Aquest és el nucli del missatge que el papa Francesc va enviar al Secretari General de l’ONU, Ban Ki-moon i a la resta de participants de la Cimera Humanitària que es va celebrar a Istanbul el 23 i 24 d’aquest mes.
En aquesta cimera va ser el cardenal Pietro Parolin, Secretari d’Estat del Vaticà, qui encapçalà la delegació de la Santa Seu a aquesta trobada, i qui llegí el missatge del Sant Pare Francesc, adreçat als dirigents internacionals.
El discurs del papa, que començà amb una salutació al president de Turquia i als organitzadors de la trobada, i en concret al Secretari General de l’ONU, expressava el seu desig perquè la cimera posara les basses per poder “alleujar els sofriments de milions de persones” que continuen patint encara hui. El papa Francesc, enmig de la indiferència i de l’egoisme de la nostra societat, va fer una crida per tal que la cimera mostrara “els seus fruits per mitjà d’una sincera solidaritat i un respecte pels drets i per la dignitat de les persones que pateixen, degut als conflictes, la violència, la persecució i els desastres naturals”.
El bisbe Santiago Agrelo
El papa denuncià, una vegada més, amb noms i cognoms, els “interessos que impedeixen trobar solucions als conflictes”, com són “el déu del diner” i també “el déu del poder”. I per això demanà un “compromís renovat per protegir cada persona, la seua dignitat i els seus drets”.
Davant la indiferència, el pessimisme i el desànim generalitzats, el papa animà els dirigents polítics a no donar-se per vençuts i a “coordinar les nostres forces i iniciatives”, tot respectant “les diferències, no discriminant sinó acollint”. Per això el clam del papa en aquesta trobada va ser molt concret: “Cap família sense llar, cap refugiat sense acolliment, cap persona sense dignitat”.
En el seu discurs, el papa va voler reconèixer “la tasca dels qui serveixen i contribueixen a consolar els sofriments de les víctimes de la guerra, dels desplaçats, dels refugiats”. Francesc demanà al Primer Món humilitat, per tal de no instal·lar-se en l’autosuficiència, i així deixar que els qui més pateixen “ens ensenyen una lliçó d’humanitat”, ja que “aprenent de les víctimes i dels qui sofreixen, serem capaços de construir un món més humà”. Per a fer possible això, el papa demanà als dirigents polítics altres mesures concretes, com canviar “el nostre estil de vida, la política, les opcions econòmiques, les conductes i les actituds de superioritat cultural”.
Camps i Barberà en la processó del Corpus
Aquest discurs del papa Francesc no ha pogut ser més adient, ja que hui diumenge celebrem la festa del Corpus Christi. I és que per als cristians, honorar el Cos de Crist és indissociable a honorar els germans, pel fet que el Senyor s’hi fa present en tots els qui pateixen. Ho deia també el papa Francesc el passat dia 18 al Vaticà, en l’audiència als pelegrins: “Ignorar el pobre és menysprear Déu”.
Per la fe, els deixebles de Jesús veiem el Cos de Crist a la custòdia, al sagrari, a la patena. Però també a les pasteres, als camps de refugiats, en els pobres que pateixen fam i en tots els qui sofreixen. ¿Per això, de què ens servirà adorar el Cos de Crist present en el Sagrament de l’altar, si menyspreem, oblidem o maltractem el seu cos, present en els més dèbils de la nostra societat? ¿De què ens servia que les autoritats del Govern Valencià i de l’Ajuntament de València anaren a la processó del Corpus, si després menyspreaven les víctimes de l’accident del metro, deixaven desemparats els malalts dependents, marginaven els immigrants o intentaven acabar amb la nostra llengua?
Els qui s’han enriquit a costa de la gent més vulnerable (apropiant-se els diners que havien d’anar al Tercer Món) o fent negocis tèrbols amb la visita del papa Benet XVI a València, hauran de sentir les paraules de la carta de Sant Jaume: “Les vostres riqueses s’han podrit, s’ha rovellat el vostre or i la vostra plata”. I també: “El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres” (Jm 5:2-4).
Per això en la festa del Corpus és tan important la processó com viure la caritat, entesa aquesta paraula en el seu sentit original: l’amor a l’altre, la sol·licitud pels qui pateixen, la fraternitat i la solidaritat amb els més dèbils de la nostra societat.
En aquesta cimera va ser el cardenal Pietro Parolin, Secretari d’Estat del Vaticà, qui encapçalà la delegació de la Santa Seu a aquesta trobada, i qui llegí el missatge del Sant Pare Francesc, adreçat als dirigents internacionals.
El discurs del papa, que començà amb una salutació al president de Turquia i als organitzadors de la trobada, i en concret al Secretari General de l’ONU, expressava el seu desig perquè la cimera posara les basses per poder “alleujar els sofriments de milions de persones” que continuen patint encara hui. El papa Francesc, enmig de la indiferència i de l’egoisme de la nostra societat, va fer una crida per tal que la cimera mostrara “els seus fruits per mitjà d’una sincera solidaritat i un respecte pels drets i per la dignitat de les persones que pateixen, degut als conflictes, la violència, la persecució i els desastres naturals”.
El bisbe Santiago Agrelo
El papa denuncià, una vegada més, amb noms i cognoms, els “interessos que impedeixen trobar solucions als conflictes”, com són “el déu del diner” i també “el déu del poder”. I per això demanà un “compromís renovat per protegir cada persona, la seua dignitat i els seus drets”.
Davant la indiferència, el pessimisme i el desànim generalitzats, el papa animà els dirigents polítics a no donar-se per vençuts i a “coordinar les nostres forces i iniciatives”, tot respectant “les diferències, no discriminant sinó acollint”. Per això el clam del papa en aquesta trobada va ser molt concret: “Cap família sense llar, cap refugiat sense acolliment, cap persona sense dignitat”.
En el seu discurs, el papa va voler reconèixer “la tasca dels qui serveixen i contribueixen a consolar els sofriments de les víctimes de la guerra, dels desplaçats, dels refugiats”. Francesc demanà al Primer Món humilitat, per tal de no instal·lar-se en l’autosuficiència, i així deixar que els qui més pateixen “ens ensenyen una lliçó d’humanitat”, ja que “aprenent de les víctimes i dels qui sofreixen, serem capaços de construir un món més humà”. Per a fer possible això, el papa demanà als dirigents polítics altres mesures concretes, com canviar “el nostre estil de vida, la política, les opcions econòmiques, les conductes i les actituds de superioritat cultural”.
Camps i Barberà en la processó del Corpus
Aquest discurs del papa Francesc no ha pogut ser més adient, ja que hui diumenge celebrem la festa del Corpus Christi. I és que per als cristians, honorar el Cos de Crist és indissociable a honorar els germans, pel fet que el Senyor s’hi fa present en tots els qui pateixen. Ho deia també el papa Francesc el passat dia 18 al Vaticà, en l’audiència als pelegrins: “Ignorar el pobre és menysprear Déu”.
Per la fe, els deixebles de Jesús veiem el Cos de Crist a la custòdia, al sagrari, a la patena. Però també a les pasteres, als camps de refugiats, en els pobres que pateixen fam i en tots els qui sofreixen. ¿Per això, de què ens servirà adorar el Cos de Crist present en el Sagrament de l’altar, si menyspreem, oblidem o maltractem el seu cos, present en els més dèbils de la nostra societat? ¿De què ens servia que les autoritats del Govern Valencià i de l’Ajuntament de València anaren a la processó del Corpus, si després menyspreaven les víctimes de l’accident del metro, deixaven desemparats els malalts dependents, marginaven els immigrants o intentaven acabar amb la nostra llengua?
La cimera d'Istanbul
Els qui s’han enriquit a costa de la gent més vulnerable (apropiant-se els diners que havien d’anar al Tercer Món) o fent negocis tèrbols amb la visita del papa Benet XVI a València, hauran de sentir les paraules de la carta de Sant Jaume: “Les vostres riqueses s’han podrit, s’ha rovellat el vostre or i la vostra plata”. I també: “El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres” (Jm 5:2-4).
Per això en la festa del Corpus és tan important la processó com viure la caritat, entesa aquesta paraula en el seu sentit original: l’amor a l’altre, la sol·licitud pels qui pateixen, la fraternitat i la solidaritat amb els més dèbils de la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada