"Voy dispuesto a aprender gallego y a utilizarlo" (LEVANTE-EMV, 17/05/2016)

Aquestes eren les paraules del nou pastor del bisbat de Mondonyedo-El Ferrol, Luis Ángel de la Heras, que va ser consagrat nou bisbe d´aquesta diòcesi, a la catedral de Mondonyedo, el dissabte 7 de maig. Nascut a Segòvia el 1963, i antic president de la Confer, aquest castellà i religiós claretià, arribà a Galícia amb la voluntat de practicar la inculturació, com hauria de ser normal en cadascun dels pastors que són enviats a qualsevol diòcesi. Com ho fan els missioners que van a Àfrica o a Llatinoamèrica. O és que com molt encertadament manifestà Luis Ángel de las Heras, "un dels dinamismes missioners i pastorals propis de l´Església és la inculturació que, evidentment, inclou la llengua".

Aquest antic capellà de Vallecas, on durant anys va ajudar els jóvens que volien deixar la droga, diu una cosa ben interessant i de sentit comú en defendre la inculturació de l´Església en la llengua de cada poble. Desgraciadament al País Valencià, la nostra Església continua marginant la llengua dels cristians valencians.

Amb motiu de la concessió del Doctorat Honoris Causa al P. Josep Massot, el 15 d´abril, l´amic Rafa Roca li va fer una entrevista en la qual aquest monjo manifestava com "les diòcesis valencianes no han sabut trobar el camí per aplicar la normativa del Concili Vaticà II sobre les llengües vernacles a la litúrgia". El P. Massot recordava que "al Congrés Litúrgic que vam fer a Montserrat el 1965, es va parlar llargament del tema, i hi va vindre Manuel Sanchis Guarner i algun altre intel·lectual valencià". Desgraciadament, "l´únic bisbe que hi va assistir va ser el doctor Pont i Gol, que aleshores era al bisbat de Sogorb-Castelló". Cap altre bisbe no es va interessar per la inculturació de l´Església Valenciana. I hui, 51 anys després d´aquell Congrés, la situació de l´Església Valenciana en relació a la nostra llengua és la mateixa que el 1965, amb la dificultat, a més, que no tenim cap bisbe com Pont i Gol, sensibilitzat amb la cultura del nostre País.

La intenció del nou bisbe de Mondonyedo-El Ferrol d´aprendre gallec, va ser una experiència que ja la van viure fa uns anys amb el bisbe Carlos Osoro, que també va prometre aprendre i utilitzar el valencià, i que es va reduir a una bona voluntat que acabà en no res. I per això, i a excepció d´unes poques parròquies, degut a l´esforç i a la voluntat dels capellans, l´Església del País Valencià continua marginant la llengua pròpia dels cristians valencians. Una llengua que fins i tot és valorada pel papa Francesc, ja que el passat dia 8, amb motiu de la Jornada de Comunicacions Socials, el papa va escriure una nota, traduïda al català i per això mateix, al valencià, i a més de 30 llengües, per agrair les pregàries que li arriben per mitjà de les xarxes socials. La nota, i els qui vulguen diferenciar el català del valencià poden comparar les paraules "diferents" que hi ha en aquest text, diu així: "A tu, que des de la gran comunitat digital, em demanes benediccions i pregàries, et vull dir: tu seràs el do preciós de la meva pregària al Pare. I no t´oblidis de pregar per mi i perquè jo sigui servidor de l´Evangeli de la Misericòrdia".
De les 45 paraules d´aquesta nota, només 4 d´elles són diferents en la versió catalana i en la valenciana: et, meva, oblidis i sigui. Això vol dir que només hi ha un 8,8% de paraules diferents. Algú pot dubtar encara de la unitat de la llengua? Si l´arquebisbe Cañizares posava com a dificultat per a utilitzar el valencià la falta de consens, un 91,2% de paraules exactament iguals en la versió valenciana i en la catalana, ¿no és una prova del consens, que demostra la unitat del valencià i del català? ¿No hi ha paraules diferents entre el castellà de Burgos, el de Bogotà i el de l´Habana? I qui nega la unitat del castellà en aquests països? I per què es nega la unitat de la nostra llengua i l´Església continua ignorant-la? Un misteri més gran que el de la Santíssima Trinitat.