Aquestes van ser les paraules del papa Francesc en l’homilia del dia 5 passat, quan comentava la lectura dels Fets dels Apòstols (4:32-37) a propòsit de la idolatria dels diners i de la cobdícia, i en contraposició a la comunió de béns a l’Església primitiva, on els primers cristians ho tenien tot en comú, i on cap d’ells ‘no deia que fóra seu res d’allò que li pertanyia’.
Les paraules de Francesc coincideixen amb la negativa de l’alcalde de València a convertir el Cap i Casal en una mena de Las Vegas, per la proposta del grup inversor ARC de construir a la Marina Reial un hotel de luxe amb un casino.
Fa quatre anys també hi hagué un intent de fer d’Orpesa una mena de Las Vegas, amb un nom tan estrafolari com Eurovegas. Tot i el suport de la Generalitat i del seu president, Alberto Fabra, que mostrava ‘su apoyo a esa propuesta’, Eurovegas no tirà avant. Incomprensiblement, Alberto Fabra afavoria aquest projecte lúdic i degradant per a les persones assegurant que ‘el Gobierno Valenciano dará toda su ayuda a Marina d’Or para que acoja Eurovegas’.
Algú em va dir imprudent o alarmista, o fins i tot irresponsable, per alegrar-me que aquest complex lúdic i turístic no vinguera a terres valencianes. I ho argumentaren amb els llocs de treball i la prosperitat que hauria portat aquesta macroempresa dedicada al joc.
Però en qüestió d’ocupació, té igual la manera com es creen llocs de treball? No hem après res després del fracàs de la construcció i de la corrupció que hi havia al darrere? Descartada la Plana Alta, semblava que Madrid o el Baix Llobregat haurien de carregar amb aquest desficaci, que, no ho oblidem, només hauria enriquit els amos capitalistes que, ells sí, haurien fet un bon negoci.
Afortunadament, el valencià Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, amb molt bon criteri, va donar a conèixer l’opinió que li mereixia Eurovegas davant la possibilitat que s’instal·lara en terrenys del bisbat.
El bisbe Agustí, un pastor senzill i sol·lícit i molt pròxim als problemes de la gent, afirmava ‘des dels criteris morals de la Doctrina Social de l’Església’, que en Eurovegas, el ‘possible benefici econòmic presenta molts dubtes, pel que fa a l’eficàcia real i a la conveniència’, ja que ‘van dirigits a l’acumulació d’un capital que queda fora i lluny del lloc on s’ha treballat’. Però sobretot, el bisbe Agustí alertava d’un negoci ‘que explota el joc d’atzar en grans proporcions, vinculat amb operacions especulatives i el foment dels diners fàcils’. Encara més: la principal objecció a aquesta macroempresa ‘és el preu humà, l’estil de vida degradant per a la persona, amb ludopaties, drogoaddiccions, dependències, depressions i la manca d’escrúpols, els abusos, el consum i la disbauxa, així com les exempcions de moltes obligacions tributàries i legals’, i també els ‘perjudicis ecològics del terreny’ on s’instal·larà aquesta empresa.
I és que la Paraula de Déu alerta els cristians del perill dels diners, i sobretot dels diners guanyats il·lícitament. Per això la Bíblia abomina els qui ‘trafiquen en guany il·lícit’ (Pr 1:19).
També la Sra. M. José Muñoz Peirats, en un excel·lent article (Levante 30 de juny de 2012) ens alertava dels perills d’Eurovegas per la corrupció i les màfies, així com per les exempcions fiscals al joc.
I és que Eurovegas hauria propiciat la ludopatia i l’explotació sexual de dones sense recursos, al voltant d’un negoci basat en el diner fàcil. Per tot això, de nou la Paraula de Déu alerta els cristians, perquè la nostra conducta ‘siga lliure de cobdícia’ (He 13:5) ja que ‘el cobejós de diner, no en té mai prou’ (Ecle 5:9).
Era Eurovegas o el nou projecte d’ARC el model que volem per a les generacions futures? Un model basat en el joc i la ludopatia? No és més lògica l’actitud del batle Joan Ribó de no voler que València imite Las Vegas amb negocis i diners fàcils?
Com deia el bisbe Agustí Cortés, no ens convenia Eurovegas (malgrat que podia haver creat ocupació) si havíem de pagar un preu humà capaç de destrossar una economia bassada en l’esforç del dia a dia i en l’honradesa del treball i de l’esforç. Per això mateix done suport totalment a l’actitud del batle Ribó de no fer de València una nova versió de Las Vegas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada