El dissabte 30
d’abril vaig assistir a Barcelona a una Jornada organitzada per la Fundació
Claret, el Grup Sant Jordi en defensa dels Drets Humans i Justícia i Pau.
Aquesta Jornada o Simposi, que tenia per títol: “Catalunya, aconfessional o laica?”, s’organitzava en vista a una
futura Constitució per a una República Catalana.
Després d’unes
paraules de benvinguda del P. Màxim Muñoz, l’acte començà amb una ponència
d’Eduard Ibàñez, doctor en Dret Penal i director de Justícia i Pau, sobre la
llibertat religiosa com a dret humà universal. La segona de les ponències va
anar a càrrec de mossèn Antoni Matabosch, de la Fundació Joan Maragall, que
explicà els models d’Estats en relació al fet religiós. Però la part més
interessant de la Jornada va consistir en una taula rodona sobre la llibertat
religiosa, amb la participació de Fernando Sánchez del PP, Ferran Pedret, del
PSC, Marta Rovira, d’ERC, Jordi Cuminal, de CDC i Lluís Rabell de CSQP. Cal dir
que Ciudadanos va declinar la invitació que se li va fer i la CUP no hi va
respondre.
Tots els
participants en el debat o taula rodona van coincidir, amb matisos, en el
respecte a la llibertat religiosa i de consciència. Així Fernando Sánchez, del
PP, va defendre una “neutralitat
cooperativa” en “l’aconfessionalitat
de l’Estat”. Ferran Pedret, del PSC, defensà que el fet religiós “es puga viure plenament, sense
circumscriure’l a l’àmbit privat”. Lluís Rabel, de CSQP, va optar per la “laïcitat”. Jordi Cuminal, de CDC, demanà
per a la futura República Catalana no caure “ni en el nacionalcatolicisme ni en l’anticlericalisme”. Finalment,
Marta Rovira, d’ERC, defensà “una
laïcitat oberta”, que “en cap cas
s’ha d’entendre com a laïcisme”.
Carmena, Navarro, Rivera i Iglesias en el funeral per les víctimes del terratrèmol de l'Equador
Però el qui va sorprendre més l’auditori va
ser el diputat i president del grup parlamentari Catalunya sí que es pot, Lluís
Rabell. El Sr. Rabell va al·ludir el cas de França, on en determinades
circumstàncies, i per això ho va criticar, la laïcitat s’ha convertit en una
religió d’Estat, “la qual cosa en
perverteix profundament el sentit”, com va dir aquest diputat. Per al Sr.
Lluís Rabell, la laïcitat, que “és
l’afirmació original de la necessitat de separar l’esfera religiosa de l’esfera
pública”, s’ha vist pervertida per “determinades
disposicions que han impedit l’expressió de la fe religiosa i les conviccions
personals en determinats àmbits”. D’ací que el diputat Rabell posara com a
exemple d’aquesta perversió, la prohibició a les xiquetes musulmanes de portar
vel a l’escola. Això és una contradicció, com digué el diputat Rabell, perquè “és l’escola que ha de ser laica, no els
alumnes”. El diputat Rabell afegí també que “la laïcitat ha estat l’afirmació de superioritat moral de determinats
sectors de la societat”. I això ho qualificà com una manifestació “de racisme”.
El diputat Lluís
Rabell expressà el seu agraïment als escolapis, “jo que sóc profundament ateu i de tradició marxista”, i reconegué
que al llarg de la seua vida, “sempre hi
havia companys cristians en les lluites clandestines”. També va recordar
davant de tothom que “un capellà em va
ensenyar a pensar”.
El diputat Rabell
manifestà que a part de les arrels cristianes, Catalunya també tenia altres
arrels, “ho dic en condició de descendent
de jueus conversos”. Rabell explicà que “la meua dona és una jueva que ha viscut en un entorn àrab” i que “la seua llengua materna és el judeoàrab”.
Ens explicà també que els seus fills “són
ateus i coneixen perfectament què és la religió cristiana, la tradició jueva i
saben què és festejar el Ramadà”. Per això demanà que no confonguem “l’analfabetisme religiós, és a dir, el
desconeixement de la seua història, dels seus valors, de les conviccions que
transmet la religió, amb el fet d’adherir-s’hi”, ja que “són dues coses diferents”. Una bona
reflexió la del Sr. Rabell en aquest debat sobre l’Estat aconfessional o laic.
Els participants en
aquesta taula rodona es van anticipar uns dies al que va dir el papa Francesc
en una entrevista al diari francès La Croix, aquesta setmana passada, quan
declarà que “un Estat ha de ser laic”.
D’aquesta manera el papa apostava per “una
sana laïcitat”, que acompanyada d’una sòlida llei, “puga garantir la llibertat religiosa”, ja que, com reconegué el
papa Francesc, “els Estats confessionals
acaben malament”.
Les ponències i la
taula rodona es pot trobar a l’enllaç: “Simposi de la
Fundació Claret “Catalunya, aconfessional o laica?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada