1888 Carles pelegrinà a Terra Santa, i aquest viatge l´ajudà a descobrir la pobresa en el misteri de Natzaret. D´ací que el gener de 1890 ingressà en el monestir trapenc de la Mare de Déu de les Neus, des d´on fou enviat al priorat d´Akbes, a Síria, una fundació molt pobra, on Carles passà 6 anys.
L´octubre de 1896 Carles fou enviat a estudiar Teologia al Col·legi Romà. I va ser quan estava a punt de fer la seua professió solemne com a monjo de la Trapa, que l´abat general acceptà la vocació de Carles a una vida oculta en la pobresa i la soledat, per la qual cosa deixà el monestir i es traslladà a Terra Santa com a ajudant de les clarisses de Natzaret. Allí es lliurà per complet a la contemplació i a la pobresa, imitant a Jesús, pobre i humil.
Carles començà a treballar en la redacció de la Regla dels Germanets del Sagrat Cor de Jesús. El 1900 intentà, sense èxit, establir-se com a ermità a la muntanya de les Benaurances. Un temps després se n´anà a França, on el 9 de juliol de 1901, a Viviers, va ser ordenat prevere.
Després de la seua ordenació pensà establir-se al Marroc, però finalment ho va fer a Beni-Abbés, al sud d´Argèlia, on convisqué amb els més abandonats d´aquella zona. A Beni-Abbés, Carles portà a terme la seua vocació de soledat i de silenci, de treball, de pobresa i de pregària, a l´estil de Natzaret, en el servei als més pobres. Carles passava llargues hores d´adoració a l´Eucaristia, esdevenint germanet de tothom i acollint els pobres i els malalts, sense fer cap diferència per raó de religió o de raça. Carles va voler encarnar l´amor en la seua vida, en el servei als pobres i als abandonats per mitjà de l´amistat i del testimoni silenciós, compartint la condició social dels pobres, el treball manual i l´ajuda incondicional a tots els qui necessitaven d´ell.
Atret pel desig de conèixer les tribus Tuaregs, el 1905, Carles s´instal·là a Tamarasset, en el cor del Sahara. Per tal de preparar el camí dels futurs missioners, durant 11 anys Carles portà a terme una enorme tasca lingüística. Va realitzar tres viatges a França per posar en marxa una associació de laics amb finalitat missionera.
L´1 de desembre de 1916, ara fa 100 anys, traït per un home al qual Carles havia ajudat, va ser empresonat i assassinat d´un tret al cap. El seu cos quedà a l´arena del desert com un gra de blat que mor per donar fruit.
Carles va escriure moltes cartes, així com diversos tractats espirituals, meditacions sobre els Evangelis, projectes de fundacions i un diari personal.
El seu amor a Jesús, ple de tendresa el portà a la contemplació per mitjà de la pobresa i la humilitat. I la seua obra s´escampà per l´Església, ja que el 1933 començaren a nàixer les primeres fraternitats que recolliren l´esperit del G. Carles de Foucauld, un home de Déu que va ser beatificat pel papa Benet XVI el 13 de novembre de 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada