Aquest refrany ens recorda la festa de les Creus, tan populars al nostre País, amb la benedicció dels termes, cada 3 de maig, i l´ornamentació amb flors de les creus que els veïns posen als carrers .
Aquesta festa de la Invenció o del Trobament de la Santa Creu, commemora la tradició del trobament de la Creu de Jesús per Santa Elena, el 326. En l´actualitat, la litúrgia de l´Església ha traslladat la festa de la Santa Creu al 14 de setembre, tot i que als pobles encara continua celebrant-se, degut a la seua dimensió popular i festiva. I és que hi ha documents antics, des del segle XVIII, que ens parlen de la celebració popular de la Santa Creu, amb l´ornamentació de les creus amb flors que es posaven als carrers i places dels pobles.
El Divendres Sant, el papa durant el Via Crucis al Coliseu de Roma, va fer una pregària centrada en la Creu de Jesús, "símbol de l´amor diví, icona del suprem sacrifici, instrument de mort i via de resurrecció". I és que la Creu del Senyor ha esdevingut "signe d´obediència i estendart de la victòria".
El papa ens recordava que la Creu de Jesús, hui ornada de flors a tants carrers i a tantes places del País Valencià, la veiem "alçada en els nostres germans assassinats, cremats vius, degollats i decapitats per les bàrbares espases, pel silenci infame". La persecució dels cristians a Síria, Iraq o a d´altres països, ens recorda que la Creu de Crist és present enmig nostre en "els rostres dels xiquets, de les dones, de les persones extenuades que fugen de la guerra i de la violència i que amb freqüència només troben la mort i tants Pilats que es llaven les mans".
La Creu la continuem veient hui en "els perseguits per la fe que donen testimoni autèntic de Jesús i de l´Evangeli".
La Creu la continuem veient hui en "els perseguits per la fe que donen testimoni autèntic de Jesús i de l´Evangeli".
També veiem la Creu, com deia el papa, en "els doctors de la lletra i no de l´esperit, que en compte d´ensenyar la misericòrdia i la vida, amenacen amb el càstig i la mort i condemnen el just".
També trobem la Creu del Senyor en "els ancians abandonats pels seus familiars, en els discapacitats, en els qui passen fam, en els descartats per la nostra societat egoista i hipòcrita".
El papa ens recorda que la Creu de Jesús també la trobem "en el nostre mar Mediterrani i en l´Egeu, convertits en un insaciable cementeri, imatge de la nostra consciència insensible i anestesiada".
I al costat de tantes desgràcies i injustícies, la Creu del Senyor es fa present també en "les persones justes i bones, que fan el bé sense buscar l´aplaudiment o l´admiració dels altres". I encara, "en els ministres fidels i humils que il·luminen la foscor de la nostra vida".
La Creu del Senyor hui la podem descobrir en "el rostre de les religioses i dels consagrats (els bons samaritans), que ho deixen tot per embenar les nafres de la pobresa i de la injustícia".
La Creu del Senyor hui la podem descobrir en "el rostre de les religioses i dels consagrats (els bons samaritans), que ho deixen tot per embenar les nafres de la pobresa i de la injustícia".
La Creu del Senyor, deia el papa el Divendres Sant, també la veiem en "les famílies que viuen amb fidelitat i fecunditat la seua vocació matrimonial".
Finalment la Creu de Jesús la trobem "en els somiadors que viuen amb un cor d´infant i treballen per fer un món millor, més humà i més just".
La festa del Crist del Grau, anomenat familiarment el "Negret", que se celebra hui, ens recorda l´arribada per mar d´aquesta santa imatge als Poblats Marítims de València, el 1411, i ens fa present tots els qui també arriben per mar a Europa, buscant una vida digna. En Jesús, en el "Negret", i en totes les creus ornades de flor que vorem hui als carrers del País Valencià, descobrim, com deia el papa Francesc, que "l´alba del sol és més forta que la foscor de la nit" i també, que "l´aparent victòria del mal s´esvaeix davant la tomba buida". I és que la resurrecció del Senyor que celebrem en aquest temps de Pasqua, ens fa present el triomf de Jesús damunt la mort i el pecat.
La festa del Crist del Grau, anomenat familiarment el "Negret", que se celebra hui, ens recorda l´arribada per mar d´aquesta santa imatge als Poblats Marítims de València, el 1411, i ens fa present tots els qui també arriben per mar a Europa, buscant una vida digna. En Jesús, en el "Negret", i en totes les creus ornades de flor que vorem hui als carrers del País Valencià, descobrim, com deia el papa Francesc, que "l´alba del sol és més forta que la foscor de la nit" i també, que "l´aparent victòria del mal s´esvaeix davant la tomba buida". I és que la resurrecció del Senyor que celebrem en aquest temps de Pasqua, ens fa present el triomf de Jesús damunt la mort i el pecat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada