Primes i crisi econòmica (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 08/06/2014)

Fa quatre anys, a Johannesburg se celebrà el Mundial de Futbol 2010. I enguany, altra vegada tornarem a tenir un Mundial, ara al Brasil.

La popularitat d’aquest esport és tan elevada (amb uns nivells d’audiència desorbitada i amb uns negocis pels drets de TV, publicitat i marques) que l’antic entrenador del Liverpool, Bill Shankly, va arribar a dir: “El futbol no és una qüestió de vida o mort; és molt més important”. 

L’encontre esportiu a Johannesburg va ser possible gràcies (en bona part) a Nelson Mandela, que amb la seva revolució pacífica contra la segregació racial, va ajudar a democratitzar Sud-Àfrica. Certament que encara queden moltes dificultats en aquell país, com la marginació, l’analfabetisme o la violència. Malgrat les mines de diamants que existeixen a Sudàfrica, hi ha una pobresa extrema, amb un índex d’atur del 24,5%, amb 5,7 milions de persones amb Sida i amb milers de nois que sobreviuen demanant almoina al carrer. A més, al voltant de Johannesburg malviuen també 200000 refugiats provinents de Zimbabwe, el Congo, Angola, Ruanda o Burundi, en unes condicions de misèria. Però amb tot, que el Mundial se celebrés a un país del Tercer Món, va ser tot un èxit.

Però enmig d’un ambient de pobresa (milers de sud-africans no van poder veure el Mundial, pel fet que no tenien electricitat a casa, i per tant tampoc tenen televisió) em va escandalitzar el tema de les primes als jugadors a la “Roja” i a d’altres seleccions que participaren en aquella concentració esportiva!  

Tots sabem que els futbolistes de la selecció espanyola, no són precisament  els qui més pateixen la crisi econòmica! El sou d’un jugador de futbol de primera divisió, és molt superior (però infinitament molt més!!) que la mitjana dels sous que cobren la majoria dels ciutadans espanyols. Perquè de tants zeros que hi ha al darrere d’un 2 o d’un 5, el sou d’un jugador de futbol ens mareja! Els jugadors de la “Roja”, no són, ni molt menys, mileuristes!!

Per això mateix vaig trobar desorbitada i exagerada, la xifra que es va embutxacar cada jugador, pel fet de guanyar el Mundial: ni més ni menys que 600000 euros!! 600000 euros en un mes!!! Algú ha pensat quants anys hauria de treballar un periodista de Vilaweb per guanyar 600000 euros? O un infermer de la Fe? O quantes vides (no m’ho imagino en anys!!) hauria de treballar un llaurador amb unes hectàrees de terra a Quatretonda, Montaverner o Llutxent? O un mestre de Benicolet, Otos o Albaida? Ens hem parat a pensar què significa guanyar 600000 euros en 30 dies? Això vol dir que els 23 futbolistes de la “Roja” que van guanyar el mundial, van cobrar pràcticament 14 milions d’euros!! I només per arribar a la final, ja hagueren aconseguir cadascú, 120000 euros!


enguany, a diferència del que passa a la majoria de la gent, la crisi econòmica tampoc no afecta als jugadors de la “Roja”. Al contrari: per guanyar el mundial, cobraran 720000 euros!! A raó de 24000 euros cada dia del mes!!

A l’Estat espanyol (i a d’altres països del món) estem vivint un temps de crisi econòmica. Una crisi que es viu amb més dramatisme encara a Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud. Per això, unes primes amb una quantitat d’euros tan desorbitant, és un insult per a milers i milers de ciutadans, que veuen els seus sous congelats i que han d’aprendre a viure amb un nivell infinitament més baix, que el de qualsevol jugador de futbol de la “Roja”.

Si tots hem de començar a canviar el nivell de vida que hem portat fins ara, per tal de poder fer front a la crisi econòmica, no haurien de fer també el mateix els futbolistes de la “Roja”, i la Federació Espanyola de Futbol? Quin exemple (amb unes primes tan desorbitades) poden donar uns personatges públics als nostres joves, davant el temps difícil que vivim? L’austeritat i la frugalitat en la manera de viure, s’hauria de veure en tots els ciutadans, però més encara en les persones que més sobreïxen en el món de l’esport, la política o l’espectacle. ¿Com podem exigir als milers d’espanyols que no poden arribar a finals de mes (i que viuen amb un sou molt més baix que els de la “Roja”) solidaritat i esforç per tal d’eixir de la crisi, si els qui ixen a la primera pàgina dels mitjans de comunicació no ens són un exemple d’austeritat?

Crec que les primes a la selecció espanyola, ara que tenim al davant un nou Mundial, ens haurien de fer reflexionar a tots, començant per els mateixos jugadors, de cara a afrontar amb solidaritat, racionalitat i sentit comú, la crisi econòmica.

'Falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana' (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 04/06/2014)

Així ho deia el Sr. Alberto Fabra, Honorable President de la Generalitat del País Valencià, el passat dia 29. Després dels resultats de les eleccions europees, on el PP al Parlament Europeu ha passat de tindre 24 escons a tindre’n 16, el Sr. Fabra, ara se n’adona que hi ha una “falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana”!! El President, cosa més que evident, ha admès que els ciutadans valencians “no están contentos” amb l’executiu del Sr. Rajoy (i ha faltat a dir: “y con el mío”), ja que “lo han demostrado con su voto”. Mare de Déu Santíssima!!! Ara se n’adona el Sr. Fabra d’això?

Després de més d’un any i mig (8 de novembre de 2012) de les declaracions del Conseller d’Hisenda Sr. Vela, “Ya está bién, hasta aquí hemos llegado”, ara el Sr. Fabra diu que el Gobierno no té sensibilitat pel poble valencià!

El Sr. Fabra (i també el Sr. Ciscar, Castellano, Bellver i Rus), no recorden les declaracions del Conseller José Manuel Vela? El Sr. Vela deia que no aguantarien “ni un año más el modelo de financiación autonómico actual”, ja que el Sr. Vela creia (i supose que el Sr. Fabra també estaria d’acord!) que eixe model era “una injusticia estructural”. Per això afegia: “Ante situaciones injustas, hay que rebelarse”.

El Sr. Fabra no recorda que l’abril de l’any passat, ell mateix, tornava a “exigir un nuevo modelo de financiación”, per tal de tindre una “financiación justa”? I quin cas li van fer des de Madrid?

I el mes de juliol, Fabra tornava a dir que “el actual sistema de financiación necesita de la revisión y cambio urgente”. I per això, Fabra demanava a Rajoy, “arrancar el 2014 con la nueva financiación”, ja que el Consell perd 13000 milions d’euros per l’infrafinançament!! Fins i tot la CIERVAL exigia a Montoro 11000 milions per l’infrafinançament! I qui cas li van fer al Sr. Fabra des de Madrid?

 Malgrat les “exigències” del Sr. Fabra, el ministre Montoro deia que no hi hauria nou finançament autonòmic el 2014 (tal com estava pactat) sinó el 2015!! I el Sr. Antonio Bateta, secretari d’Administraciones Públicas, advertia que “no podrà cambiarse el modelo de financiación, como muy pronto, hasta el 2015”!!

Però si els valencians “no están contentos”, ¿com és que el President Fabra, ple d’eufòria, deia fa un any, referint-se al govern del Sr. Rajoy: “Tenemos un gobierno que nos escucha, que nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas? ¿Com és possible que el Sr. Fabra afirmara: “No queremos ser ciudadanos de segunda. Mariano será el presidente que devolverá a la Comunidad una financiación justa y la Generalitat trabaja sin pausa y sin descanso por esta reivindicación”? I ¿de què han servit les lloances i el “para ofrendar nuevas glorias a España” de l’Honorable, al Sr. Rajoy, al míting de l’Àgora fa només uns dies?

Com deia en un article recent, davant de tot aquest embolic, no entenc res! El Sr. Fabra actua amb sentit comú quan demana un millor finançament, degut a la discriminació financera, i per això  l’exconseller Vela deia que “hasta aquí hemos llegado”. El Molt Honorable diu que hi ha una manca de “sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana,” i per això afirma que els valencians “no están contentos” amb el Sr. Rajoy. Però per altra part, el Sr. Fabra ens diu que el president Rajoy “nos escucha, nos entiende” i està “a nuestro lado”.

Per què tantes mentides? El Sr. Rajoy “nos escucha, nos entiende”, o bé maltracta els valencians? El Sr. Rajoy “está a nuestro lado para resolver nuestros problemas”, o en crea de nous cada vegada més?

El Sr. Fabra que volia “arrancar el 2014 con la nueva financiación”, ara se n’adona que hi ha “una falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana”!!!

Si deien que no aguantarien “ni un año más el modelo de financiación actual” (i cal que tots recordem aquestes declaracions!) ja em diran què pensen fer!!!! A part del ridícul i de “decapitar” el Sr. Castellano!!

Ara no farà cap declaració l’exsecretari del PP valencià?

“A valencianos no nos gana nadie”, Sr. Fabra? “A valencianos no nos gana nadie, Sr. Castellano”?

'El decoro de la Cámara' (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 30/05/2014)

La Mesa de les Corts Valencianes, encara que no amb els vots de tots els membres que la integren, ha decidit suspendre Mònica Oltra, parlamentària de Compromís, dels seus drets de diputada, durant un mes, pel fet que amb la seua actitud va atemptar al “Decoro de la Cámara”!!

La Sra. Oltra, que va ser amonestada per tres vegades pel Sr. Cotino, President de les Corts Valencianes, ha argumentat que, degut als crits dels diputats del PP, ella no va sentir el tercer avís del Sr. Juan Cotino.

Crec que cap President de les Corts pot suspendre els drets d’una diputada. Els únics que poden suspendre una diputada, són els ciutadans, si no la tornen a votar.

Però el que més m’ha sorprès d’aquesta admonició de la Mesa, ha estat l’argument que han presentat per suspendre la diputada Mònica Oltra durant un mes: ha perjudicat “El decoro de la Cámara”!!!

Els diputats del PP no atempten, amb els seus crits, al “Decoro de la Cámara”? I el Sr. Francisco Camps, amb les seus absències reiterades, no atempta al “Decoro de la Cámara”? I el Sr. Francisco Blasco, ara condemnat a 8 anys de presó, durant els mesos que ha estat imputat, no ha atemptat amb la seua actitud al “Decoro de la Cámara”? Per no parlar dels altres diputats que han estat imputats!!

No atempta al “Decoro de la Cámara”, el continu menyspreu del PP a la nostra llengua? I no atempta també al “Decoro de la Cámara”, el tancament de RTVV? O el tracte del PP als malalts dependents? O Emarsa, Brugal, Gürtel, l’aeroport de Castelló...no atempten contra el “Decoro de la Cámara”? I no es un atemptat al “Decoro de la Cámara”, l’atur que patim els valencians i l’eixida del nostre País de milers de jóvens, que han d’emigrar per buscar treball? I no és un atemptat al “Decoro de la Cámara”, el silenci dels diputats del PP, davant la decisió dels seu partit al Congrés de Diputats, de no paralitzar el projecte Castor? O no és un atemptat al “Decoro de la Cámara”, que hi hagen xiquets que no puguen fer tres àpats al dia? El “Decroro de la Cámara” queda per terra, quan s’han de fer col·lectes entre els ciutadans, per pagar medicines que nega Sanitat a malalts, com el cas d’Antonio Ruiz. S’atempta contra el “Decoro de la Cámara”, quan es rebaixa el grau de dependència a 900 malalts, com ha reconegut la Conselleria de Benestar Social (?)

I no va atemptar contra el “Decoro de la Cámara”, aquell diputat del PP que mentre parlava Mònica Oltra, anava fent soroll amb trencant aquells paperets? I no va atacar el “Decoro de la Cámara” la presidenta d’aquella comissió, que en compte de reprendre el diputat maleducat, encara va voler justificar-lo?
 

Que poc de fiar són els polítics que es tapen boca

El cardenal brasiler Claudio Hummes declarava el mes de novembre de l’any passat, que “la jerarquia ha d’ajudar la gent perquè hi haja una pressió democràtica per combatre la impunitat que alimenta la corrupció”. Per això qualificava de greu, “furtar els béns públics”.

Furtar sí que atempta al “Decoro de la Cámara”!! Però és evident que l’actitud i el treball de la diputada Mònica Oltra no atempta contra el “Decoro de la Cámara”. Al contrari, fa que les Corts Valencianes treballen per la dignitat i pel benestar dels valencians!!

Els membres de la Mesa que han suspès la diputada Mònica Oltra per “atemptar” contra el “Decoro de la Cámara”, haurien de reflexionar sobre aquest diàleg entre Diógenes i Aristip: “Una nit que Diógenes estava sopant un plat de llentilles, el també filòsof Aristip, que vivia confortablement a base d’adular el rei, li digué: Si aprengueres a ser submís al rei, no hauries de menjar aquestes llentilles tan fastigoses. Però Diógenes li contestà: Si hagueres aprés a menjar llentilles, no hauries d’adular el rei”.

“Ante situaciones injustas, hay que rebelarse” (VILAWEB/ONTINYENT, 01/06/2014

Així ho deia el 8 de novembre de 2012 el Sr. José Manuel Vela, Conseller d’Hisenda. Les seues paraules eren: “Ya está bién, hasta aquí hemos llegado”. I per això, deia que el govern valencià no aguantarà “ni un año más el modelo de financiación autonómico actual”!! El Conseller denunciava que eixe model era “una injusticia estructural”, i afegia: “Ante situaciones injustas, hay que rebelarse”.

I ara, el President Alberto Fabra, després de més d’un any i mig de les declaracions del Conseller Vela, i després de les eleccions europees, diu que els ciutadans valencians “no están contentos” amb l’executiu del Sr. Rajoy, i “lo han demostrado con su voto”. I és que malgrat que la Sra. Cospedal ha considerat “buena noticia” el resultat del PP, aquest partit ha passat de tindre 24 escons al Parlament Europeu, a tindre’n 16. I si la Sra. Cospedal està contenta amb els resultats, després de perdre més de 2,5 milions de vots...

I és que la discriminació que patim els valencians, ja ve de lluny. L’abril de l’any passat, el President Fabra tornava a “exigir un nuevo modelo de financiación”, per tal de tindre una “financiación justa” (Levante 8 .04.13).

I el mes de juliol, Fabra tornava a dir que “el actual sistema de financiación necesita de la revisión y cambio urgente” (Levante 30.7.13). I per això, Fabra demanava a Rajoy, “arrancar el 2014 con la nueva financiación”, ja que el Consell perd 13000 milions d’euros! per l’infrafinançament!! D’ací que la CIERVAL exigia a Montoro 11000 milions per l’infrafinançament!

 I és que tots sabem quines han estat les intencions del ministre Montoro: no hi haurà nou finançament autonòmic el 2014 (tal com estava pactat) sinó el 2015!! I així ho deia el Sr. Antonio Bateta, secretari d’Administraciones Públicas, advertint que “no podrà cambiarse el modelo de financiación, como muy pronto, hasta el 2015”!!

                 Ara se n'adona el Molt Honorable de la falta de sensibilidad del Gobierno

D’aquesta manera, el Sr. Rajoy deixa en una gran indefensió els governs autonòmics, sobretot, aquells que aporten més del que reben, com el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears! I per això ara el Sr. Fabra se n’adona (?) que els ciutadans valencians  “no están contentos”!!

Però si els valencians “no están contentos”, com és que no fa gaire, el President Fabra, ple d’eufòria, deia, fa només un any, referint-se al govern del Sr. Rajoy: “Tenemos un gobierno que nos escucha, que nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas. No queremos ser ciudadanos de segunda. Mariano será el presidente que devolverá a la Comunidad una financiación justa y la Generalitat trabaja sin pausa y sin descanso por esta reivindicación”. (Levante 26 de maig de 2013)

Per acabar-ho d’arreglar, el Sr. Serafín Castellano deia: “Todas las medidas que adopta Alberto, parten del sentido común”!! (Levante 25 de maig 2013)

Davant de tot aquest embolic, no entenc res! El Sr. Fabra actua amb sentit comú quan demana un millor finançament, degut a la discriminació financera, i per això  l’exconseller Vela deia que “hasta aquí hemos llegado”. Però per altra part, el presidente Rajoy “nos escucha, nos entiende” i està “a nuestro lado”. Però al mateix temps, el Sr. Montoro diu que de nou finançament, res de res!

Per què tants enganys? Que diguen la veritat el Sr. Fabra i el Sr. Castellano!! I si no estan d’acord amb el Sr. Rajoy, que “nos escucha, nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas”, que diguen prou!! Perquè ja fa més d’un any i mig de les declaracions del Sr. Vela. 

Guillem Rovirosa, profeta del món obrer (SAÓ, maig de 2014)

L’any 1966 Victorio Oliver escrivia: “Guillem Rovirosa tenia durícies a les mans i fe vigorosa al cor. Va unir fermament l’enclusa, el taller i el seu dolor, la tela teixida d’injustícia i de desigualtats, amb una fonda vivència mística que s’alimentava de pregària i de silenci, de coratge i d’amor a l’Església”.  

Mort ara fa 50 anys, Guillem Rovirosa va nàixer a Vilanova i la Geltrú el 1897. En la seva joventut va abandonar la fe, que retrobà anys més tard a París, el 1932, amb motiu d’una trobada amb el cardenal Verdier. Per a Rovirosa el descobriment de Crist va significar el lliurament radical a favor de l’apostolat de la classe obrera. Durant la guerra, els sindicats el van escollir president del Consell Obrer, cosa que li va ocasionar la presó, l’any 1939.

Consagrat a renovar el món obrer, el 1946, i emparat per l’Església, Rovirosa creà l’HOAC. Rovirosa deixà el seu lloc de treball per dedicar-se totalment a la missió que se li encomanava de donar-se del tot al món obrer. Això va significar per a ell, compartir la seva vida, forjant-se una autèntica mentalitat obrera i convertint-se en un obrer més. Si ell no s’haguera donat radicalment a la causa obrera, no l’hauria seguit cap home que formara part dels ambients treballadors.

Guillem Rovirosa, que distingia entre el qui “fa” de capellà i el qui “és” capellà,  estava convençut que els militants cristians necessitaven “sacerdots amb vocació apostòlica obrera”. Per això es queixava que, “els nombrosos sacerdots amb vocació obrera que van eixint dels seminaris, són destinats a tasques que no tenen relació amb la promoció humana i cristiana dels treballadors”. Rovirosa va saber fer-se humil amb els més menuts, però sense deixar-se trepitjar pels poderosos.

Membre de l’Institut Social Obrer del cardenal Herrera, Rovirosa somiava amb la responsabilitat apostòlica dels laics, com a mitjà per evangelitzar la classe obrera. Rovirosa va inaugurar una nova espiritualitat laïcal, amb un fort compromís social i polític, cosa inèdita en la història del cristianisme a l’Estat espanyol. Incomprès i perseguit per alguns dels seus, el 1957 va ser injustament expulsat de la Comissió Nacional de l’HOAC  per la jerarquia, malgrat la seua total disponibilitat i el seu treball apostòlic.

Després de ser apartat de l’HOAC, Guillem Rovirosa passà llargues temporades a Montserrat submergit en la reflexió, la pregària i l’acció de gràcies al Déu que l’havia cridat a evangelitzar el món obrer. Rovirosa va trobar sempre en el monestir de Montserrat, una llar i un espai de pregària i d’amistat amb els monjos.

Quan el 27 de febrer de 1964 va morir Guillem Rovirosa, el P. Abat Cassià escrigué: “Rovirosa és l’home més espiritual que ha passat aquests últims anys per Montserrat. Per a mi, sempre serà un dels homes que més m’han ajudat a trobar Crist en els germans”.

'No quiero perjudicar al Consell (VILAWEB/ONTINYENT, 25/05/2014)

D'aquesta manera s’expressava la Sra. Lola Jonson, ex-directora de RTVV, ex-consellera de la Generalitat i ara ex-secretària autonòmica del president Alberto Fabra, per a justificar la dimissió, amb motiu de la seua imputació. 

Fa gràcia que la Sra. Johnson presente la seua dimissió com un motiu per a no perjudicar el Consell. Però en quin país viu la Sra. Johnson? La seua continuïtat com a secretària autonòmica, de no haver dimitit, no hauria sigut més escandalosa que els escàndols del PP al País Valencià!

La dimissió de la Sra. Johnson, perquè 'no quiero perjudicar al Consell', l’hauria de fer pensar en els casos Brugal, Cooperació, Emarsa, Gürtel... Al Consell i al País Valencià no els hauria perjudicat la seua continuïtat, sinó l’actitud i les obres d’aquells que han deixat als valencians amb un mà davant i una darrere.

Al Consell l'ha perjudicat la persecució constant i reiterativa de la nostra llengua, tancant línies en valencià i negant l’ensenyament en la nostra llengua, tot i que a Catalunya defenen 'el derecho de los padres a elegir la lengua y poder escolarizar a sus hijos en castellano'. És evident que això que defenen a Catalunya, ho neguem als pares valencians. O no és un atac a la nostra llengua el tancament de les línies en valencià (unes més!) al Poble Nou de Benitatxell?

 

El que ha perjudicat al Consell és la persecució de Raimon i d’ACPV, i la nul·la solidaritat amb la cançó, el tancament de RTVV, l’infrafinançament, la pèrdua del Banc de València, de Bancaixa, de la CAM... i en definitiva, l’actitud genuflexa del Consell davant Madrid i el seu Gobierno, davant el ministre Wert i el seu propòsit d’españolizar' els nostres alumnes. La continuïtat de la Sra. Johnson al Consell no hauria sigut més escandalosa que allò per què ha estat imputada.

I és que un dia sí i un altre també, ens despertem amb els continus escàndols del PP. Per cert: si la Sra. Johnson ha dimitit perquè no vol 'perjudicar el Consell', per què els altres diputats a les Corts Valencianes que també estan imputats no dimiteixen? O és que volen perjudicar el Consell? Per què la batlessa d’Alacant va dimitir de diputada a les Corts en ser imputada, i no abandona la batlia? A què juguen els imputats del PP?

 

Tota aquesta sarsuela del PP em recorda Valentí Almirall (Barcelona 1841-1904), qui escrivia en 'El Libro del ciudadano' unes frases a propòsit de la corrupció, que pensant en el País Valencià, són ben actuals. 

Entre d’altres coses, Almirall deia: '¿Quién es el español que ha pasado 24 horas sin ocuparse una vez siquiera de la inmoralidad que nos devora? "Yo no soy político –dice uno, pero sería partidario de cualquier gobierno que nos diera moralidad". 

"España está irremisiblemente perdida –observa otro- si no se moraliza su administración”. “A este gobierno (sea cual sea) -dice un tercero- le matará la inmoralidad”. Quiere éste empezar un pleito y el temor a la inmoralidad le detiene. Piensa aquél proponer al gobierno un negocio que enriquecería, dice, a una comarca entera, y por la inmoralidad se retrae.

Al oír tales y tan continuadas lamentaciones, no parece sino que todos los españoles sintamos hambre de moralidad, y que el gobierno y la administración sean los únicos que con su inmoralidad nos perturban. Esos banqueros que, estrujando los últimos restos de la pública riqueza, doblan y triplican en un mes los capitales que no poseen, tratando con los gobiernos, son verdaderos Jeremías cuando se conversa sobre moralidad.

¿Existe verdaderamente tanta inmoralidad como se dice? ¿Es ésta patrimonio exclusivo de la administración y del gobierno? Y la contestación que nos hemos dado siempre ha sido verdaderamente desconsoladora. No solo existe la que se dice, sino mucha más. Hay inmoralidad en los gobiernos y en la administración, pero sólo la que hay por todas partes en España; la misma que en el comercio, que en la bolsa, que en las administraciones de intereses particulares. Obsérvese que el origen de la mayoría de las grandes fortunas, si no es turbio, por lo menos no es claro. España, que es uno de los países de Europa en que hay menos movimiento comercial e industrial y en que menos se inventa, es sin duda el país en que se ven más fortunas improvisadas o reunidas en pocos años. Si se quiere pues, rebajar la inmoralidad de España al nivel de la de otras naciones europeas, no hay más camino que fomentar el negocio decente'.

    

Quan continuen coneixent-se noves dades del cas Gürtel (amb regals de nits d’hotels, puros, plomes estilogràfiques) i amb la imputació de la Sra. Johnson i d’altres directius de RTVV, aquest text ens revela l’actualitat de la corrupció al nostre País, igual que la que Almirall informava.

'Anem a rematar-los, anem a rematar-los' (La Veu del País Valencià, 24/05/2014)

Aquestes paraules no són de cap jove antisistema o de cap radical d’esquerres! Tampoc són les paraules d’un independentista o d’un anarquista. Són paraules del Sr. Alfonso Rus, President de la Diputació de València, Alcalde de Xàtiva i President Provincial del PP valencià, en un míting del PP on es referia als professors que ensenyen en valencià. La frase del Sr. Rus, en el míting a l’Auditori da Xàtiva, a finals d’abril de 2009, era: “Alguns professors valencians, eixos que diuen “aleshores” i “gairebé”, són uns gilipolles. Anem a rematar-los, anem a rematar-los!”. I per això, en el seu estil, al míting del PP a València el dia 21, el Sr. Rus (sense cap vergonya) animava a votar el PP, perquè si no, “Vos pegue una pallissa”!!!

Convé recordar aquesta frase ara que a la xarxa han aparegut insults, vexacions i amenaces, en referència a l’assassinat de la Sra. Isabel Carrasco, Presidenta de la Diputació de Lleó i del PP d’aquell ciutat. És per això que ja s’han realitzat diverses detencions de jóvens, a La Vall de Tabernes, a Borriana i a Bellreguard, en relació a aquesta mort, pels comentaris a la xarxa. I el Ministre de l’Interior ja ha avançat que pensa exercir un control més estricte sobre les manifestacions que recull la xarxa.

Certament que el Ministre de l’Interior (i tot el PP) és molt estricte en relació a la kale borroka i als incidents provocats pels jóvens independentistes o antisistema. Però és molt permissiu amb la kale barraca i la violència de l’extremadreta, una violència i unes agressions que els valencians portem patint des de fa 30 anys!! Què hauria passat si els jóvens agredits hagueren estat militants del PP i els agressors hagueren segut de Bildu? Què hauria passat si hagueren estat agredits els jóvens del PP, per militants d’ERC o de Compromís? Certament que el PP, des del Presidente Rajoy a la Sra. Cospedal, l’Alcaldessa de València o el Sr. Fabra, passant pel Sr. Aznar o la Sra. Esperanza Aguirre, haurien demonitzat Bildu, ERC o Compromís, els haurien acusat de practicar la violència i haurien demanat fermesa i càstig contra aquests partits!! Haurien eixit els Srs. Cotino, Bellver, González Pons, Malonda i Castellano i la Sra. Sánchez de León, per condemnar públicament les agressions patides pels membres del PP!! Ja ho hem vist en l’aldarull (condemnable!) que va patir el ministre Montoro i la dirigent del PP català, Alícia Sánchez Camacho a Vilanova i la Geltrú.

Però quan els agredits són jóvens que van a una Trobada de l’Escola Valenciana, o a un Correllengua, aleshores, Sr. Rus, aleshores no passa res!!! Per què la Sra. Rosa Díaz o el diputat Toni Cantó, o els dirigents del PP o de Ciutadans no diuen absolutament res?

Són molts els anys que s’està “rematant” a intel·lectuals, a polítics de l’esquerra, a mestres, al President de l’AVL, a Joan Fuster i a Manuel Sanchis Guarner, a Vicent Ventura, a Eliseu Climent i a Francesc de P. Burguera, als moviments que treballen per la llengua, a l’Escola Valenciana..... I no passa absolutament res!!!


És curiós com, ràpidament, s’han identificats i localitzats els jóvens que, a la xarxa, es van alegrar de la mort de la Sra. Isabel Carrasco. Però de les amenaces a Enric Morera i a Josep Mª Panyella, no se’n sap res!!!! Què fa laDelegada en aquests casos?

Convé recordar que la Sra. Delegada del Gobierno va autoritzar la concentració del GAV a Benirredrà? La mateixa Delegada que també va permetre l’agressió als estudiants del Lluís Vives! I, no cal ni dir-ho: no assumirà la seua responsabilitat, ni tampoc dimitirà abans d’anar-se’n de la Delegació, “por motivos personales”!! És la mateixa Delegada que odia la nostra llengua!! Només cal recordar la pregunta que li va fer un periodista sobre si parlava valencià. En els anys que porta de Delegada i abans de Consellera, i deia que “lo parlo un poquet”!! O és que va utilitzar el català oriental per això de, lo “parlo”?       

Però no oblidem el President Alfonso Rus, parlant dels professors, animava els seus militants (no ho oblidem!!!) a “rematar-los”!! o a pegar “una palissa” aquells que no voten el Sr. Cañete!!

Però no és només el Sr. Rus, el qui atia la confrontació!! El Sr. González Pons (segon a la llista del PP al Parlament Europeu!!) deia el 9 de gener de 2011: “El catalanismo fascista que hace de la Comunidad Valenciana y de Baleares sus objetivos”, referint-se al Correllengua del Camp Nou. I el Sr. Cotino (President de les Corts Valencianes!!) deia el 2011: “Hay un acuerdo entre Rovira i ETA sobre los PPCC”. Carod Rovira i ETA!!!! I per què no ho va denunciar això el Sr. Cotino? I encara, la ponència del congrés d’AP, el 1980 afirmava: “La Valencianía está intentando ser destruïda por el pancatalanismo”.

I així, entre uns que tiren la gasolina i els altres que encenen el misto, el dissabte dia 17, uns ultres espanyolistes “remataven” cinc jóvens que anaven a la Trobada d’Escoles en Valencià, a Benirredrà!! El Ministre de l’Interior segur que no veu cap relació directa entre l’amenaça del Sr. Rus i els qui van utilitzar la violència i van ferir els cinc jóvens!! Ni entre les paraules dels Srs. Cotino o González Pons!!


Després de les amenaces de mort als diputats de Compromís, Enric Morera i Josep Mª Panyella, i després de la violència que portem patint des de fa 30 anys, és escandalós que el Sr. Gonzalez Pons (El País 22 de maig 2014) diga: “Me preocupa la violencia con que se trata al PP en campaña”!! I que el Sr. Rajoy (Levante 22 de maig 2014) diga: “El PP seguirà aquí por muchos años, pese al acoso” que pateixen!!  

Els valencians sí que estem patint més de 30 anys la violència i les agressions impunes, d’aquells que ataquen la llengua i la cultura del País Valencià!! I ja n’ha prou!!

I mentrestant, el Gobierno de Madrid i el de València, posen de manifest el “clima de intolerancia i de confrontación” a Catalunya, pel moviment del Dret a Decidir. I al País Valencià, tot són flors i violes!! Ni intolerància ni crispació!!! Deu ser pels governants del País Valencià, que continuen ofrenant “nuevas glorias a España”. Segons ells, la societat valenciana és una bassa d’oli!!! “La tierra de la luz y del amor”. Això sí: com diu el Sr. Rus, rematant els valencianistes!!!

Però cal recordar una cosa: tots aquells que utilitzen els insults, les vexacions, les amenaces i la violència, mai no seran capaços de construir un futur en pau.