Aquest era el títol
d’un article, aparegut fa uns dies, de l’amic Jordi Llisterri, on feia vore que
en aquest debat que s’ha reobert al si de l’Església, no és el mateix la
diaconia femenina que les diaconesses. La qüestió del diaconat de les dones està
novament d’actualitat, pel fet que el papa Francesc, el dijous 12, en una
trobada amb la Unió Internacional de Superiores Generals, va admetre la
possibilitat del diaconat femení.
Cal recordar que el
tema de la diaconat de les dones, abans de l’encontre de les Superiores
Generals amb el papa, ja va entrar al Sínode sobre la Família de l’octubre
passat, en una intervenció del cardenal del Quebec, Paul-André Durocher, que
recomanà als Pares Sinodals “l’establiment
d’un procés que puga, eventualment, obrir l’accés de les dones sobre el
diaconat permanent”. El cardenal Durocher demanà a l’assemblea del Sínode l’estudi
d’aquesta qüestió, tenint en compte, com digué el cardenal quebequès, que “aquest ministeri, com diu la tradició, està
orientat no ad sacerdotium, sinó ad ministerium”, és a dir, no en vista a
l’ordenació presbiteral, sinó com un servei en l’Església. Així ho afirmava el
Vaticà II en el número 29 de la Constitució Lumen
gentium, quan diu: “En el grau
inferior de la Jerarquia hi ha els diaques, que reben la imposició de les mans,
no en vista al sacerdoci, sinó al ministeri”.
De fet, la paraula
diaconia o diaconat vol dir servei, i ja els Fets dels Apòstols narren la
institució dels set diaques, en aquest cas, tots hòmens (Ac 6:1-6) per ajudar
els apòstols en la distribució de les almoines. Va ser Esteve i sis hòmens més,
que foren presentats als apòstols, “i
aquests, després d’haver pregat, els imposaren les mans”. D’aquesta manera,
mentre que els apòstols es reservaven el ministeri de la predicació de la
Paraula de Déu, els diaques estaven encarregats d’ajudar econòmicament als
necessitats (Ac 6:2).
Però a més dels
diaques hòmens, tots sabem que als orígens del cristianisme hi havia també
diaconesses, com queda palès a la Carta als Romans: “Vos recomane Feba, germana nostra, que és diaconessa de l’Església de
Cencrees” (Rm 16:1-2).
Amb el temps, el
diaconat es va convertir, llevat del cas dels diaques permanents, en un pas previ
de cara a l’ordenació presbiteral. Cal recordar que la diferència entre el
prevere i el diaca està en el fet que el prevere pot celebrar l’Eucaristia i el
sagrament de la reconciliació, a més del baptisme, la unció dels malalts i el
matrimoni, i en alguns casos, la confirmació. Pel contrari, els diaques no
poden celebrar ni l’Eucaristia ni tampoc el sagrament de la reconciliació .
Ja abans de la
intervenció pública del cardenal Durocher al Sínode del passat mes d’octubre,
el cardenal Carlo Mª Martini, un prestigiós biblista i arquebisbe de Milà, recordà
(en demanar fa uns anys la revisió del paper de la dona en les comunitats
cristianes) que “en la història de
l’Església hi hagueren diaconesses”, i per
tant l’Església podia “pensar en
aquesta possibilitat”. També el teòleg Karl Rhaner, el 1976, i en relació a
aquest mateix tema, era favorable al diaconat femení, i per això afirmà: “Jo sóc catòlic, i si l’Església em diu que
no ordena dones, ho admetré per fidelitat. Però si em dóna cinc raons, i totes
elles són falses, davant l’exegesi i la teologia, he de protestar”. Rahner
continuava així: “L’Església és
infal·lible en qüestió de fe i de moral; i el tema de l’ordenació de les dones
no és de fe ni de moral, sinó d’administració”.
En contra de
l’ordenació de les dones, el setembre de 2001, es pronunciava el Prefecte de la
Congregació per a la Doctrina de la Fe, Joseph Ratzinger, el futur papa Benet
XVI, quan firmà una carta, aprovada pel papa Joan Pau II, en la que es deia: “No és lícit posar en marxa iniciatives que,
d’una manera o d’altra, puguen conduir a preparar candidates a l’orde diaconal”.
El més important de
tot això és que ens trobem davant un debat obert i caldrà vore com avança. Però
el “quid” de la qüestió serà si
aquest debat porta (o no) a establir una diaconia femenina, com a servei de les
dones en l’Església, com fan tantes dones en els pobles on no hi ha prevere, o
bé s’institueixen diaconesses, amb el mateix ministeri que els diaques hòmens,
i per tant ordenades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada